Naturalment els fets han suposat un foc creuat de comunicats i amenaces judicials que s’han allargat tota la setmana, en els que l’empresa de Jaume Roures adduïa que com RTVV no abonava les factures no podia emetre més partits i aquesta, per la seva banda, acusava la productora de deure-li 25 milions -mentre reconeixia un deute de deu- i li exigia el compliment del contracte que hauria de permetre a Canal 9 emetre un partit setmanal de la temporada 2010-11.
Però batalles a banda d’aquesta nova “guerra del futbol” -aquesta vegada en versió autonòmica- els fets suposen una altra senyal de la descomposició en que es troba la televisió pública valenciana. El deute acumulat ja supera els 1.200 milions d’euros i des del maig que no paga el lloguer del satèl·lit Hispasat, pel que Telefónica Sistema de Satélites va tallar-li l’emissió que permetia que el canal es pogués veure fora del País Valencià. Les retallades de plantilla i despeses laborals són tan constants com els escàndols de mala gestió i malversació.
A més, la manca de qualitat del seu model televisiu s’està notant en una pèrdua d’audiència constant, no sols en els informatius sinó també en els espais esportius, on tradicionalment havia liderat l’audiència. Així, Canal 9 es convertia en l’única de les cadenes autonòmiques que retransmetia la  Fórmula 1 i que era superada per La Sexta. Una competència que també s’ha patit amb força al   futbol i que, per exemple, quasi no ha notat TV3.

Però Info TV no s’ha passat a la xarxa després d’una anàlisi sobre el futur dels mitjans digitals, sinó per la impossibilitat d’aconseguir una llicència de TDT en el marc de “l’escenari bèl·lic” que viu el País Valencià, en paraules de Juli Esteve, el seu màxim responsable.
Esteve reconeix que han començat aquesta campanya “el pitjor any i el pitjor mes de les nostres vides” i que “no és un bon moment per demanar diners a la gent”, però amb eleccions autonòmiques i municipals per a la primavera del 2011 és conscient que hi haurà “un escenari polític, social i econòmic d’allò més mogut”.
La campanya està acabant la seva primera fase, durant la que s’ha editat aquest vídeo promocional on repassa alguns dels moments estel·lars dels seus informatius, amb les investigacions de corrupció, la campanya social contra la vista del Papa o la defensa veïnal del Cabanyal. De moment unes cent persones ja han omplert la butlleta de soci i Esteve confia que la segona part de la campanya, durant setembre i octubre, permeti arribar a la xifra necessària: “Comptem amb els actes de masses que tradicionalment es donen en aquestes dates i el suport de la societat civil organitzada, sense la qual serà impossible fer realitat el projecte”.
InfoTV es va destacar, entre els anys 2005 i 2008, com un mitjà especialment crític amb les polítiques del Partit Popular, una televisió “diferent” que “que no amague les notícies i que respecte la nostra llengua i la nostra cultura”, tal i com es definia al seu manifest fundacional, en una clara referència a la deriva sectària de Canal9. Llavors va arribar a unes audiències habituals de 70.000 espectadors i unes quotes de publicitat que van fer entreveure que el projecte era viable econòmicament. A internet, però, la publicitat es va reduir massivament i la televisió va haver de sobreviure pràcticament pels beneficis de la productora associada. L’arribada de la crisi i la caiguda de les comandes van obligar a paralitzar el projecte. Fins ara.

Canal 9 continua sent font de notícies i quasi cap d’elles bona. Dilluns es feia pública la dimissió de Carles González, expresentador dels informatius de cap de setmana de la televisió autonòmica i el passat octubre ascendit a Cap d’Edició. Segons assegurava el diari El País -encara que sense citar fonts- González va dimitir perquè “no podia suportar el tractament informatiu que es va veure obligat a assumir per part de la direcció” de l’ens i per la davallada d’audiència dels informatius de Canal 9, la qual va intentar frenar amb una sèrie de propostes que no li van deixar dur a terme.

