Amb aquest article fem un breu repàs d’alguns d’aquests canvis i iniciem una sèrie en la que anirem aprofundint en alguns dels temes que aquí apuntem. El primer i més espectacular canvi ja està venint de l’anunci que el 28 de novembre arribarà als quioscos un nou diari en català: Ara. El projecte, impulsat pel grup cooperatiu Cultura 03 amb el suport de pesos pesants del periodisme català com són Toni Soler, Albert Om o Antoni Bassas ha despertat optimisme i escepticisme a parts iguals. Tant n’hi ha que pensen que el canvi de cicle polític i social necessita precisament un mitjà d’aquest tipus, com que en l’actual crisi econòmica -i especialment en els mitjans de comunicació- és de boigs posar-se a fer diaris en paper. Però que l’anunci no ha passat desapercebut és evident i no sols ha fet augmentar els dubtes sobre el futur de l’Avui, sinó que ha fet que tornessin a circular amb insistència els rumors sobre una possible edició en català de La Vanguardia. Així doncs, tot i la seva particular crisi, la premsa en paper continua movent-se.
L’altre sector especialment afectat pels possibles resultats electorals és els dels mitjans públics. Canal9 a banda -el desastre del qual sembla difícil d’arreglar guanyi qui guanyi els propers comicis valencians,- tant TV3 com IB3 afronten possibles canvis amb cautela i fins i tot amb certa agror, tal hi com demostren els recents conflictes a la direcció de la radio insular o com ho deixa entreveure Mònica Terribas, directora de TV3, a aquesta entrevista, on denuncia les temptacions intervencionistes de la classe política als mitjans públics.
Finalment, acorde amb el futur de galàxia mediàtica i de difusió entre els rols d’emissor i receptor de la informació que ens promet l’era digital, continuen les propostes de nous mitjans sorgits directament de la societat civil i que aprofiten a fons l’abaratiment de les tecnologies i la llibertat d’internet. Dos dels exemples més recents, però no els únics són el retorn d’InfoTV al País Valencià i l’inici d’emissions de Som Ràdio a Barcelona.
Un curs, doncs, on sembla que els mitjans seran més notícia que mai.

>> Recull d’enllaços sobre TV3 al País Valencià (delicious Media.cat)

La Generalitat Valenciana ha aconseguit eliminar la presència de TV3 i la resta de Canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la comarca dels Ports. L’Ajuntament de Morella es va veure obligat aquest dilluns –tal com havia fet el consistori de Catí (l’Alt Maestrat) a finals d’abril- ha taller el senyal que s’emetia des del repetidor del Tossal Gros. A banda de TV3, el Canal 33, el 324 i el 300, els veïns dels Ports també s’han quedat sense Aragón Televisión.

El consistori encapçalat pel socialista Ximo Puig es va veure obligat a prendre aquesta decisió per no afrontar una multa que podía oscil•lar dels 500.000 al milió d’euros. Un fet que hagués portat a la fallida les arques d’un municipi de poc més de 2.800 habitants. El mateix dia que els Ports es quedaven sense TV3, més de 300 persones van omplir la plaça de l’Ajuntament per condemnar “l’apagada”. Una protesta, organitzada pel Centre d’Estudis dels Ports i el PSPV, i que comptava amb l’adhesió de 50 entitats dels Ports i de les comarques veïnes. L’acte va començar amb un minut de silenci per denunciar “l’atemptat a la llibertat d’expressió”

Els convocants van llegar un manifest en el qual van afirmar que “no es podien creure” haver de convocar una manifestació “contra el Consell, el Govern valencià, una institució d’autogovern per la qual tant havien lluitat”.  “Cansa i és avorrit repetir obvietats i fer consideracions fonamentals sobre la llibertat d’expressió” van afegir. Pel Centre d’Estudis dels Ports anar en contra la comarca “és un objectiu fácil al ser gran en extensió i xicoteta en población.

