>> Recull d’enllaços sobre TV3 al País Valencià (delicious Media.cat)

La Generalitat Valenciana ha aconseguit eliminar la presència de TV3 i la resta de Canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la comarca dels Ports. L’Ajuntament de Morella es va veure obligat aquest dilluns –tal com havia fet el consistori de Catí (l’Alt Maestrat) a finals d’abril- ha taller el senyal que s’emetia des del repetidor del Tossal Gros. A banda de TV3, el Canal 33, el 324 i el 300, els veïns dels Ports també s’han quedat sense Aragón Televisión.

El consistori encapçalat pel socialista Ximo Puig es va veure obligat a prendre aquesta decisió per no afrontar una multa que podía oscil•lar dels 500.000 al milió d’euros. Un fet que hagués portat a la fallida les arques d’un municipi de poc més de 2.800 habitants. El mateix dia que els Ports es quedaven sense TV3, més de 300 persones van omplir la plaça de l’Ajuntament per condemnar “l’apagada”. Una protesta, organitzada pel Centre d’Estudis dels Ports i el PSPV, i que comptava amb l’adhesió de 50 entitats dels Ports i de les comarques veïnes. L’acte va començar amb un minut de silenci per denunciar “l’atemptat a la llibertat d’expressió”

Els convocants van llegar un manifest en el qual van afirmar que “no es podien creure” haver de convocar una manifestació “contra el Consell, el Govern valencià, una institució d’autogovern per la qual tant havien lluitat”.  “Cansa i és avorrit repetir obvietats i fer consideracions fonamentals sobre la llibertat d’expressió” van afegir. Pel Centre d’Estudis dels Ports anar en contra la comarca “és un objectiu fácil al ser gran en extensió i xicoteta en población.

El regidor de Tecnologies de la Informació, Ernesto Blanch, va lamentar la decisió “absurda, autoritària i que es produïx per un imperatiu legal, atemptant contra la llibertat d’expressió”. L’edil es va queixar a comarquesnord.cat que mentre la Generalitat no intervé en matèries com l’educació, la sanitat o les infraestructures si que ho faci per “coaccionar la llibertat d’expressió dels esus habitants”.

Concentració a Castelló
Paral•lelament a la concentració de Morella se’n realitzava una altra a Castelló de la Plana convocada a través de les xarxes socials i que va reunir més d’un centenar de persones, bàsicament ciutadans dels Ports que viuen o estudien a la capital de la demarcació aixó com els estudiants de la comarca que aquesta setmana afronten els exàmens de selectivitat.

El tall del senyal de TV3 ha afectat a banda de Morella a municipis com Forcall, Cinctorres o Villores. En el cas de la Pobleta d’Alcolea, a més, ha suposat que es quedin sense cap canal ja que, fins ara, només rebien les emissions del repetidor municipal morellià.

TV3 va aconseguir amb Adéu, Espanya? la millor audiència en un dijous des de l’inici de 2010. Segons dades de Kantar Media, el reportatge dirigit per Dolors Genovès va aconseguir un share del 23,9% amb una audiència mitjana -5,5% més que la mitjana dels altres dijous- i un total de 733.000 teleespectadors. De ben segur, les crítiques prèvies del Partit Popular i Ciutadans -que en volien vetar l’emissió, encara va despertar més l’interès de l’audiència.

En tot cas, les xifres mostren que és un tema d’interès i, per tant, susceptible de ser abordat de manera seriosa -el programa tenia 96 minuts de durada- per part de la televisió pública del país. Malgrat ser un programa dens, l’èxit va ser especialment important entre els més joves. En aquest sentit, en la franja de menors de 24 anys la quota de pantalla va superar el 35%.

Moltes reaccions i elevat seguiment a Twitter
Tant les hores prèvies, com durant l’emissió i especialment després, la xarxa social Twitter va bullir amb les reaccions sobre el documenal. En aquest sentit el tag #adeuEspanya no només va ser el líder entre els usuaris catalans agrupats al portal Twit.cat sinó que va ser el més utilitzat al conjunt de l’Estat espanyol. Diaris digitals com directe!cat i Nació Digital van posar-ho en portada.