L’audiència de les notícies de Canal 9 venen patint una davallada contínua des de l’octubre passat i ara mateix tenen una quota d’entre el 4 i el 5%, la més baixa des de la creació de la televisió valenciana.
Per la seva banda, la direcció de RTVV s’ha limitat ha assegurar que no tenen constància de la renúncia de González.
La notícia ha coincidit amb l’anunci de l’ens públic de renovar la imatge de tots els seus canals de televisió, ràdio i internet per tal de fer-la “més moderna i propera”. Aquest comunicat ha estat aprofitat tant pel PSPV com pel BNV per criticar “la decadència i el desprestigi” de Canal 9 i recordar que la seva audiència “s’ha reduït fins a mínims històrics”. La portaveu socialista a la comissió de control de RTVV, Núria Espí, ha afirmat que “la dimissió de González reflecteix que la manipulació es troba a l’ordre del dia a Canal 9 i que ni els mateixos treballadors ja no suporten el tractament que fa de la realitat ni la manca de credibilitat”. Per la seva banda, el Síndic del Bloc, Enric Morera, ha lamentat que “un professional que ha volgut fer canvis per a bé no els haja pogut materialitzar i, a més, ha hagut de deixar el seu càrrec”.

El director general de RTVV, José López Jaraba, va decidir el 28 de maig obrir un expedient disciplinari per uns fets “constitutius de falta molt greu” i va destituir Vicente Sanz com a secretari general de l’ens. La decisió arribava tres mesos després que transcendís la denúncia de tres periodistes de Canal 9 pel presumpte assetjament sexual de Sanz que, al mateix temps, era el responsable de personal. Des d’aleshores, Sanz es trobava suspès cautelarment del seu càrrec però la direcció general n’havia evitat la destitució.

Tanmateix, i segons publica el diari Levante-EMV tot citant fonts sindicals, l’exsecretari general es va reincorporar a RTVV al cap d’una setmana. Concretament s’ha reincorporat com a tècnic de l’àrea laboral, en una plaça que va guanyar per oposició el 1989 i que suposa el segon barem salarial més alt -a banda dels càrrecs directius-. Sumant-hi els triennis i altres complements Sanz està cobrant 3.400 euros mensuals i un total de 48.000 euros al cap de l’any.

Segons les mateix fonts l’exsecretari general no s’ha arribat a reincorporar físicament a la seva plaça ja que ha demanat la baixa per depressió. Segons el rotatiu valencià, aquesta estratègia respon a la voluntat “d’arreglar-se” la jubilació -només li queda un any- sumant un any més de cotització. Mentrestant, continua pendent de si pot cobrar o no per la seva destitució. Sanz demana a RTVV 120.000 euros corresponents a 45 anys per any treballat -ha estat 15 anys com a alt directiu- però només hi accediria si el jutge l’absol del delicte d’assetjament sexual -tècnicament, si l’expedient disciplinari es resol favorablement a Sanz-.

Cal recordar que la titular del jutjat de primera instància número 1 de Paterna, que investiga el cas, ha dictat des del febrer una ordre d’allunyament de 300 metres de Sanz i li ha prohibit comunicar-se amb les periodistes per qualsevol mitjà. A més, i segons va publicar El País, el responsable de RTVV coneixia les denúncies des del 29 d’octubre de 2009 però no va tirar endavant cap acció fins a la denúncia penal de les treballadores.

Indignació per la readmissió de Sanz
Esquerra Unida (EU) i Compromís pel País Valencià han coincidit en en exigir al director general de RTVV, José López Jaraba, que actuï contra Vicente Sanz. El conseller d’EU a RTVV, Amadeu Sanchis, va demanar a López Jaraba que acceleri els tràmits de l’expedient disciplinari i que l’acomiadi de manera disciplinària “immediatament”. Per la seva banda, la portaveu de Compromís, Mònica Oltra, va acusar Jaraba de “prevaricació” al no aplicar un expedient sancionador que “ha d’afectar a una persona i no un càrrec”.

