El pitjor, sens dubte, El Periódico, que titulava: “‘Hispania’ supera un ‘Felipe y Letizia’ que causa hilaritat”, quan a Catalunya va ser justament a l’inrevés, una dada que l’article esmenta sols de passada. La Vanguardia optava en canvi per sortir a la defensa de la minisèrie sobre els borbons -rebutjada massivament tan per la crítica especialitzada com per els espectadors a través de les xarxes socials- donant àmplia cobertura a l’empipada de Juanjo Puigcorbé on arriba a acusar als usuaris de Twitter de ser “mercenaris” de la competència o d’interessos polítics que no aclareix.

Però també altres mitjans amb més visió catalanocèntrica cauen a la trampa de la “batalla espanyola” i, per exemple, RAC1 i l’Avui dediquen bona part de les seves seccions a comentar els pros i contres de cada programa. A l’emissora del Grup Godó fins i tot detallen el share aconseguit per cada una a Catalunya: 18,6% en el cas de “Felipe y Letizia”, amb 504.000 espectadors, i 17,5% en el cas d’“Hispánia”.

Uns resultats que contrasten amb els èxits no reconeguts d’uns modestos -sobretot en termes pressupostaris i de promoció- caçadors de bolets: 22,2% de share i 746.000 espectadors.

Oriol Clavera

Des d’ahir al matí, la majoria de mitjans del Principat obrien de forma insistent amb el tema de la “capital mundial dels antisistema”. Un discurs recurrent i que ofereix poques novetats respecte a altres incidents violents relacionats amb reivindicacions socials, o no, doncs als “antisistema” també se’ls culpa de les destrosses durant les celebracions per les victòries del Barça o els “botellots”.

Tot i que el discurs ha estat generalitzat i homogeni a la gran majoria de mitjans, El Periódico i Els matins de TV3 s’han encarregat, aquest cop, de liderar l’ofensiva. Els arguments són prou coneguts: cròniques esfereïdores de ciutadans atemorits, altíssimes xifres de danys i crítiques als “tolerants” Joan Saura per una banda -ja convertit en ase habitual d’aquest tipus de cops- i el jutge que es va atrevir a complir la llei i no va acceptar el desallotjament “exprés” del banc ocupat de Plaça Catalunya perquè no hi havia denúncia.
El que resulta més curiós és que aquesta comptabilitat extrema que arriba fins la darrera paperera cremada combini amb la incapacitat de veure que la majoria de la violència de la vaga general la van rebre els sindicalistes i els piquets. Segons testimonis presencials dels fets consultats per Media.cat la jornada succeïa pacíficament pel centre de Barcelona -incloses l’aixecament de barricades típica en mobilitzacions d’aquest tipus- fins que un dispositiu de Mossos d’Esquadra va decidir que un piquet informatiu de més de 3.000 persones no podia baixar per les Rambles, sense donar cap explicació ni motivació per aquesta violació del dret a la vaga, i va decidir dissoldre’l. És improbable que hi hagi algun responsable polític o policial que cregui possible dissoldre una concentració de tanta gent sense generar avalots i violència, pel que “molta gent sospita que hi havia una voluntat clara de provocar un escenari on fos més fàcil criminalitzar una acció que havia recollit tantes simpaties ciutadanes com va ser l’ocupació del banc”, asseguren els mateixos testimonis.
La causalitat dels fets apuntala aquesta tesi, doncs es va desenvolupar en el sentit contrari del que denuncien els Mossos. La pitjor part dels avalots van començar després dels desallotjament i no abans. Així que es fa difícil entendre com una acció que havia de servir per “aturar els violents” va provocar la major onada d’incidents, tal com reconeix, fins i tot, Helena López des d’El Periódico -que també desmenteix la tesi del mateix diari: “Una furgoneta dels Mossos davant de l’antic Banesto -el desallotjament del qual va ser un dels detonants del caos viscut dimecres”. El que prova que ni els mateixos Mossos es creuen la seva versió és que tot i argumentar el seu desallotjament sense ordre judicial per la presència de “radicals violents”, després van alliberar totes les persones que hi havia a l’immoble excepte una i no han anunciat la troballa de cap tipus de material susceptible de ser usat en disturbis.
Però a més, ratlla l’inconcebible la capacitat d’aquest mateixos comentaristes per obviar les desenes de ferits i detinguts que l’actuació policial va generar arreu de l’Estat per tal de coaccionar el dret a la vaga. Càrregues injustificades contra piquets, com la referida a les Rambles de Barcelona o la que es va viure al carrer Colom de València, amb diversos manifestants operats d’urgència, no han merescut a penes cap comentari. Ni tan sols els set atropellaments -el ferit més greu de tota la jornada va ser una afiliada de CGT a Coslada (Madrid)- per esquirols van merèixer una miserable nota de condemna en hores de tertúlies i pàgines de comentaris de denúncia de la violència.
Fins i tot el responsable de CCOO als Mossos d’Esquadra, Toni Castejón, s’atrevia a anar a RAC1 a denunciar que “Barcelona té un problema gravíssim amb aquest col·lectiu [antisistema]” i assegurar  que “una persona que pega o tira una pedra a un mosso d’Esquadra acaba amb una multa de 100 euros” -quan ara mateix hi ha una persona empresonada per aquest mateix delicte- enlloc de donar explicacions de perquè els seus afiliats es dedicaven a sabotejar la vaga convocada pel seu propi sindicat.
Una miopia però que lamentablement no és nova i que, per exemple, ja es va fer notar arran de les celebracions esportives del passat estiu, quan els incidents per les celebracions blaugranes van ser àmpliament coberts mentre s’obviaven les destrosses i aldarulls dels aficionats espanyolistes sols un mes més tard. O que s’observa amb la desídia sistemàtica amb que es tracta la violència feixista al País Valencià.

