L’estudi presentat fa uns dies pren més rellevància amb l’anunci de 330 nous acomiadaments a Seat. Creus que en reforça les conclusions?
Els darrers esdeveniments mostren que l’estratègia empresarial es reforça i que es tracta d’una nova ofensiva per treure’s gent de sobre. Ja ho expliquem en el cas del Q3: la direcció primer se centra en els salaris dels treballadors com a factor per concedir la fabricació del cotxe i després esdevenen més importants altres factors com la qualitat de la factoria o les capacitats dels operaris.

Seria molt útil que els periodistes que segueixen aquest nou conflicte laboral revisessin l’informe de l’OCC i Media.cat…
I tant! Nosaltres vam alertar de les mancances a l’hora de cobrir la crisi del Q3. Ara és un bon moment per veure si se superen tant a nivell de continguts com de forma.

Per què escolliu Seat com a cas d’estudi?
El que succeeix en aquesta empresa marca la pauta. No és una veritat absoluta però si una forta tendència en la història del moviment obrer tant català com del conjunt de l’Estat espanyol. No es tracta només d’una qüestió numèrica sinó també política. Si la direcció aconsegueix retallar drets laborals al seu darrere vindran altres empreses. I també passa en l’àmbit sindical. Una derrota a l’automobilística suposa un gran desànim per a la resta.

La congelació salarial finalment es va demostrar que no era l’element clau per concedir la fabricació del model d’Audi. La premsa ho va reflectir a posteriori?
Una part dels mitjans van ser conscients d’aquesta estratègia de l’empresa i ho va denunciar. Així mateix es va criticar els immensos sous dels directius. Tanmateix aquells diaris que s’havien posicionat més favorables als plantejaments de la direcció només van recollir-ho.

Sembla que uns dels factors importants van ser les ajudes públiques que segons les fonts varien de 200 a 350 milions. És normal aquest ball de xifres tenint en compte que són diners dels contribuents?
No hauria de ser així i caldria disposar d’una Llei d’accés a les dades públiques. Al mateix temps els mitjans haurien de reclamar més però l’actual situació de les empreses de comunicació fa que molt sovint només es pugui assistir a la roda de premsa de torn i poc més. Aquest fet suposa no complir la funció social i política dels mitjans. És greu deixar al públic sense una informació tant rellevant.

Una de les conclusions és que es minoritzen els sindicats que planten cara a l’empresa i és un fet especialment significatiu amb el cas de la CGT. Pels mitjans el sindicalisme més enllà de CCOO i UGT no existeix?
Les posicions més anticapitalistes no gaudeixen del favor de les línies editorials. Un fet que suposa que els arguments d’altres sindicats com la CGT apareguin poc -tot i excepcions com el de l’Avui en el conflicte analitzat-. Cal tenir en compte que no només les empreses de comunicació minimitzen el seu paper sinó que els grans sindicats fan pressió per tal que la resta no apareguin. A la pràctica suposa marginar aquestes veus i fer-les cada vegades més minoritàries. És un peix que es mossega la cua.

Els mitjans s’alineen amb les posicions de l’empresa i donen la idea que la posició de la UGT és la més “pragmàtica”. Haurien d’evitar fer aquesta valoracions?
No trobo malament que els mitjans valorin, ans al contrari. Cal assumir responsablement que són actors polítics i no ens hem d’autoenganyar amb una suposada neutralitat. Sempre es posicionen i ho fan implícitament fet que n’augmenta la potència del missatge. El problema considero que és de la societat. Ens hem d’educar per saber-ho llegir i comprendre.

Afirmeu en la introducció: “La intenció última del nostre estudi no és aixecar un dit acusador, sinó contribuir modestament a redreçar la pràctica dels mitjans i els periodistes que cobreixen el món laboral i econòmic” Hi confies?
Sí. El discurs dels mitjans és el subproducte de diversos factors: estructurals de la societat, de la ideologia de l’empresa i del mateix periodista. El precipitat que genera no està fatalment determinat. Hi ha marge de maniobra. I això permet que hi hagi molta gent que exercici aquest ofici amb compromís social. Això és esperançador i cal que en prenguin consciència perquè el seu missatge sigui cada vegada més potent.

A l’Observatori de la Cobertura dels Conflictes com enfoqueu els casos d’estudi? És el mateix tractar el cas de Seat que el dels segrestats a Mauritània per posar un exemple a l’atzar?
Inicialment sí. Nosaltres prenem partit per la gent oprimida o discriminada. Busquem un anàlisi emancipador que ens faci més lliures i més coneixedors del món. El pas comú és extreure la matriu ideològica del mitjà per comprendre’n el seu discurs. Després cada cas requereix analitzar uns aspectes diferenciats.

Bona part de la premsa digital catalana i dos dels diaris de paper analitzats es fan ressò de l’estudi sobre la cobertura de l’adjudicació del Q3 a Seat.