>> Recull d’enllaços sobre TV3 al País Valencià (delicious Media.cat)

La Generalitat Valenciana ha aconseguit eliminar la presència de TV3 i la resta de Canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la comarca dels Ports. L’Ajuntament de Morella es va veure obligat aquest dilluns –tal com havia fet el consistori de Catí (l’Alt Maestrat) a finals d’abril- ha taller el senyal que s’emetia des del repetidor del Tossal Gros. A banda de TV3, el Canal 33, el 324 i el 300, els veïns dels Ports també s’han quedat sense Aragón Televisión.

El consistori encapçalat pel socialista Ximo Puig es va veure obligat a prendre aquesta decisió per no afrontar una multa que podía oscil•lar dels 500.000 al milió d’euros. Un fet que hagués portat a la fallida les arques d’un municipi de poc més de 2.800 habitants. El mateix dia que els Ports es quedaven sense TV3, més de 300 persones van omplir la plaça de l’Ajuntament per condemnar “l’apagada”. Una protesta, organitzada pel Centre d’Estudis dels Ports i el PSPV, i que comptava amb l’adhesió de 50 entitats dels Ports i de les comarques veïnes. L’acte va començar amb un minut de silenci per denunciar “l’atemptat a la llibertat d’expressió”

Els convocants van llegar un manifest en el qual van afirmar que “no es podien creure” haver de convocar una manifestació “contra el Consell, el Govern valencià, una institució d’autogovern per la qual tant havien lluitat”.  “Cansa i és avorrit repetir obvietats i fer consideracions fonamentals sobre la llibertat d’expressió” van afegir. Pel Centre d’Estudis dels Ports anar en contra la comarca “és un objectiu fácil al ser gran en extensió i xicoteta en población.

El regidor de Tecnologies de la Informació, Ernesto Blanch, va lamentar la decisió “absurda, autoritària i que es produïx per un imperatiu legal, atemptant contra la llibertat d’expressió”. L’edil es va queixar a comarquesnord.cat que mentre la Generalitat no intervé en matèries com l’educació, la sanitat o les infraestructures si que ho faci per “coaccionar la llibertat d’expressió dels esus habitants”.

Concentració a Castelló
Paral•lelament a la concentració de Morella se’n realitzava una altra a Castelló de la Plana convocada a través de les xarxes socials i que va reunir més d’un centenar de persones, bàsicament ciutadans dels Ports que viuen o estudien a la capital de la demarcació aixó com els estudiants de la comarca que aquesta setmana afronten els exàmens de selectivitat.

El tall del senyal de TV3 ha afectat a banda de Morella a municipis com Forcall, Cinctorres o Villores. En el cas de la Pobleta d’Alcolea, a més, ha suposat que es quedin sense cap canal ja que, fins ara, només rebien les emissions del repetidor municipal morellià.

El director general de RTVV, José López Jaraba, va acordar aquest divendres obrir un expedient disciplinari per uns fets “constitutius de falta molt greu” i destituir Vicente Sanz com a secretari general de l’ens. La decisió arriba tres mesos després que transcendís la denúncia de tres periodistes de Canal 9 pel presumpte assetjament sexual de Sanz que, al mateix temps, era el responsable de personal. Des d’aleshores, Sanz es trobava suspès cautelarment del seu càrrec però la direcció general n’havia evitat la destitució.

Cal recordar que la titular del jutjat de primera instància número 1 de Paterna, que investiga el cas, havia dictat des del febrer una ordre d’allunyament de 300 metres de Sanz i li va prohibir comunicar-se amb les periodistes per qualsevol mitjà. A més, i segons va publicar El País, el responsable de RTVV coneixia les denúncies des del 29 d’octubre però no va tirar endavant cap acció fins a la denúncia penal de les treballadores.