Que el tema interessa també es va reflectir en les reaccions polítiques i d’opinadors. Una de les més dures va ser la del diputat del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz, que ho va tillar de “lamentable publireportatge”. Segons el polític del PP el documental mostrava una imatge de Catalunya “que només és a la ment dels independentistes” ja que els autors “confonien el desig amb la realitat”. En comptes de discutir sobre els arguments presentats a Adéu Espanya, Fernández va acusar el documenta de “promoure la radicalització i la ruptura amb Espanya”. Fins i tot el partit espanyolista Unión Progreso y Democracia ha demanat el cessament de la directora de TVC, Mònica Terribas.

El diputat del PSC Joan Ferran, el creador del concepte de la “crosta nacionalista”, no va tardar massa a criticar el programa. En una anotació irònica del seu bloc recordava que ell també paga la televisió pública i que desitjaria que “l’obsequiés” amb un documental sobre la solució federal. “Posats a demanar, i si la direcció de la Corpo ho creu oportú, també es podria anunciar profusament el programa durant setmanes i convertir-lo en notícia en el Telenotícies” afegia. Encara anava més enllà el seu company de partit, Daniel Fernàndez, que es mostrava “preocupat per una utilització tan parcial de recursos públics per part d’una televisió també pública”. Considerava que el tractament del “cas català” va ser “per nota” i que allò que es venia com un “treball periodístic neutral” va esdevenir un “al·legat a favor de la independència”. Fernàndez obviava que Dolors Genovès ja havia anunciat que no era un treball basat en “independència sí, independència no”.

Fernàndez, que signava l’article amb Joaquim Coll, afirma que el documental es basa en “l’independentisme de butxaca” o “neoliberal” per la “impossibilitat de saltar el mur de la doble identitat dels catalans”. Vicent Partal, en el seu Mail Obert a VilaWeb, l’ha respost recordant que “l’augment de l’independentisme descol·loca el PSC”. Pel periodista, que Fernández apel·li al neoliberalisme -considera que és un “eslògan tronat”- expressa més aviat desesperació.

Al costat de les tesis del PSC se situa Dídac Boza, el director de LaMalla.cat -digital de la Diputació de Barcelona-. Boza considera Adéu, Espanya? Una mostra de “documental-propaganda” com com els treballs de Michael Moore. Tal i com demana Joan Ferran espera que la televisió pública catalana acabi emeten “altres programes similars sobre aquesta mateixa qüestió però amb altres visions”.

Entre els que han aplaudit el reportatge destaca l’escriptor Vicenç Villatoro que considera que el “podria emetre perfectament una gran televisió alemanya que se sentís interessada per l’aparició en el món occidental de noves demandes d’independència política”. Pel responsable de Política de l’Avui, Lluís Bou, amb l’Adéu, Espanya? “la televisió catalana ha començat a retrobar la seva funció com a referent nacional del país”. Bou considera que fins ara “TV3 ha anat despistada des que va arribar aquella pràctica soviètica d’arrencar-ne el que Joan Ferran en diu la crosta nacionalista”. El periodista considera que el diputat socialista s’haurà posat en alerta mentre que Joan Vila, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, va més enllà i afirma que ha estat un “gol per l’escaire” als unionistes.

>> Recull d’enllaços sobre el documental “Adéu, Espanya?”

Article d’opinió sobre el documental

>> Joan Ferran: “La teva, la meva o la seva?”

>> Joaquim Coll i Dani Fernández: “Quan sobre l’interrogant”

>> Astrid Bierge: “L’error d’Adéu Espanya?”

>> Lluís Bou: “Adéu Espanya, primera passa”

>> Vicenç Villatoro: “Adéu”

>> Joan Vila i Triadú: “Adéu, Espanya? Bona feina de TV3”

>> Dídac Boza: “Adéu? o per què?”