El regidor de Tecnologies de la Informació, Ernesto Blanch, va lamentar la decisió “absurda, autoritària i que es produïx per un imperatiu legal, atemptant contra la llibertat d’expressió”. L’edil es va queixar a comarquesnord.cat que mentre la Generalitat no intervé en matèries com l’educació, la sanitat o les infraestructures si que ho faci per “coaccionar la llibertat d’expressió dels esus habitants”.

Concentració a Castelló
Paral•lelament a la concentració de Morella se’n realitzava una altra a Castelló de la Plana convocada a través de les xarxes socials i que va reunir més d’un centenar de persones, bàsicament ciutadans dels Ports que viuen o estudien a la capital de la demarcació aixó com els estudiants de la comarca que aquesta setmana afronten els exàmens de selectivitat.

El tall del senyal de TV3 ha afectat a banda de Morella a municipis com Forcall, Cinctorres o Villores. En el cas de la Pobleta d’Alcolea, a més, ha suposat que es quedin sense cap canal ja que, fins ara, només rebien les emissions del repetidor municipal morellià.

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC); l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG); l’Associació de Premsa Forana, de Mallorca; l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local (ACPC), amb l’adhesió de Coneqtia i Escacc, van aprofitar la cinquena Convenció de la Premsa Comarcal celebrada a les Borges Blanques per oficialitzar la seva voluntat d’iniciar un procés de confluència. D’aquesta manera, s’han posat els fonaments per crear una federació que les agrupi i que, segons el president de l’ACPC, Estanis Alcover, podria néixer després de l’estiu.

En aquest sentit Alcover explica que mentre avancen en la redacció dels estatuts definitius ja han iniciat un treball conjunt: reunions periòdiques sobre la situació del sector, la preparació d’un postgrau sobre periodisme de proximitat i especialització així com el treball conjunt de l’APPEC i Premsa Comarcal per ajudar a cristal·litzar l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes -la seva homònima al País Valencià-.

A les Borges els representants de les diverses entitats van presentar els primers elements de treball en comú basats en l’eficiència però també “en el valor simbòlic” d’agrupar-se. En aquest sentit destaca l’organització conjunta de serveis, com els digitals i de noves tecnologies; sessions de formació i innovació; la creació d’una central de serveis editorials de nova generació (entorn audiovisual, telefonia mòbil, digitalització, etc.) i l’optimització de recursos comuns.

Estanis Alcover deslliga la creació de la federació de l’actual situació de crisi que afecta especialment el sector de la comunicació. “Des del moment en que vaig accedir a la presidència de Premsa Comarcal-ACPC em vaig interessar per la unió de les associacions d’editors de premsa de Catalunya i de tot l’àmbit dels Països Catalans en una federació” va afirmar a les Borges. En aquest sentit recorda que ja fa quatre anys s’havia fet un primer intent però el canvi de presidents en dues de les associacions i el nou context legislatiu ho havien fet aparcar. En tot cas deixa clar “que en cap moment ens hem deixat de veure ni col·laborar en temes puntuals”.

A banda d’establir sinergies per ser més eficients, Alcover té clar que la federació es convertirà en un autèntic lobby de la premsa en català i que esdevindrà un element clau per a la interlocució amb la resta del sector i les institucions.

>> Article d’opinió: “Federació 2011” (David Centol, Comunicació 21)

La junta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va decidir aquest dilluns mantenir les emissions de Catalunya Ràdio. D’aquesta manera, no va atendre el requeriment administratiu de la Generalitat en el qual demanava tancar la xarxa de dotze repetidors que permeten l’arribada del senyal arreu de les comarques valencianes. Un requeriment que, en cas de no ser atès tal com ha passat, pot comportar multes entre 100.000 i 200.000 euros per equip -per tant la sanció pot arribar a 2,4 milions d’euros- a banda del cessament forçós de les emissions i el precinte dels equips.