Aquest mateix dilluns, López Jaraba ha acordat nomenar Juan Prefaci com a nou secretari general, càrrec que ocupava de manera interina des de la suspensió cautelar. Prefaci -que ha estat durant sis anys cap de gabinet del director general de RTVV- substitueix a un Vicente Sanz que s’havia mantingut com a “número 2” de l’ens des del 1995.

Des d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) consideren la destitució com una “bona notícia” però que arriba “inexplicablement tard”. En aquest sentit, el coordinador del partit i membre del consell d’administració de RTVV, Amadeu Sanchis, va assegurar en un comunicat de premsa que “la la mesura s’hauria d’haver adoptat el passat 5 de març, quan es va reunir de forma extraordinària el ple del consell d’administració de l’ens per tractar el tema”.

Sanchis considera que amb “la destitució no n’hi ha prou” i en aquest sentit reclama que es consideri un acomiadament disciplinari per tal que Sanz no cobri una indemnització pel cessament del càrrec. El representant d’EUPV també demana un ple extraordinari del consell d’administració per garantir que l’allunyament de Sanz de la televisió valenciana sigui “definitiu”.

Nou director al MUVIM
La substitució de Vicente Sanz ha coincidit pràcticament amb el nomenament de Javier Varela com a nou director del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, una altra institució valenciana que ha patit la censura i la manipulació darrerament.

El president de la Diputació de València -la institució que gestiona el MUVIM- ha col·locat a un home de la seva corda per substituir al dimitit Romà de la Calle, que va deixar el càrrec després de la censura de l’exposició de fotografies Fragments d’un any. El nou director és Javier Varela, alcalde popular de Torre Baixa (el Racó d’Ademús) i que no té cap experiència en la gestió museística. Professor de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) va dirigir-ne els centres a l’excolònia espanyola de Guinea Ecuatorial entre 1999 i 2003. A més, ha escrit diversos llibres sobre literatura i història.

El dia de la presentació va assegurar que la seva condició de militant del PP no influirà a l’hora de dirigir un museu que “ha de fomentar la cultura valenciana, el valencianisme que ha d’aportar noves glòries a Espanya”. Tot i que va afirmar que no li agrada la censura, va explicar que els fets que van acabar amb la dimissió de l’exdirector no haguessin succeït amb ell ja que no és “partidari de denigrar als polítics, sigui del signe que siguin”. “Estaria a favor d’una exposició d’aquesta tipologia però vista d’una altra manera, amb major prudència” va concloure. El nomenament de Varela com a director del MUVIM entra en vigor des d’aquest dimarts 1 de juny.

>> Recull d’enllaços de la censura al MUVIM (delicious Media.cat)

Des d’inicis de maig si se sintonitza el 107.8 de la FM als pobles de la Matarranya es pot escoltar xerrar en català. De moment, amb una programació limitada a un magazín que s’emet diàriament en directe de 12 a 2 del migdia i que es repeteix al vespre.

La iniciativa és de l’empresa Masmut Produccions, que forma part del Grup de Comunicacions dels Ports, on hi participen més d’un centenar de socis. Francesc Puig, un dels seus responsables, explica a Media.cat que tant Ràdio Matarranya com la resta de projectes del grup -entre els quals destaca Nord Televisió, Els Ports Ràdio o el digital comarquesnord.cat- tenen un “funcionament comercial i un objectiu social”. “Són iniciatives de comunicació que volen recolzar el desenvolupament social i cultural de comarques com els Ports i el Matarranya” afegeix. En aquest sentit els beneficis es reinverteixen per poder continuar ampliant la xarxa de mitjans.

Precisament la Matarranya, una comarca de la Franja de només 15.000 habitants, tenia un dèficit de mitjans de comunicació que abordessin la seva realitat. “Hi hem apostat com un pas més de la filosofia del nostre grup” explica. Puig sap que no és un repte fàcil “com qualsevol iniciativa pionera” ja que és la primera emissora que emet legalment i en regularitat amb la llengua pròpia.