A més, Josep Cuní, al programa Els matins, de TV3, va informar en directe que l’Ajuntament de Barcelona havia ordenat desconnectar les càmeres de trànsit entre les 07.45 i les 08.15. Tot i que no va donar-ne el motiu, era el mateix moment en què es van produir els talls de trànsits en quatre vies principals d’accés a la ciutat.

Els mitjans que s’hi van interessar, van poder tenir informació tant a través de les notes de premsa que el grup de suport a les persones que feien l’acció va anar enviant, com a través de l’Agència Catalana de Notícies, que va proveir d’informació i de material gràfic els mitjans sobre els talls i sobre la situació del pres. Tot i disposar de la informació, però, ni La Vanguardia, ni l’Avui, ni El Punt n’han informat en cap de les seves edicions. Per contra, El Periódico sí que n’ha fet notícia (Quatre manifestacions han tallat els accessos a Barcelona a les vuit del matí).

Càmeres del trànsit desconnectades
Durant el programa que condueix Josep Cuní cada matí a TV3, el presentador va explicar que l’Ajuntament de Barcelona havia ordenat desconnectar les càmeres que té instal·lades a les carreteres que entren a la ciutat per informar del trànsit, i que per tant no podia mostrar com anaven de carregades les vies. Cuní no va explicar el motiu de la desconnexió, però era el mateix moment en què els grups de manifestants estaven tallant aquestes vies.

A les 8 en punt del matí, quan Martí Gironell va informar del trànsit, ho va fer sense imatges en directe. Gironell sí que va dir en una ocasió que hi havia grups d’”okupes” que havien tallat tres carreteres en suport al “pres polític”.

Més tard, Josep Cuní, en el mateix programa, també va donar notícia de la protesta. El que va dir, però, literalment, va ser: “Un grup d’okupes han fet uns talls de transit per denunciar la detenció d’un col·lega”.

A l’hora dels Telenotícies, ni el comarques ni el migdia van informar de les accions ni del fet que feia 100 dies que Amadeu Casellas estava en vaga de fam.

Ressò als mitjans digitals i ràdios

La protesta va trobar més ressò als mitjans digitals. En va informar Directe!cat (Una protesta pel pres anarquista Amadeu Casellas talla el trànsit a quatre punts de Barcelona i al Maresme), Osona.com (El suport a Amadeu Casellas provoca un caos de trànsit) i el portal 3cat24.cat, de la CCMA (Una protesta pel pres anarquista Amadeu Casellas talla el trànsit a quatre punts de Barcelona i al Maresme), tot i que en el segon cas la notícia dedicava molt més espai als problemes causats en el trànsit que als motius de la protesta. Pel que fa a VilaWeb, aquesta tarda ha explicat que un grup d’artistes del país demana al govern que resolgui la situació d’Amadeu Casellas. A més, el mitjà digital ja havia informat la setmana anterior de la situació de Casellas (Companys d’Amadeu Casellas convoquen una concentració de suport i Familiars de Casellas no aconsegueixen de reunir-se amb el responsable de Serveis Penitenciaris).

Pel que fa a les ràdios, Catalunya Ràdio només en va donar notícia durant la informació del trànsit, i sense aprofundir en els motius de la protesta. Per contra, RAC1 sí que van explicar els motius de la protesta d’acord amb el comunicat que havien enviat els grups de suport.

