Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Demà a la nit s’estrena al programa El Documental del Canal33 el reportatge “La Crida, història d’una resposta”, un document de 50 minuts que repassa la història d’un dels principals moviments socials del país durant la dècada del 1980. L’estrena coincideix amb el trentè aniversari de l’històric acte “Som una nació” en el que La Crida va omplir el Camp Nou amb més de 100.000 persones en defensa de la identitat catalana.

La Crida va néixer precisament com una “crida” d’un grup d’intel·lectuals contra el procés d’involució del llavors naixent procés autonòmic –promogut tant des de Madrid, amb la LOAPA i les conseqüències del cop de Tejero, com des de Barcelona amb el “Manifest dels 2.300”- aviat però va prendre un caràcter popular, amb capacitat per organitzar mobilitzacions massives com aquest mateix acte del Camp Nou i intenses campanyes de desobediència civil que sovint van acabar amb detencions, judicis i multes pels seus integrants. També va anar ampliant el seu camp d’acció, i a les accions per la llengua se’n van sumar d’altres en favor de la reforestació de boscos cremats, contra l’entrada a l’OTAN o per la solidaritat internacional. Els debats que llavors va tenir La Crida –no acceptació del marc legal espanyol, clarificació dels objectius a risc de perdre suports, vinculació de les reivindicacions nacionals a d’altres socials- són encara presents dins l’independentisme, el que dóna molta actualitat al documental.

El reportatge ha estat una coproducció de TV3 amb Zeba Produccions i ha comptat amb la col·laboració d’entitats civils com el Ciemen, l’OCB i la Fundació Josep Irla. Al llarg de quasi una hora repassa exhaustivament la història del moviment, amb moltes imatges de l’època i entrevistes tan als seus protagonistes –com Àngel Colom, Aurelí Argemí o Carles Riera- com a personalitats destacades de la política i el periodisme de l’època –Jordi Pujol, Jordi Barbeta o Heribert Barrera- i, també, alguns dels seus més ferris opositors, com ara Amando de Miguel, impulsor del Manifest dels 2.300. Un document que segurament ajudarà a omplir el buit divulgatiu que hi ha sobre el moviment popular pel redreçament nacional contemporani i que ja va començar a tenir-se en compte amb el reportatge Terra Lliure. A la llista de pendents quedarien encara les històries d’Acció Cultural del País Valencià i de l’Obra Cultural Balear.

El reportatge de diumenge passat dels 30 minuts “Una relació sense senyal” ha deixat una estela de reaccions, més positives o negatives segons si es prefereix veure el got mig ple o mig buit o, més aviat segons el cas, si es prefereix valorar la poca aigua que hi ha o menystenir-la. Però en el que coincideixen totes les crítiques és a copsar la realitat –reforçada pel fet que emeti un reportatge en que el País Valencià es presentat amb la mateixa proximitat que ho faria amb, per exemple, Estònia- que TV3 no és un mitjà que abasti tota la comunitat catalanoparlant com sovint se li ha demanat. Read the full text

Dissabte va ser dia monocolor a les portades de la premsa catalana. La publicació de les noves dades d’atur i el casament de l’hereu de la monarquia britànica es van pràcticament clonar amb lleugeríssimes diferències, però dibuixant un mapa precís de l’estat social i nacional dels nostres diaris. Read the full text

Una o vàries xarxes de robatori i venda de nadons en hospitals, centenars de mares buscant els seus fills i fills buscant les seves famílies, fins a 300.000 possibles falses adopcions, implicació de metges, llevadores, funcionaris i molts capellans i monges, a més de la cúpula d’una dictadura militar…  Una suma d’elements que, a banda de poder inspirar bones obres de ficció donarien també per a diferents gèneres periodístics. Des dels programes més sensacionalistes de successos fins a la investigació més sòlida passant, sobretot, per un editorialisme contundent demanant explicacions i l’aclariment ràpid i satisfactori del que hagi pogut passar. Read the full text

L’escàndol generat per la negativa dels eurodiputats a congelar-se els seus sous i dietes per al 2012 i, fins i tot, negar-se a viatjar en classe turista en els vols inferiors a quatre hores està obrint un espai per a diferents reflexions. La primera i més òbvia és la creixent força de les xarxes socials com a mecanisme de transparència democràtica. Han estat els usuaris de Twitter els que –com una espècie de Wikileaks popular- han fet públic la decisió de l’Eurocambra. I els mitjans clàssics, no sols han anat a remolc de la pressió de la xarxa, sinó que en molts casos han trobat que la notícia era precisament aquesta –la revolta tuitaire- més que no la votació parlamentària.

Però, a més, per a la premsa catalana ha servit d’exemple perfecte per ajudar a entendre quines són les diferències un mitjà pensat en català d’un que únicament n’està escrit. A manca de més diaris que s’hagin fet ressò de la notícia al moment de tancar aquesta edició, és clarament observable l’abisme que hi ha en el tractament que n’han fet l’Ara, per una banda, i El Periódico i el Diario de Mallorca per l’altra. Per al primer són “Quatre eurodiputats dels Països Catalans, els únics de l’Estat disposats a renunciar a volar en primera”. El Periódico en canvi sots-titula: “Dels espanyols, només els catalans Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Oriol Junqueras (ERC) i la mallorquina Rosa Estarás (PP) van votar a favor de viatjar en classe econòmica”. Finalment el Diario de Mallorca i Levante –publiquen un text idèntic- sols parlen dels parlamentaris que van defensar la mesura al sisè paràgraf per referir-se als “eurodiputats espanyols” i identificar-los amb el nom i el partit, sense ubicar-los geogràficament.

Això sí, tots els mitjans coincideixen en accentuar malament el cognom d’Estaràs, doncs ho fan en castellà. Un error habitual en moltes de les referències mediàtiques a la diputada popularista, però que apareix correctament escrit en català al seu perfil oficial al Parlament Europeu.

Dossier L’apagada de TV3 al País Valencià

Fotografia: L'Accent

Les xarxes socials d’Internet, i en particular Twitter, han estat determinants a l’hora de marcar l’agenda informativa dels mitjans sobre l’apagada del senyal de TV3 al País Valencià. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe L’apagada de TV3 al País Valencià i l’impacte de les xarxes socials d’Internet, que analitza la cobertura dels fets realitzada a nivell audiovisual, escrit i digital els dies 17, 18 i 19 de febrer.

Read the full text

Ahir a la nit milers de persones omplien de goma gom la Plaça de la Mare de Déu de València en una protesta convocada de forma anònima des de les xarxes socials per exigir el retorn de les emissions de TV3 al sud del Sènia i que es va convertir en un crit de ràbia contra un govern que ja fa temps que ha saturat la paciència d’una bona part de la societat valenciana. Els crits de “Volem TV3” i “Llibertat d’expressió” es van transformar en “President a Picassent” i “TV3 sí, Gürtel no”, resumint la sensació de frustració dels milers de manifestants per la impunitat amb que campa la corrupció i la prepotència en terres valencianes.

Read the full text

En un exercici que sembla un càstig d’escola franquista, l’editor –català- és obligat per la defensora de l’espectador de TVE a repetir una mitja dotzena de vegades que “la Corona catalano aragonesa mai va existir”. El vídeo mostra una humiliació pública més propera a una acció de reeducació de la revolució cultural que a una rectificació periodística. La inclusió de la frase “els territoris de la Corona catalano aragonesa” en una peça sobre el Cant de la Sibil·la va provocar la queixa furibunda d’un espectador aragonès on advertia que “l’únic regne va ser el d’Aragó i Catalunya no era més que un grapat de comtats autònoms”.

Read the full text