La voluntat dels impulsors de la nova ràdio és ampliar els horaris d’emissió i diversificar-ne els continguts. “Farem programes especials en motiu de fires i festes o quan convingui” explica el responsable de Comunicacions dels Ports. “Serem allà on hi hagi la notícia” assenyala. El lema escollit és tota una declaració d’intencions, “18 pobles, una sola veu”, per servir a un territori amb una densa xarxa d’entitats socials i culturals. La resta de dia es connecta amb Aragón Radio, l’emissora pública autonòmica i, a més, compartiran alguns continguts amb els Ports Ràdio, un dels estàndards del grup de comunicacions.

Tres dècades fent comunicació
Ràdio Matarranya és la darrera iniciativa sorgida del Grup Comunicacions dels Ports. El primer projecte va ser Nord Televisió -anteriorment Nord TV Morella- amb unes emissions experimentals l’any 1982. Actualment disposa d’una llicència de televisió digital terrestre (TDT) per la demarcació formada per les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat. Basa la seva programació en la informació local i ho complementa amb els continguts de la Xarxa de Televisions Locals i de les Televisions Digitals Independents (TDI) de les quals forma part.

L’any 1988 va néixer Els Ports Ràdio, un mitjà radiofònic que es va merèixer el 2003 Premi Nacional de Comunicació, atorgat per la Generalitat de Catalunya. La tardor passada també van posar en funcionament el seu mitjà digital, comarquesnord.cat, que cobreix tant el Maestrat i els Ports com la Matarranya. Francesc Puig considera que impulsar un diari a Internet en comarques d’interior “no és ni més ni menys complicat”. “Tenim poca població però és més fàcil de fidelitzar i, això sí, amb menys competència que en altres zones” assenyala.

Puig explica que han escollit el .cat per matisar la seva aposta per la llengua pròpia. “Als Ports tothom té molt clar el tema lingüístic però volíem deixar clar que era el primer mitjà digital en català del nostre territori”. A més, compten amb el setmanari Notícies que es publica cada divendres.

La junta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va decidir aquest dilluns mantenir les emissions de Catalunya Ràdio. D’aquesta manera, no va atendre el requeriment administratiu de la Generalitat en el qual demanava tancar la xarxa de dotze repetidors que permeten l’arribada del senyal arreu de les comarques valencianes. Un requeriment que, en cas de no ser atès tal com ha passat, pot comportar multes entre 100.000 i 200.000 euros per equip -per tant la sanció pot arribar a 2,4 milions d’euros- a banda del cessament forçós de les emissions i el precinte dels equips.

Segons Acció Cultural la duresa del requeriment -realitzat per la direcció general de Promoció Institucional, que depèn de Presidència- “va quedar matisada per unes declaracions de la portaveu del Govern valencià, Paula Sànchez de Leon, en les quals afirmava que no tenia coneixement del cas i que aquest, en qualsevol cas, formava part d’un procés general d’ordenació de les emissions radiofòniques al País Valencià que afectarien entre moltes més ràdios”. Davant d’aquesta situació, l’entitat cultural ha decidir “prendre-li la paraula” i oferir una via de diàleg per buscar una solució a l’ordenació de les emissions radiofòniques.

A diferència del conflicte pel tancament de les emissions de TV3, en el cas de Catalunya Ràdio no  hi ha una problema tecnològic -no existeix la limitació dels múltiplex de la TDT-. Acció Cultural proposa dos camins: per una banda un acord de reciprocitat entre Catalunya Ràdio i Ràdio 9, i per una altra, introduir un criteri que diferencii les ràdios pendents de legalitzar entre les privades amb interès comercial i les d’interès públic.