>> Vicent Partal: “Ara som neoliberals”

>> Recull de notícies sobre el documental (delicious Media.cat)

“On ets, Espanya? No et veig enlloc. / No sents la meva veu atronadora?/ No entens aquesta llengua que et parla entre perills?/ Has desaprès d’entendre an els teus fills?/Adéu, Espanya!”. Genovès ha utilitzat un dels versos del poema de Joan Maragall de l’any 1898 per titular el seu darrer documental. S’emetrà aquest dijous a partir de tres quarts de deu, en horari de prime time i, de ben segur, generarà debat. De moment, ja s’ha creat un tag per parlar-ne a través de Twitter (#adeuEspanya) i un grup de Facebook. A més, per després de l’emissió -a partir de les 23:45-, s’ha programat un xat amb la directora.

Dolors Genovès explica a Media.cat que la idea la va començar a plantejar l’estiu de 2008 quan estava finalitzant el seu darrer treball Topografia de la memòria. Tal i com va fer en aquell cas, un dels eixos del treball ha consistit en comparar una situació del nostre país -en aquest cas, la voluntat d’esdevenir un estat propi- amb altres casos d’arreu del món. Després d’un procés de tria, l’equip es va decantar pels casos de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec. “Es tracta de quatre nacions sense estat, amb passat democràtic i que aspiren a disposar d’un futur constitucional propi per la via pacífica” assenyala Genovès. A més, tenen dos elements en comú: tenen monarques com a caps d’estat i van integrar-se -de manera pactada o per la força- a les actuals estructures estatals al llarg del segle XVIII.

Si aquestes són els punts en comú, la principal diferència és la fase del procés en el qual es troben les diverses nacions escollides. En el cas del Quebec s’han celebrat dos referèndums d’independència -en ambdós casos ha guanyat per poc el “no”- i, a més, la Cort Suprema d’Otawa ha reconegut que es tracta d’una nació. A Grenlàndia, el juny de 2009 va entrar en vigor un nou estatut en què reconeix el dret d’autodeterminació mentre que a Escòcia compten amb un govern de coalició, format per l’SNP i els Verds, que intenta organitzar un referèndum en aquesta legislatura. Tot plegat busca, segons Genovès, “enriquir el propi debat a partir de les aportacions internacionals”.

La directora d’Adéu, Espanya? no considera que el treball “arribi tard”. En aquest sentit explica que el setembre de 2008 no se’n parlava tant com ara. “Des d’aleshores hi hagut tot el moviment de les consultes, els pronunciament de molts intel·lectuals, l’editorial de la premsa…”. “Vam tenir una intuició que després s’ha més que confirmat” assenyala.

Tanmateix, la directora del documental adverteix que no es tracta d’un treball que abordi la pregunta “independència sí, independència no”. “És un retrat dels moviments cap a la independència” assenyala. En aquest sentit es mostra “absolutament preparada” per respondre totes les crítiques “realistes” però no les “irracionals”. “Després que les accions legals contra un documental -Sumaríssim 477 sobre l’afusellament de Carrasco i Formiguera- arribessin fins al Tribunal Constitucional i guanyéssim, ara no em posaré nerviosa” ha explicat amb sinceritat. De fet, aquest mateix dimecres La Vanguardia ha publicat un article  (“TV3 aposta per la independència..”) en el qual qüestiona l’enfocament i tant el Partit Popular com Ciutadans ja l’ha criticat abans de veure.

Mentre en els casos internacionals el documental ha entrevistat a polítics de tots els colors en el cas català ho ha obviat per evitar interferències en el panorama electoral. De fet, el món econòmic és el protagonista ja que “tradicionalment havia quedat fora del debat”. “La percepció és que la independència ja no fa por en el món de l’empresa, ha deixat de ser un tabú” afirma Genovès.

Un altre dels elements diferencials del treball que es podrà veure aquest dijous és la utilització de figures de playmobil per explicar la història de les diverses nacions. “La història és un element clau -però no l’únic- per entendre la situació actual” explica la directora. Per fer-ho han trobat una manera “simple i atractiva” com són les populars figures de joguina.

Després de finalitzar el treball si una cosa clara té la periodista és que “tant Catalunya com a la resta de nacions seran independents si els seus ciutadans ho volen”. Dolors Genovès explica que enlloc -referint-se al Quebec, Escòcia i Grenlàndia- hi ha respostes com les d’aquí “basades en la por i en la pressió”. “Quan algú defensa el ‘no’ ho fa amb arguments racionals” conclou.