Segons Acció Cultural la duresa del requeriment -realitzat per la direcció general de Promoció Institucional, que depèn de Presidència- “va quedar matisada per unes declaracions de la portaveu del Govern valencià, Paula Sànchez de Leon, en les quals afirmava que no tenia coneixement del cas i que aquest, en qualsevol cas, formava part d’un procés general d’ordenació de les emissions radiofòniques al País Valencià que afectarien entre moltes més ràdios”. Davant d’aquesta situació, l’entitat cultural ha decidir “prendre-li la paraula” i oferir una via de diàleg per buscar una solució a l’ordenació de les emissions radiofòniques.

A diferència del conflicte pel tancament de les emissions de TV3, en el cas de Catalunya Ràdio no  hi ha una problema tecnològic -no existeix la limitació dels múltiplex de la TDT-. Acció Cultural proposa dos camins: per una banda un acord de reciprocitat entre Catalunya Ràdio i Ràdio 9, i per una altra, introduir un criteri que diferencii les ràdios pendents de legalitzar entre les privades amb interès comercial i les d’interès públic.

Nova coincidència amb el cas Gürtel
L’enèsima ofensiva del Govern valencià contra els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha tornat a coincidir amb un nou pas del cas Gürtel de presumpte corrupció i de finançament il·legal del Partit Popular. Ho assenyala Eugeni Casanova a Comunicació 21: “És tan grotesc que sembla irreal. (…) Atonyinar el català és un recurs fàcil i segur”.

Mentrestant Canal 9 continua tractant la qüestió com un tema menor i de manera esbiaixada. Aquest dimarts, quan es va fer públic que el Tribunal Suprem espanyol veu indicis de suborn impropi contra el president Francisco Camps, la televisió autonòmica ho va relegar a la quarta notícia de la secció “Comunitat Valenciana”. En una peça d’1 minut i 20 segons on només es dóna veu a Camps -i del suport que li ha donat l’eurodiputat popular Carlos Iturgaiz- no s’ha explicat la resolució del Suprem i s’ha obviat qualsevol referència al delicte suborn. Cal recordar, que a inicis de maig, l’UGT va presentar un informe en què quantificava la manipulació de Canal 9 en la cobertura del cas Gürtel.

>> Notícies sobre el procés de tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià (delicious Media.cat)

Televisió de Catalunya va mostrar aquest divendres que, si vol, pot exercir de televisió amb vocació de Països Catalans. En horari de prime time, i a través del Canal 33, va emetre en directe la semifinal del Top-14 -la lliga francesa de rugbi- en la qual la Unió Esportiva dels Arlequins de Perpinya (USAP) va vèncer al seu gran rival, el Tolosa de Llenguadoc, per un ajustat 21 a 13.

D’aquesta manera, tot és a punt per tal que la “marea catalana” -que poblava dos terços de l’estadi de Montpeller- es desplaci fins a París on l’USAP haurà de defensar el Planxot -nom amb el qual es coneix el trofeu de campió- contra el Clermont, precisament l’equip al qual va derrotar l’any passat (22-13) i va aconseguir el campionat després de 54 anys.

Tothom espera -tal i com van demanar els mateixos comentaristes- que el 33 pugui aconseguir els drets per emetre la final tal i com va poder fer l’any passat. Cal recordar que va ser l’única televisió que oferia el partit en obert a la Catalunya Nord ja que els drets -i la realització- corria a càrrec de l’emissora de pagament Canal +. Una transmissió que tornarà a ser de gran qualitat tal i com va passar en una semifinal en la qual es va saber combinar a la perfecció el relat del joc amb les explicacions necessàries d’unes normes poc conegudes pel gran públic. Si es té en compte aquest aspecte -gràcies a la bona feina del narrador i del comentarista tècnic, Pere Becque- es pot dir que va ser un partit dels que fan afició. Una semifinal amb un protagonista absolut: el perpinyanès Jerôme Porical -fill i nét de jugadors de l’USAP- que va anotar tots els punts catalans gràcies a sis cops de càstig.

La notícia ha tingut un ressò notable als altres mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ja que va aparèixer tan al portal elsesports.cat (“La USAP de Perpinyà derrota el Tolosa (21-13) i disputarà la final del Top-14 per segon any consecutiu”) com al mateix Telenotícies Migdia amb un vídeo que mostrava les jugades més destacades així com la celebració per la classificació a la capital del Rosselló.