Nova coincidència amb el cas Gürtel
L’enèsima ofensiva del Govern valencià contra els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha tornat a coincidir amb un nou pas del cas Gürtel de presumpte corrupció i de finançament il·legal del Partit Popular. Ho assenyala Eugeni Casanova a Comunicació 21: “És tan grotesc que sembla irreal. (…) Atonyinar el català és un recurs fàcil i segur”.

Mentrestant Canal 9 continua tractant la qüestió com un tema menor i de manera esbiaixada. Aquest dimarts, quan es va fer públic que el Tribunal Suprem espanyol veu indicis de suborn impropi contra el president Francisco Camps, la televisió autonòmica ho va relegar a la quarta notícia de la secció “Comunitat Valenciana”. En una peça d’1 minut i 20 segons on només es dóna veu a Camps -i del suport que li ha donat l’eurodiputat popular Carlos Iturgaiz- no s’ha explicat la resolució del Suprem i s’ha obviat qualsevol referència al delicte suborn. Cal recordar, que a inicis de maig, l’UGT va presentar un informe en què quantificava la manipulació de Canal 9 en la cobertura del cas Gürtel.

>> Notícies sobre el procés de tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià (delicious Media.cat)

Nova ofensiva de l’executiu de Francisco Camps contra els mitjans de comunicació en català. Ara és el torn de les emissions de Catalunya Ràdio que durant tres dècades havien arribat amb normalitat i sense entrebancs governamentals arreu del País Valencià.

El passat 6 de maig la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana va enviar un requeriment administratiu a ACPV per tal que tanqui la xarxa de dotze repetidors en un termini de deu dies. Quan venci, el proper 18 de maig, es procedirà a l’obertura de sancions que podrien suposar multes entre 100.000 i 200.000 euros per cada instal·lació i el tancament forçós. Això suposaria fins a 2,4 milions d’euros que se sumarien als 800.000 euros en multes que fins ara acumula l’entitat pels expedients contra els repetidors de TV3. De moment, segons Acció Cultural, estan estudiant quina resposta donaran al requeriment.

Després que transcendís la notícia, el Govern valencià va intentar tirar pilotes fora. Fins i tot, la consellera de Justícia i portaveu de l’executiu, Paula Sánchez de León, va afirmar desconèixer l’enviament del requeriment però va assegurar que la Generalitat té l’obligació d’aturar el què considera emissions il·legals. Fonts de Justícia van indicar que en un any i mig s’haurien enviat 88 requeriments i s’haurien cursat 11 expedients sancionadors.

D’aquesta manera, el PP valencià tracta Catalunya Ràdio com una emissora pirata al mateix nivell que ràdios d’ultradreta o comercials il·legals. Tot i que l’executiu Camps no ha volgut fer públic la llista de requeriments, segons publica l’Informatiu, hi ha casos de ràdios no legalitzades que fins i tot reben subvencions públiques, com Mega Radio i Radio One, de l’ultraconservador Julio Insa. Tampoc no haurien rebut cap amenaça de sanció emissores properes a l’extrema dreta com Intereconomia o l’Es Radio de Federico Jiménez Losantos.

Precisament Acció Cultural denuncia que ni Catalunya Ràdio ni TV3 no es poden comparar a la multitud de mitjans privats il·legals que han aparegut en els darrers anys arreu del País Valencià. “Són una ràdio i una televisió públiques, que a més signifiquen una part fonamental de l’escassíssima oferta mediàtica en la llengua pròpia del país, i un alternativa informativa que es destaca per la pluralitat i qualitat” han afirmat en un comunicat de premsa. A més, desqualifiquen els arguments governamentals sobre el tancament que ho deslliguen de qüestions polítiques i ho justifiquen per temes administratius i de vulneració de la Llei audiovisual espanyola.

Segons ACPV, si la Generalitat busca el compliment de la llei, només hauria de signar un acord de reciprocitat amb el Govern català per legalitzar les emissions -una possibilitat que permet la nova legislació audiovisual-. Tot i això, recorden que no només no cerquen una solució -com s’està fent a la pràctica totalitat dels territoris dels Països Catalans- sinó que mantenen tots els expedients i sancions per forçar al tancament de TV3 i ara de Catalunya Ràdio.