>> Web del documental

>> Debat a Twitter (#adeuEspanya)

>> Grup al Facebook

>> Xat amb la directora (dijous 3, 23:45)

La Patum 2010 serà la més televisada de la història. Per primera vegada TV3 emetrà un salt de la festa berguedana considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Serà el dijous 3 de juny a partir de dos quarts d’onze de la nit i en format de semidirecte -l’emissió es produirà amb un cert retard per evitar “contingències”-. La televisió pública catalana desplaçarà a Berga un equip de 42 professionals dirigits per la berguedana Cristina Muñoz, mentre que Espartac Peran durà la veu cantant de la retransmissió.

A més, alguns afortunats podran seguir la festa amb alta definició. Per fer-ho necessitaran disposar d’un aparell adaptat a aquest tipus de senyal i, a més, estar en una població amb cobertura -de moment, arriba bàsicament a les grans àrees urbanes del país-. Les emissions del canal de definició de TVC (3HD) es realitzen pel segon múltiplex de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

El cap de programes de TV3, Jordi Serra, ha assegurat en la presentació realitzada aquest dimecres a Berga que la transmissió “no s’ha de relacionar amb l’aparició de grups a les xarxes socials que reclamaven aquest fet o més presència de la cultura popular a la televisió pública catalana”. En tot cas, la campanya iniciada fa molts mesos a Facebook i que ha aconseguit vora 4.000 suports ha assolit, directament o indirectament, un dels seus objectius.

El Berguedà no es queda sense Patum en directe
Coincidència o no, l’any en què TV3 apostava finalment per la Patum, el Berguedà es podia quedar sense veure la festa en directe per televisió. Any rere any, era el Canal Taronja-Televisió Comarcal del Berguedà qui s’encarregava de dur aquest esdeveniment a totes les llars de la comarca.

Tanmateix, l’arribada de la televisió digital terrestre (TDT) ha suposar deixar el Berguedà sense cap emissora local. I és que les tres llicències privades de la demarcació de televisió local -formada pel Bages, el Solsonès i el Berguedà- han anat a parar a Manresa.

Amb aquesta situació, l’alcalde Juli Gendrau ha decidit “tirar pel dret” -en paraules del director de Canal Taronja, Manel Medina- i ha instal·lat una antena per emetre en TDT la retransmisió en directe. Un senyal que arribarà arreu de la comarca a través del canal 37 que hores d’ara “està buit”. L’emissió al·legal, que tindrà un cost zero pel consistori, acabarà quan finalitzi la festa.

Manel Medina es mostra irònic quan se li pregunta si esperen represàlies. “Esperem que no vinguin els Mossos a precintar l’antena” explica. En canvi, veu amb molta més preocupació un futur sense televisió comarcal. “Hi ha altres zones que s’han quedat sense llicència amb la diferència que al Berguedà feia dues dècades que en teníem” es lamenta. Segons Medina tant el Departament de Cultura com el CAC admeten que “s’han equivocat”. “Sigui privat o públic el Berguedà ha de recuperar la seva pròpia televisió” conclou.

Si tal com sembla la televisió berguedana acaba transmetent un any més la Patum, el senyal es podrà veure arreu dels Països Catalans i del món per Internet a través del portal onsortir.tv. Tal i com passa amb les edicions del 2008 i el 2009, posteriorment es podran recuperar tots els vídeos en diferit.

L’operació del monarca espanyol ha dut de corcoll els mitjans catalans. Connexions en directe als telenotícies de TV3, la roda de premsa dels metges al 324 o extensos articles als diaris sobre les visites que ha rebut o detalls tan transcendents com el fet que va haver de seguir la cursa de Fórmula 1 per televisió.

També el Govern català s’ha bolcat amb els problemes de salut de Joan Carles de Borbó. Fins a dues notes de premsa ha emès el servei de premsa de presidència tant per desitjar “una ràpida recuperació de sa majestat el rei” el mateix dissabte com per mostrar la “seva satisfacció” perquè la intervenció “ha estat un èxit” i assegurar que es troba “molt bé, cordial, afable i alegre, com sempre” després de visitar-lo. Només faltava que el president Montilla digués que el rei era molt “campechano”.