Com és habitual, també se’n va fer ressò VilaWeb (“L’USAP es planta per segon any consecutiu a la final de la lliga francesa”) tot assenyalant en el subtítol que va vèncer als occitans del Tolosa per 21 a 13 -també la retransmissió de TV3 parlava sempre d’occitans i, òbviament, de catalans-. La notícia també va aparèixer al directe!cat i al racocatala.cat, entre altres mitjans digitals.

A la premsa de paper la notícia només ha aparegut al 9 Esportiu -encartat a l’Avui i a El Punt- tot i que en la penúltima pàgina (“Porical condueix la USAP a la final de París”). També Jordi Palmer, en l’article d’opinió “D’avui.cat”, fa una crida a donar suport a l’USAP: “Allà dalt, més amunt de la frontera franco-espanyola, esperen amb els braços oberts qualsevol mostra de suport que els arribi des d’aquí baix” (…) “per això no podem deixar passar una ocasió com aquesta per desmentir la històrica fal·làcia que circumscriu catalanitat a espanyolitat. A Espanya li cal saber que un equip català pot guanyar altra vegada la Lliga de rugbi francesa. Alguna cosa no els quadrarà”.

Nova ofensiva de l’executiu de Francisco Camps contra els mitjans de comunicació en català. Ara és el torn de les emissions de Catalunya Ràdio que durant tres dècades havien arribat amb normalitat i sense entrebancs governamentals arreu del País Valencià.

El passat 6 de maig la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana va enviar un requeriment administratiu a ACPV per tal que tanqui la xarxa de dotze repetidors en un termini de deu dies. Quan venci, el proper 18 de maig, es procedirà a l’obertura de sancions que podrien suposar multes entre 100.000 i 200.000 euros per cada instal·lació i el tancament forçós. Això suposaria fins a 2,4 milions d’euros que se sumarien als 800.000 euros en multes que fins ara acumula l’entitat pels expedients contra els repetidors de TV3. De moment, segons Acció Cultural, estan estudiant quina resposta donaran al requeriment.

Després que transcendís la notícia, el Govern valencià va intentar tirar pilotes fora. Fins i tot, la consellera de Justícia i portaveu de l’executiu, Paula Sánchez de León, va afirmar desconèixer l’enviament del requeriment però va assegurar que la Generalitat té l’obligació d’aturar el què considera emissions il·legals. Fonts de Justícia van indicar que en un any i mig s’haurien enviat 88 requeriments i s’haurien cursat 11 expedients sancionadors.

D’aquesta manera, el PP valencià tracta Catalunya Ràdio com una emissora pirata al mateix nivell que ràdios d’ultradreta o comercials il·legals. Tot i que l’executiu Camps no ha volgut fer públic la llista de requeriments, segons publica l’Informatiu, hi ha casos de ràdios no legalitzades que fins i tot reben subvencions públiques, com Mega Radio i Radio One, de l’ultraconservador Julio Insa. Tampoc no haurien rebut cap amenaça de sanció emissores properes a l’extrema dreta com Intereconomia o l’Es Radio de Federico Jiménez Losantos.

Precisament Acció Cultural denuncia que ni Catalunya Ràdio ni TV3 no es poden comparar a la multitud de mitjans privats il·legals que han aparegut en els darrers anys arreu del País Valencià. “Són una ràdio i una televisió públiques, que a més signifiquen una part fonamental de l’escassíssima oferta mediàtica en la llengua pròpia del país, i un alternativa informativa que es destaca per la pluralitat i qualitat” han afirmat en un comunicat de premsa. A més, desqualifiquen els arguments governamentals sobre el tancament que ho deslliguen de qüestions polítiques i ho justifiquen per temes administratius i de vulneració de la Llei audiovisual espanyola.