Tanmateix, la coincidència amb l’anunci de l’automobilística d’acomiadar 300 directius i treballadors del departament comercial ha relegat a un segon pla l’informe de Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC).

Dels sis mitjans analitzats en l’estudi, només El Punt -que també s’havia fet ressò de l’informe sobre el Procés de Bolonya- i Público n’han parlat en les edicions de paper d’aquest dimarts 12 de gener. Cal destacar que al debat hi van assistir periodistes del diari de Mediapro, així com d’El País. Entre la premsa digital destaca la cobertura de Vilaweb -la presentació es va fer a la seu del digital- així com de Comunicacio21, El Triangle i Tribuna.

Premsa de paper

>> El Punt: La premsa tria l’«estratègia de la por» en l’adjudicació del Q3

>> El Punt: Un informe diu que els diaris van prioritzar l’empresa en el conflicte de Seat

>> Público: El diario ‘Público’, ejemplo de objetividad en los conflictos

Premsa digital

>> VilaWeb: El discurs de la por en el conflicte de Seat

>> El Triangle: Un estudi destaca la primacia del discurs empresarial en el tractament informatiu del conflicte de Seat

>> Comunicacio21.com: Un informe diu que els diaris han donat prioritat al discurs de l’empresa en el conflicte laboral de Seat

>> tribuna.cat: El conflicte laboral de Seat i el seguidisme empresarial dels mitjans

Blocs

>> Roger Palà: Qui paga mana

>> Joan Vila: Media.cat: tercera entrega

Altres fonts d’informació

>> ESCACC: L’estratègia de la por i el consens domina la informació sobre el conflicte laboral a Seat

]]> http://www.media.cat/2010/01/12/la-premsa-es-fa-resso-de-lestudi-sobre-el-tractament-del-conflicte-de-seat/feed/ 0 http://www.media.cat/2010/01/11/lestrategia-de-la-por-i-el-consens-domina-la-informacio-sobre-el-conflicte-laboral-a-seat/ http://www.media.cat/2010/01/11/lestrategia-de-la-por-i-el-consens-domina-la-informacio-sobre-el-conflicte-laboral-a-seat/#comments Mon, 11 Jan 2010 10:00:15 +0000 Redacció http://www.media.cat/?p=848 Un informe de Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) de la UAB analitza el tractament de la premsa catalana i estatal sobre l’adjudicació de l’Audi Q3 a Seat. Els mitjans analitzats van prioritzar en general el discurs de l’empresa i van minoritzar els plantejaments sindicals contraris a les retallades laborals.

Aquest dilluns 11 de gener s’ha presentat l’informe a la seu del diari digital Vilaweb. L’han presentat el professor de Periodisme de la UAB, Xavier Giró (que és un dels autors de l’informe juntament amb els periodistes Sergi Picazo i Iolanda Parra) i el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Joan Vila. Al públic hi havia convidats els periodistes que van cobrir el conflicte i representants sindicals dels treballadors de SEAT. Hi han acudit periodistes d’El País i Público, i han excusat la presència per altres compromisos els periodistes de l’Avui, El Punt i El Periódico. També han participat al debat al voltant de l’informe representants de la CGT i de CCOO.

El document analitza totes les peces informativa sobre el conflicte entre el 5 de febrer de 2009, data de les declaracions del president de Seat a La Vanguardia en les quals anuncia que demanarà un ERO temporal de dos anys i la congelació de salaris per aconseguir la concessió de la fabricació d’un nou vehicle de la marca Audi, i el 23 d’abril de 2009, l’endemà de l’adjdicació del Q3 a la fàbrica de Seat de Martorell.

El conjunt del discurs dels diaris adopta prioritàriament la perspectiva de la direcció de l’empresa i deixa en posició residual les opcions oposades a la congelació. Aquesta opció, segons explica Xavier Giró, director de l’OCC, “va  contribuir a generar un clima de por sota l’amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l’empresa en els assalariats”. Els cinc dels sis diaris que atorguen als treballadors la responsabilitat de resoldre el conflicte, segons Giró, “advoquen per un consens cec entre les parts enfrontades”. A més, la simplicitat dels arguments i les poques dades no contribueixen a un debat fonamentat.

L’informe, realitzat mitjançant les tècniques d’anàlisi crítica del discurs, també conclou que l’argumentari d’UGT, que ostenta la presidència del comitè d’empresa i va presentar una “pla intermedi” entre les demandes de l’empresa i les dels sindicats dissidents, ocupa un espai més gran i més destacat. “Tots els diaris, amb l’excepció de Público, consideren implícitament la seva proposta intermèdia la més responsable”, explica Giró. Els diaris van permetre sovint –en una posició menys preponderant– la contrarrèplica argumentativa de CCOO, però no pas de CGT. Amb l’excepció de l’Avui, aquest sindicat no apareix citat com a una font destacada a cap dels diaris.

>> Resum de l’informe (pdf)