El mateix Montilla -tal i com han fet la majoria de mitjans- va considerar “un plaer” que el monarca hagués “escollit un hospital del sistema públic català” que ha qualificat “de referència tant a Catalunya com a Espanya”. En canvi, no va fer cap referència al fet que el pacient estigui passant el postoperatori al centre Barnaclínic. Tal i com explica el periodista Ferran Casas en el seu bloc del directe!cat Joan Carles I està ingressat en una “clínica privada per a ‘vips’ muntada per metges de l’hospital, que usa instal·lacions punteres pagades amb diners de tots i que ha estat denunciada en reiterades ocasions a la Inspecció de Treball”.

Aquesta notícia pràcticament no ha aparegut als mitjans catalans: en cap dels diaris de paper -ni tant sols a l’Avui o al Punt- ni a TV3 ni a Catalunya Ràdio, malgrat l’elevat minutatge que han dedicat al tema. Si que n’ha parlat el Levante -precisament hem plagiat el seu titular “Quiròfan públic, suite privada” o amb més luxe de detalls ElConfidencial.com (“El Rei va entrar en una clínica ‘vip’ del Clínic de Barcelona denunciada a inspecció de treball”).

Segons aquest mitjà digital espanyol en el centre privat paral·lel creat per alguns metges del mateix hospital, “els ‘vips” tenen habitació i servei encara que la resta de l’hospital estigui col·lapsat”. Segons fonts del comitè d’empresa del Clínic “es donen serveis privats però el personal, l’assistència o el material són els de l’hospital públic. Això ho hem denunciat reiteradament. No es poden utilitzar mitjans públics per una institució privada” afirmen. En canvi, segons la web de l’hospital “l’empresa Barnaclínic té la vocació de desenvolupar activitats assistencials per als pacients no finançats pel sistema públic de salut”.

Els governs català i aragonès han signat aquesta setmana un acord per garantir la reciprocitat dels canals de la CCMA – TV3, C33, K3 i el 3/24- i Televisió d’Aragó. L’entesa permetrà garantir la continuïtat de TV3 al conjunt de la Franja de Ponent que des del passat mes de febrer tenia el senyal en precari o directament s’havia tallat en comarques com la Matarranya.

El president de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV), Ramón Tejedor, va explicar que els canals catalans es podran veure exactament a les mateixes zones i municipis que els rebien abans de l’apagada analògica. Això soluciona la situació a la Matarranya i garanteix el cas de Fraga, on el senyal s’havia mantingut gràcies a que l’ajuntament havia adaptat un reemissor. En canvi, a bona part del Baix Cinca ja es rebia directament des del Segrià. Per garantir que TV3 i la resta de canals arribin al conjunt de la Franja la Generalitat de Catalunya costejarà el cost d’adaptar una trentena de repetidors. Val a dir que abans de l’apagada analògica el senyal arribava més enllà de la Franja i, fins i tot, es podia captar amb major o menor qualitat des d’alguns barris de Saragossa.

L’acord suposarà que per primera vegada la Televisió d’Aragó emeti al Principat de Catalunya. El principal objectiu del govern aragonès és que el senyal arribi a la Costa Daurada on milers de ciutadans d’aquesta comunitat hi tenen una segona residència. Tot i això, de moment, l’àmbit de cobertura serà una franja d’uns 70 km a l’oest del Principat. La CARTV haurà d’invertir 40.000 euros per adaptar els repetidors d’Alpicat (el Segrià) i el Mont Caro (el Baix Ebre).

La situació continua enquistada al País Valencià
A banda de la Franja, els darrers mesos s’ha normalitzat l’emissió de tots els canals de la CCMA a la Catalunya Nord i a les Illes Balears -tot i que en aquest darrer cas amb TV3cat en el lloc de TV3-. Al País Valencià la situació continua totalment enquistada i totes les esperances se situen en la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que ja ha superat les 500.000 signatures -en volen 50.000 més per tenir prou marge de maniobra a l’hora de verificar-les-.