Segons ACPV, si la Generalitat busca el compliment de la llei, només hauria de signar un acord de reciprocitat amb el Govern català per legalitzar les emissions -una possibilitat que permet la nova legislació audiovisual-. Tot i això, recorden que no només no cerquen una solució -com s’està fent a la pràctica totalitat dels territoris dels Països Catalans- sinó que mantenen tots els expedients i sancions per forçar al tancament de TV3 i ara de Catalunya Ràdio.

Reaccions polítiques
Mentre la portaveu de l’executiu valencià va defugir qualsevol responsabilitat en l’assumpte, la coordinadora i diputada d’EUPV, Marca Sanz, va denunciar que si finalment es produeix el tancament “es demostraria una vegada més la intenció del Consell de perseguir qualsevol senyal informatiu que arribi des de Catalunya i, al mateix temps, atacar ACPV”.

Per la seva banda la diputada de CiU al Parlament de Catalunya, Joana Ortega, ha reclamat “reacció” i “ambició nacional” al govern tripartit i al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, davant la nova ofensiva de l’executiu de Camp. Segons Ortega, “l’actitud de censura del Govern valencià ja no és un fet aïllat, sinó que després d’apagar TV3, la seva voluntat d’apagar Catalunya Ràdio reflecteix una clara estratègia per acotar i limitar l’expressió de la cultura i la llengua catalanes i convertir-les en conflicte”.

>> Recull de notícies sobre el tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià (delicious media.cat)

>> Recull de notícies sobre el tancament de TV3 al País Valencià (delicious media.cat)

Els governs català i aragonès han signat aquesta setmana un acord per garantir la reciprocitat dels canals de la CCMA – TV3, C33, K3 i el 3/24- i Televisió d’Aragó. L’entesa permetrà garantir la continuïtat de TV3 al conjunt de la Franja de Ponent que des del passat mes de febrer tenia el senyal en precari o directament s’havia tallat en comarques com la Matarranya.

El president de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV), Ramón Tejedor, va explicar que els canals catalans es podran veure exactament a les mateixes zones i municipis que els rebien abans de l’apagada analògica. Això soluciona la situació a la Matarranya i garanteix el cas de Fraga, on el senyal s’havia mantingut gràcies a que l’ajuntament havia adaptat un reemissor. En canvi, a bona part del Baix Cinca ja es rebia directament des del Segrià. Per garantir que TV3 i la resta de canals arribin al conjunt de la Franja la Generalitat de Catalunya costejarà el cost d’adaptar una trentena de repetidors. Val a dir que abans de l’apagada analògica el senyal arribava més enllà de la Franja i, fins i tot, es podia captar amb major o menor qualitat des d’alguns barris de Saragossa.

L’acord suposarà que per primera vegada la Televisió d’Aragó emeti al Principat de Catalunya. El principal objectiu del govern aragonès és que el senyal arribi a la Costa Daurada on milers de ciutadans d’aquesta comunitat hi tenen una segona residència. Tot i això, de moment, l’àmbit de cobertura serà una franja d’uns 70 km a l’oest del Principat. La CARTV haurà d’invertir 40.000 euros per adaptar els repetidors d’Alpicat (el Segrià) i el Mont Caro (el Baix Ebre).

La situació continua enquistada al País Valencià
A banda de la Franja, els darrers mesos s’ha normalitzat l’emissió de tots els canals de la CCMA a la Catalunya Nord i a les Illes Balears -tot i que en aquest darrer cas amb TV3cat en el lloc de TV3-. Al País Valencià la situació continua totalment enquistada i totes les esperances se situen en la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que ja ha superat les 500.000 signatures -en volen 50.000 més per tenir prou marge de maniobra a l’hora de verificar-les-.

Mentrestant, Canal 9 ha llençat més llenya al foc i la setmana passada va amenaçar en denunciar als tribunals Acció Cultura del País Valencià si el dissabte s’emetia el partit entre el Vila-real i el Barça a les comarques valencianes que encara reben la senyal de TV3. La televisió del sud va advertir que tenia en exclusiva pel País Valencià els drets d’emissió de l’esdeveniment esportiu. Davant d’aquesta situació, que es repetirà en altres retransmissions com les de la Fórmula 1, ACPV va decidir tallar el senyal per evitar un nou procediment judicial. En un comunicat va assenyalar que l’amenaça respon a “la certesa que té Canal 9 que els televidents valencians, en cas de poder triar, prefereixen veure aquests partits (i no només l’esport) a TV3”.

