Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Eliminació contant de línies en valencià a l’escola pública? Milers de famílies que volen escolaritzar els seus fills en català es queden sense poder fer-ho? Cap tipus d’exigència a l’ensenyament concertat per a que complexin la llei en matèria lingüística? Perill de desaparició de l’ensenyament en la llengua pròpia a partir del curs 2012-13? Doncs no, segons Las Provincias al que de debò es dedica l’ensenyament públic al País Valencià és a impartir “doctrines nacionalistes a alumnes de només cinc anys”.

El diari acusa l’escola El Romeral d’Alcoi d’“enaltir el nacionalisme” per pintar unes vinyetes amb dibuixos de Jaume I, referir-se a “València com el País Valencià” i per explicar als seus alumnes la història i la cultura valencianes. Frases com “lluitar per la nostra llengua i cultura” i “la Guerra Civil va deixar profundament dividida la societat” són “missatges inapropiats” i “pràctiques irracionals” pel rotatiu, que preferiria que els nens pintessin “animalets”.

En un to que recorda els reportatges de la caverna madrilenya sobre el País Basc el reportatge no explica el context de l’activitat ni es demana ni una sola vegada l’opinió de l’escola o dels pares dels alumnes, excepte un professor anònim que assegura estar disconforme amb la línia educativa. L’única motivació de la notícia és la denúncia d’un sol pare recolzat per l’Asociación Nacional per la Libertad Lingüística, un grupuscle d’extrema dreta que considera que la Generalitat valenciana situa l’educació en castellà com a “excepció”. Qui sí fa declaracions és una font –també sense identificar- de la conselleria d’Educació que assegura, en una mateixa frase, que a pesar de no poder actuar al no tenir cap denúncia formal sí que ho faran d’ofici al tenir “queixes”.

Mentre, dimarts, una vintena de membres del Grup d’Acció Valencianista i España 2000 van boicotar violentament la presentació d’un llibre a la FNAC de València. Van llençar llibres, cadires i pots de fum contra els assistents i van amenaçar els ponents, el sociòleg i autor del llibre Vicent Flor i la diputada Mònica Oltra durant quasi mitja hora fins que va arribar la policia i els va fer marxar sense identificar-los, a excepció d’una detenció. Fins a dos partits parlamentaris han demanat explicacions a la Delegació del Govern espanyol i també s’ha posicionat la Universitat de València i altres institucions, però cap d’aquestes denúncies ha tingut espai a les pàgines de Las Provincias.

Helena Olcina

Dissabte, milers i milers d’alumnes amb les seves famílies i els seus professors prenien els carrers de València per oposar-se al Decret “d’educació trilingüe” anunciat pel Consell. Més enllà de les manipulacions barroeres com la “punxada”anunciada per Las Provicias –sense tenir ni tan sols la decència de mullar-se a donar una xifra pròpia de manifestants- o els 15 segons escassos concedits per Canal 9, el periodisme valencià ha fallat en conjunt. No sols als que protestaven, sinó a la societat en conjunt.

Què significa exactament aquest Decret? Com afectarà l’ensenyament en valencià? És factible donar un terç de les assignatures en anglès a un curs vista i amb menys pressupost? És legal modificar una llei amb un decret? Més enllà de les opinions d’una i altra banda, donar una resposta més o menys objectiva a aquestes preguntes era tan fàcil com trucar a Galícia.

En aquest país nord-occidental de la Península fa dos anys que es va aprovar un decret clavat al valencià que just s’ha començat a aplicar aquest curs que ara acaba. Com al País Valencià, allí també es va modificar una llei amb un decret –encara estan a l’espera de la resolució d’un recurs al Tribunal Constitucional- i es va fer amb l’oposició unànime de tota la comunitat educativa, el món de la cultura i l’oposició política gallega sense oferir cap negociació o diàleg.

Amb una sola conversa amb Carlos Callón, president de la Mesa per la Normalització Lingüística, s’haurien assabentat que sols 52 escoles –totes privades- apliquen realment un sistema d’ensenyament trilingüe; que a pesar que el decret garantia un 50% d’assignatures en gallec en cas de no existir anglès –el que ja suposava una rebaixa respecte l’anterior normalització lingüística- a la pràctica aquest ha quedat relegat a un 25% en els millors casos; que explícitament s’ha prohibit donar en gallec matèries científiques i s’ha concentrat en educació física i religió, i que la promesa que es respectaria l’opció dels pares en educació infantil s’ha convertit amb un 10% de classes en gallec front un 40% de demanda. També s’haurien assabentat que hi ha 4.500 mestres i professors que s’han declarat insubmisos al decret i que continuen ensenyant en gallec davant la impotència de la Xunta que no s’atreveix a expedientar-los

També haurien pogut trucar a la Conselleria gallega d’Educació –que a ben segur els hauria donat xifres molt diferents- o a alguna altra institució que consideressin més neutral, però senzillament no s’ha fet la feina.