Reaccions polítiques
Mentre la portaveu de l’executiu valencià va defugir qualsevol responsabilitat en l’assumpte, la coordinadora i diputada d’EUPV, Marca Sanz, va denunciar que si finalment es produeix el tancament “es demostraria una vegada més la intenció del Consell de perseguir qualsevol senyal informatiu que arribi des de Catalunya i, al mateix temps, atacar ACPV”.

Per la seva banda la diputada de CiU al Parlament de Catalunya, Joana Ortega, ha reclamat “reacció” i “ambició nacional” al govern tripartit i al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, davant la nova ofensiva de l’executiu de Camp. Segons Ortega, “l’actitud de censura del Govern valencià ja no és un fet aïllat, sinó que després d’apagar TV3, la seva voluntat d’apagar Catalunya Ràdio reflecteix una clara estratègia per acotar i limitar l’expressió de la cultura i la llengua catalanes i convertir-les en conflicte”.

>> Recull de notícies sobre el tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià (delicious media.cat)

>> Recull de notícies sobre el tancament de TV3 al País Valencià (delicious media.cat)

Silenci total dels grans mitjans valencians sobre la consulta organitzada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic. La primera jornada de votacions als centres va aconseguir una més que notable participació del 63% -el cens estava format pel conjunt de mestres, personal administratiu, pares i alumnes majors de 14 anys-. A les urnes instal·lades en 350 centres educatius es demanava si era necessari “un canvi de la política educativa del govern valencià i dels actuals responsables de la Conselleria d’Educació”. I els primers resultats han estat contundents: un 96% dels votants van apostar pel “sí” mentre que el “no” no va passar del 2,7%. Després d’una primera jornada centrada a la zona de València, al llarg de les properes setmanes es faran noves onades de consultes que es clouran el proper 15 de juny a Elx.

La consulta, que va tirar endavant malgrat les pressions de la conselleria d’Educació, no ha merescut ni una línia al Levante-EMV d’aquest divendres -un diari, a priori, progressista-. En canvi si que recull una notícia sobre educació (“Educació obliga als col·legis a acceptar els certificats d’embaràs” en referència a la puntuació de la inscripció a les escoles). A la portada de l’edició digital contrasta que no hi hagi cap notícia de la consulta amb la presència de temes totalment anecdòtics com el fet que els bombers van haver de taller amb una radial un anell que oprimia un dit d’un home.

A Las Provincias s’insisteix amb l’anell i la radial (“Sis bombers per tallar un anell que oprimia un dit”) o amb altres temes amb aparent poc interès informatiu com el de les “ nòvies dels futbolistes que escalfen el Mundial”. El diari conservador tampoc ha defugit els temes educatius (“L’examen d’accés a la universitat agafa per sorpresa als alumnes d’FP”) però en canvi no ha dedicat ni una línia a una iniciativa que havia mobilitzat 50.000 persones.

No causa cap sorpresa que Canal 9 també obviés la consulta sobre la política educativa del Consell. Tal i com passa al Levante i a Las Provincias, aquest fet contrastava amb una notícia relacionada amb l’ensenyament però certament anecdòtica -en la línia que denunciava l’UGT en el Cas Gürtel-: “Educació presenta un karaoke amb cançons tradicionals valencianes”.

Tema de portada en altres mitjans
En canvi, tant VilaWeb com L’Informatiu han considerat la consulta realitzada aquest dijous a 350 centres educatius del País Valencià com un tema de portada. En el primer cas es destacava l’elevada participació (“La participació a la consulta sobre l’ensenyament valencià supera el 60%”) mentre que el digital valencià apostava pel rebuig de la comunitat educativa al conseller d’Educació (“La comunitat educativa suspèn la gestió de Font de Mora”).