Premsa

>> El Temps: “Televisió nova, problemes de sempre”

>> Levante-EMV: “La TDT apaga el valencià”

>> L’Informatiu.com: “La Televisió Digital Terrestre local a la Comunitat: de dretes i en castellà”

>> El Punt: “El català s’estanca amb la TDT”

>> Avui: “Media.cat diu que la TDT trenca l’espai comunicatiu català”

>> Comunicació 21: “La TDT local permet la irrupció de grups espanyols en la TV de proximitat als Països Catalans”

>> Comunicació 21: “Efectes col·laterals de la TDT” per David Centol

>> Tribuna.cat: “La TDT no ha enriquit l’espai català de comunicació a l’àmbit local”

>> Llibertat.cat: “La TDT, una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació”

>> RacóCatalà: “El pas a la TDT perjudica el català en el panorama comunicatiu del pais”

Blocs

>> Marc Ordinas i Llopis: “La TDT local ha permès la irrupció de grups espanyols en la televisió de proximitat als Països Catalans”

>> Humbert Roma: “Media.cat presenta un informe sobre la TDT local als Països Catalans”

>> Joan Vila i Triadú: “El Grup Barnils presenta el quart informe Media.cat a València”

>> Roger Palà: “Nou informe Media.cat: les ajudicacions de TDT local i la irrupció dels grups espanyols”

Altres webs
Comunicalia.cat >> La TDT local ha permès la irrupció de grups espanyols en la televisió de proximitat als Països Catalans

Fins a quaranta mitjans, d’àmbit nacional, comarcal i local; tant de paper com digitals, i amb el suport de les dues principals associacions de premsa (l’APPEC i l’ACPC) van voler sumar-se als suports a la ILP impulsada per Acció Cultural del País Valencià i que ha de garantir les emissions de qualsevol televisió al conjunt de la seva àrea lingüística.

L’editorial recorda el suport dels cinc principals partits del Parlament de Catalunya així com d’altres institucions com la Xarxa Vives, la Federació Llulll o el Futbol Club Barcelona. L’editorial conjunta, que signen entre altres l’Avui, El Punt, el Diari de Balears, Vilaweb i El 9 Nou, arriba en un moment en el qual la ILP ha sumat 400.000 signatures. Cal recordar que en cal aplegar mig milió per tal que es pugui entrar al Congrés dels Diputats espanyols. Des d’ACPV esperen superar aquesta xifra després que la Junta Electoral hagi acceptat perllongar el termini un mes i mig.

Era d’esperar que l’editorial conjunta per TV3 al País Valencià tingués menys ressò que la de defensa de l’Estatut (”La dignitat de Catalunya”). Hi influeix que en aquella ocasió s’hi havien sumat els dos principals diaris editats a Barcelona (El Periódico i La Vanguardia) així com la reacció irada de la denominada “caverna espanyolista”. Ara bé, sobta el poc interès que va generar a TV3, la gran beneficiada de la iniciativa.

En el cas del seu portal d’Internet, el 3cat24.cat, la notícia no va aparèixer en portada fins a mig matí i situada a la part inferior. En el cas del Telenotícies Migdia no se’n va fer menció fins a ben entrada la segona part -just abans dels esports- amb una breu peça de poc més de quinze segons. Amb la veu del conductor de l’informatiu es van visualitzar extractes de l’editorial signat per les quaranta publicacions. No van aparèixer imatges ni declaracions. Tampoc es va aprofundir en la iniciativa de la ILP. Un fet que contrasta amb el tractament d’un altre mitjà públic, l’Agència Catalana de Notícies, que a banda de fer una peça sobre l’editorial ho complementava amb una altra sobre les valoracions d’Acció Cultural del País Valencià. Pels impulsors de la ILP la iniciativa és “un impuls definitiu”.