Mentrestant, Canal 9 ha llençat més llenya al foc i la setmana passada va amenaçar en denunciar als tribunals Acció Cultura del País Valencià si el dissabte s’emetia el partit entre el Vila-real i el Barça a les comarques valencianes que encara reben la senyal de TV3. La televisió del sud va advertir que tenia en exclusiva pel País Valencià els drets d’emissió de l’esdeveniment esportiu. Davant d’aquesta situació, que es repetirà en altres retransmissions com les de la Fórmula 1, ACPV va decidir tallar el senyal per evitar un nou procediment judicial. En un comunicat va assenyalar que l’amenaça respon a “la certesa que té Canal 9 que els televidents valencians, en cas de poder triar, prefereixen veure aquests partits (i no només l’esport) a TV3”.

Albert Sáez va dimitir el passat 23 de març com a president del consell de govern de la CCMA per passar a ser director adjunt d’El Periódico de Catalunya. La renúncia arribava tot just a un terç del seu mandat -són de sis anys i va ser nomenat en el càrrec el 23 de març de 2008- i ha situat la Corporació en un atzucac. I és que l’elecció d’un nou membre del consell de govern requeria fins ara una majoria qualificada de dos terços de la cambra, o el que és el mateix, com a mínim, l’entesa entre els grups que donen el suport al Govern i CiU.

El president del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), Joan Vila, considera que cal “respectar” una dimissió que Sáez ha justificat al·legant “motius personals”. Tot i això, el col·lectiu de periodistes admet que “és difícil d’entendre” quan només han passat els dos primers dels sis anys del mandat.

El Govern modifica la Llei de la CCMA
Després de la dimissió  de Sáez el Govern va proposar com a president a Enric Marín, exsecretari de Comunicació (2004-2006) i professor de Periodisme a la UAB. Convergència i Unió (CiU) va descartar la proposta i va preferir guanyar temps conscient que interinament assumia el càrrec el vicepresident Roger Loppacher -conseller proposat per la federació nacionalista-.

Amb aquesta situació  l’executiu va tirar pel dret i va aprovar un decret per modificar l’article 7 de la Llei de la CCMA. A partir d’ara, l’elecció d’un nou conseller després d’una vacant es podrà fer per majoria absoluta -68 dels 135 diputats- i no qualificada de dos terços com fins ara. D’aquesta manera, els vots del PSC, ERC i ICV són suficients per escollir el nou president.

Pel GPRB el decret “no és lògic” i s’allunya de l’esperit d’una llei que apostava pel consens. “Sempre hem defensat que cal allunyar al màxim els òrgans de la Corporació del Govern i ens semblava positiu que no coincidissin els mandats amb els del Parlament o que calguessin majories qualificades” assenyala el seu president.

Tot i que Joan Vila “entén”  els motius del Govern -evitar la situació de bloqueig- considera que calia “insistir en la recerca del consens” ja que la situació esdevindrà un precedent que “es podrà repetir els propers anys”.

La decisió del Govern suposa pel Grup de Periodistes Ramon Barnils un nou pas enrere d’una llei que “ja no era prou contundent”. “La llei hauria de ser més taxativa però el que és realment important és creure-se-la i aplicar-la” afirma Joan Vila. En aquest sentit recorda que ja havien criticat tant aspectes del text com l’elevat nombre de membres del consell de govern -consideren que no afavoria trobar persones de consens sinó l’establiment de quotes dels partits- com el procés d’elecció. “És bàsic que els partits deixin treballar a la Corporació i no la instrumentalitzin” conclou. Pel Sindicat de Periodistes de Catalunya les “adulteracions” que ha patit la llei “ara passen factura”. En aquest sentit també recorden les crítiques que van fer per passar de 9 a 12 membres fet que ha suposat “quotes polítiques” enfront el “caràcter professional dels consellers”.

Media.cat ha intentat, sense èxit, comptar amb la versió del comitè professional de TVC. Tanmateix, tots els treballadors consultats per aquest portal han coincidit amb la versió que la decisió suposa una passa enrera en l’objectiu de desgovernamentalitzar els mitjans.

Nomenaran Enric Marín el 15 d’abril
Més enllà de la polèmica continua el procés per designar el nou president del CCMA. La comissió de control de l’ens al Parlament avaluarà aquest divendres al matí la idoneïtat d’Enric Marín com a candidat. Els membres podran demanar al futur president de la Corporació aclariments i les explicacions pertinents sobre qualsevol aspecte relacionat amb la seva formació acadèmica, la trajectòria professional o els mèrits al·legats.