Amb titulars impactants com “L’heroi d’Elorrio” o “El ‘gudari’ de les llibertats”, la caverna mediàtica madrilenya ha aprofitat els insults i crits que va rebre el regidor del PP a la localitat biscaïna per investir alcaldessa la candidata del PNB i impedir, així, que Bildu, la força més votada, retingués l’alcaldia gestionada per ANB la passada legislatura. Els fets vam servir per demostrar que “el terror torna al País Basc” i que “Bildu utilitza els mateixos sistemes que Batasuna”.

Però lamentablement, la tendència a insultar i amenaçar regidors que no voten segons com creuen que ho haurien de fer els simpatitzants d’una altra formació no és exclusiva del País Basc o de l’esquerra abertzale. A Alaquàs (Horta), el regidor del Bloc-Verds, Vicent Forment, va haver de sortir del ple d’investidura escortat per la policia entremig d’una multitud que li recriminava –amb crits com “pessetero” o “corrupte” (sic)- el seu pacte amb el PSPV que ha deixat fora de l’alcaldia el PP, força més votada però empatada amb regidors amb els socialistes. El mateix candidat popularista, Pepe Pons, va acusar Forment d’haver-se negat a pactar amb ell perquè “busca viure dels veïns”.

A Almoradí, Baix Segura, no hi havia dubtes sobre qui seria alcalde, ja que el PP va revalidar la seva còmoda majoria absoluta i tampoc es va arribar a la situació que la policia hagués de protegir ningú. Però tot i així bona part del públic assistent a la presa de possessió del nou consistori va xiular i insultar la regidora d’EUPV, María Jesús Pérez, per retirar el crucifix que hi havia sobre la taula en el moment en que li tocava a ella prometre el càrrec. L’alcalde en funcions, enlloc de defensar el dret de Pérez de prometre respectar les institucions d’un estat aconfessional sense símbols religiosos, va posar-se del costat del esvalotadors i va ordenar que la creu es mantingués on estava.

En el darrer any hi ha hagut un mínim de 15 actes de violència política al País Valencià, la pràctica totalitat protagonitzades per l’extrema dreta contra l’esquerra, el nacionalisme i les faccions blaveres moderades, una xifra equiparable a la basca des que es va iniciar la treva d’ETA el passat mes de setembre.

La imatge que ha marcat la darrera campanya electoral valenciana –i que potser hagi estat clau a l’hora de permetre a Compromís el seu històric 7% de vot- ha estat la de la diputada Mònica Oltra amb una samarreta de “Canal 9 manipula” al debat emès per la cadena autonòmica. I no només això, la llavors candidata començava la seva intervenció amb una felicitació als espectadors de Canal 9 que “després de quatre anys com a diputada i dos com a portaveu d’un grup parlamentari per primer cop poden sentir-me directament”. En tot aquest temps Oltra no ha estat convidada ni un sol cop als estudis de la televisió pública mentre els vídeos de les seves intervencions parlamentàries arrasen a internet. Avui mateix, les intervencions d’Oltra en aquest debat superen les 130.000 visualitzacions a You Tube. Read the full text

Media.cat se suma a l’editorial conjunta proposada per Acció Cultural del País Valencià en el marc de la campanya internet solidària. De la mateixa manera que el 17 de febrer va deixar el web apagats es protesta pel tancament de TV3 al País Valencià avui cedeix el seu espai per tal que Acció Cultural pugui lluitar contra el seu ofegament econòmic orquestrat per Govern valencià del PP. Read the full text

Dissabte va ser dia monocolor a les portades de la premsa catalana. La publicació de les noves dades d’atur i el casament de l’hereu de la monarquia britànica es van pràcticament clonar amb lleugeríssimes diferències, però dibuixant un mapa precís de l’estat social i nacional dels nostres diaris. Read the full text

Aquest matí l’Informatiu feia públic que la Companyia Teatral El Micalet baixa la persiana. Després de 16 anys de fer una programació estable i professional de teatre en valencià i aconseguir una estabilitat i una professionalitat fins el moment impossible per les apostes d’aquest tipus, han hagut de renunciar al somni a causa d’un boicot institucional. Des que fa tres anys va caducar el conveni amb Teatres de la Generalitat, l’ens públic ha “ofegat” la companyia –en les seves pròpies paraules- i per al 2010 sols es va comprometre amb 70.000 euros que encara no ha abonat. Aquest mateix organisme ha acumulat un deute de més de 10 milions d’euros i va arribar a gastar-ne dos milions –la mateixa quantitat que ha rebut la Companyia El Micalet en 16 anys- per un espectacle que només es va representar dues vegades. Read the full text

Una creixent penetració dels grans grups mediàtics espanyols al País Valencià, la pèrdua de referents comunicatius autònoms, la permanent marginació de la llengua pròpia… des del final del franquisme el País Valencià no viu més “oportunitats perdudes” en el difícil camí d’estructurar un espai comunicatiu propi, independent, autocentrat, amb vocació de servei i normalitzat lingüísticament. Read the full text