Editorial: Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana

El 2 de febrer passat el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) ‘Televisió sense Fronteres’ amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració s’afirmava: ‘Es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que es produeixen al conjunt de l’Estat espanyol’ i que l’acord es prenia ‘valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital’.

L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al consens, cada vegada més unànime, entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les vint universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, i també tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) fins al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.

Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i de declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans i ciutadanes majors d’edat.

I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens ateny al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat ‘un marc nacional de comunicació’.

Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè es mantingui a l’alçada del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja és al tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.

Llista de mitjans adherits a l’editorial
El Punt
Avui
Diari de Balears
Diari de Sabadell
Diari de Tarragona
Segre
El 9 Nou Osona
El 9 Nou Vallès Oriental
VilaWeb
El Temps
L’esquerda de la Bastida
L’informador
La Farga
Nova Tàrrega
La Palanca
La Comarca
Estela
Som-hi
Vallenc
Nova Conca
El Salí
El Martinet
El 3 de vuit
La Veu de la Segarra
Som Garrigues
www.anoiadiari.cat
www.comarquesnord.cat
Diari de Manlleu,
Diari de Vic
El Mirador del Pla de l’Estany
Els Colors
La Fura
L’hiperbòlic
Mediterranean Daurat
Noticiestgn
Revista Enrenou
Secundèria
www.deria.cat
www.sies.tv
Viure als Pirineus

Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)
Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC)

La preocupació d’un grup de treballadors de TV3 sobre el marc de referència nacional del mitjà els va dur a realitzar una sèrie de trobades. A mesura que augmentava el debat sobre la qüestió -per exemple amb les declaracions de Joan Ferran sobre la “crosta nacionalista”- el col·lectiu es va estendre a les altres empreses de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -Catalunya Ràdio i Interactiva-. Finalment, el passat 26 de gener Control+Ç es va donar a conèixer a les diverses redaccions com un “grup d’opinió” que pretén recuperar els principis fundacionals de l’ens públic.

“És un bon moment per posicionar-nos tenint en compte que estem en ple procés de redacció del llibre d’estil de la Corporació” afirma un dels portaveus de Control+Ç. En aquest sentit tenen “moltes esperances” que la seva redacció marqui un punt d’inflexió a l’hora de definir el marc de referència i que pot ser una “molt bona eina”. Tot i això el col·lectiu admet que fins que no el tinguin a sobre la taula no se’n podrà valorar l’efectivitat.

Per Control+Ç la pèrdua del marc de referència català ha estat progressiu i sense intenció política. “Bona part de les fonts que arriben a les redaccions prenen un marc espanyol i sovint no hi ha mitjans per traduir-ho a la realitat dels Països Catalans” expliquen des del grup d’opinió. En aquest sentit Control+Ç considera que la direcció de l’ens ha de donar eines per facilitar aquesta tasca. “TV3 i Catalunya Ràdio han d’explicar el què succeïx als Països Catalans i al món, sense passar pel peatge d’Espanya” adverteix el portaveu de Control+Ç. “Allò que li passi a un home de Salamanca interessa poc, entre altres, perquè no ens pot veure” aclareixen.

El nou col·lectiu que es va donar a conèixer en una data assenyalada -el 26 de gener es va produir la victòria de les tropes catalanes a la batalla de Montjuïc- també vol que s’avanci en una millor gestió dels recursos públics de l’ens i que l’empresa esdevingui un referent internacional. “Creiem que l’actual equip treballa en la bona direcció i és amb el que ens sentim més còmodes” admet un dels seus membre. Tot i això lamenta que la Llei de la CCMA no hagi servit per despolititzar els òrgans de gestió. “Hem passat de dependre del Govern a fer-ho del Parlament però les males pràctiques polítiques s’han reproduït” afirma. “Hem d’avançar cap a la independència total dels mitjans públics del poder” rebla el representant de Control+Ç.

>> Bloc del grup d’opinió Control+Ç