23 anys empresonat
Fa més de 100 dies que aquest pres és en vaga de fam i la seva vida està en greu perill. Des de fa deu dies està ingressat a l’Hospital Penitenciari de Terrassa.  Casellas protesta perquè considera que l’haurien d’haver deixat ja en llibertat en tercer grau.

Amadeu Casellas ha passat 23  anys entre reixes per diverses causes relacionades amb atracaments i robatoris, però que en cap cas inclouen delictes de sang. Ha fet diverses vagues de fam. La darrera la va fer el 2008, i va abandonar-la quan des d’Institucions Penitenciàries de la Generalitat li van assegurar que el mes de març (d’aquest 2009) sortiria en tercer grau. En no fer-se efectiu l’alliberament, Casellas va decidir aquest mes de juliol iniciar una nova vaga de fam, l’actual, que està decidit a portar fins les últimes conseqüències si no l’alliberen.

Catalunya Ràdio es juga aquesta temporada el cinquè set d’un partit de tennis. El de mantenir la referencialitat en el món de la ràdio al Principat amenaçada tant en català per RAC1 com en castellà per la SER. Amb nou director, Ramon Mateu, i canvis en totes les franges clau (destaquen Manel Fuentes al matí i Sílvia Coppulo a la tarda), intentarà recuperar un lideratge que, si més no en l’EGM, va perdre l’any passat. La davallada ha passat entre altres per la marxa de les grans icones de la ràdio pública: Jordi Basté, Toni Clapés i Antoni Bassas.

Catorze anys líder
Malgrat que el descens progressiu d’audiència s’arrossegava des de feia un parell d’anys, l’estocada va ser l’abril de 2009, quan va perdre 60.000 oients respecte la darrera onada. L’Estudi General de Mitjans (EGM) va encimbellar al liderat RAC1, mentre que Catalunya Ràdio queia a la tercera posició també per darrera de la SER. Feia 14 anys que la ràdio pública del Principat era líder.

D’aquesta manera se certificava que les decisions preses en els mandats de Montserrat Minobis i Oleguer Sarsanedas havien estat un fracàs. La darrera, la marxa d’Antoni Bassas, que se sumava al pas de Jordi Basté i Toni Clapés, líders a la nit i a la tarda, a RAC1. En el cas de Bassas, a més, el fet que fos assenyalat pel diputat del PSC Joan Ferran com a part de la “crosta nacionalista” dels mitjans públics va augmentar la percepció de “purga política”.

L’únic consol que li quedava a Catalunya Ràdio era mantenir el liderat segons el Baròmetre. L’estudi d’audiències dels mitjans i consums culturals dels Països Catalans la situava el mes de maig en primer lloc amb 560.000 oients seguida de la SER (449.000) i RAC1 (327.000).

Una “marca forta”
En la primera compareixença a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament, el nou director, Ramon Mateu, va assenyalar que l’emissora, que forma part de “l’imaginari col·lectiu dels catalans”, “tenia opcions de recuperació”.

La nova temporada s’ha plantejat com un canvi total respecte l’anterior. Al matí entra Manel Fuentes en el lloc de Neus Bonet -serà el tercer presentador en tres anys-. A la tarda continua el ball de noms, i és que des de la marxa de Clapés a RAC1 han passat pels micròfons de Catalunya Ràdio Llucià Ferrer, Marta Alonso, Flor Saura i, ara, la “recuperada” Sílvia Coppulo. La nit esportiva ha viscut un internanvi al més pur estil Eto’o-Ibrahimovic entre la ràdio i la televisió pública. Pere Escobar es fa càrrec del programa nocturn radiofònic i deixa les retransmissions televisives -enguany i després de deu anys amb Champions- a Bernat Soler. Com en el cas dels ariets, caldrà veure qui guanya amb el canvi.

La nova temporada no ha estat exempta de polèmiques. En aquest cas una nova marxa il·lustre, la del ganxó Xavier Solà. Després de més de vint anys amb El Suplement els matins del cap de setmana, l’any passat va assumir al migdia Suc de coco, tot i que inicialment havien pactat un programa a la mitjanit. Enguany han prescindit dels seus serveis -li oferien un programa a la matinada-, un fet que va ser durament criticat pel periodista Miquel Calçada en un article a l’Avui.

Per la seva banda, RAC1 manté bona part de la graella amb una sonora excepció: el Minoria Absoluta. L’equip format per Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas va decidir tancar el programa després de nou anys en antena.