Després d’aquest tràmit, la junta de portaveus ha acordat incloure a l’ordre del dia del ple del dia 15 d’abril la votació per a l’elecció de Marín, primer com a membre del consell de govern i després, com a president de l’organisme.

Pel Grup de Periodistes Ramon Barnils el perfil de l’Enric Marín és “totalment indicat, competent i vàlid tal i com ha demostrat al llarg de la seva carrera posant sempre per per davant els criteris professionals i acadèmics”. Tot i això lamenten la manera com se l’escollirà. De moment, tant CiU com el PP han anunciat que portaran el cas al Consell de Garanties Estatutàries.

El Telenotícies Migdia de diumenge començava amb els dos presentadors drets i amb cares de gravetat. Explicaven que el vídeo que havien mostrat el dia anterior identificant cinc dels presumptes membres d’un escamot d’ETA que hauria assassinat un gendarme francès era un terrible error. Es tractava de cinc bombers -tant de la Generalitat com de l’Ajuntament de Barcelona- que, juntament amb cinc persones més, participaven en un curs d’escalada a l’Estat francès aprofitant les seves vacances.

El to dels periodistes -entre consternats i indignats- contrastava amb les declaracions dels responsables d’Interior espanyol i francès. Mentre el ministre Rubalcaba admetia que “alguna cosa no s’havia fet bé” el director general de la policia francesa, Frédéric Péchenard, titllava el cas de “decebedor”. Mentrestant el president espanyol treia importància a l’error. Cap paraula de disculpa per una situació que hagués pogut esdevenir crítica per la seguretat dels bombers.

Però va destacar la darrera frase (o reflexió en veu alta) dels periodistes de TV3. “Les fonts policials no sempre són fiables”. Una constatació que hauria de servir de lliçó per altres casos i més quan els interessos polítics -aquest diumenge se celebrava la segona volta de les eleccions regionals franceses i Sarkozy necessitava un cop d’efecte per remuntar- eren evidents.

Però en aquest cas tan flagrant -per la facilitat en contrastar ràpidament que la versió policial era totalment falsa- també s’ha pogut veure clarament com els mitjans les donen per bones i, a partir d’aquí, construeixen els seus propis relats que ignoren la presumpció d’innocència. El diari basc Gara ha fet un exercici de revisar les interpretacions que alguns dels mitjans espanyols i bascos han fet de les fonts policials.

“ETA va al ’súper’” titulava El Correo (diari biscaí del grup Vocento). A El Diario Vasco s’explicava que “tres d’ells portaven una bandolera (…) en les quals, segons la policia basca, podrien dur les armes”. Deia també tenia claríssim que els bombers eren militants d’ETA: “L’aparell militar d’ETA se’n va anar a l’híper abans de robar els cotxes i assassinar al policia”. O El País tampoc deixava lloc a la presumpció d’innocència: “Els etarres que van matar al policial Jean-Serge Nérin després de robar sis cotxes ja tenen cara”. En el cas d’El Mundo utilitzaven les imatges dels bombers per diagnosticar la situació de la organització armada: “La imatge del comando etarra fent la compra i escortant el carret simbolitza la precaritat logística, estructural i anímica d’ETA”.

Un error gravíssim i que no és nou
La difusió d’imatges errònies de presumptes membres d’ETA no és nova. De fet, aquesta mateixa setmana l‘agència EFE va distribuir per error la foto de Joseba Fernández González, militant d’Izquierda Anticapitalista i exmilitant d’Ezker Batua. En aquest cas l’error va ser de l’agència espanyola que va trobar en el seu arxiu una foto d’una persona que tenia el mateix cognom que un dels presumptes membres d’ETA que hauria participat en l’atemptat contra el policia francès.

També en el cas de dos presumptes militants d’ETA detinguts a Molló (el Ripollès) van ser famoses les seves fotografies extretes del Facebook. Més enllà del debat de si les fotos de dos detinguts s’han de publicar -i més, si neguen els delictes- es va donar el cas que alguns mitjans van difondre durant una estona la imatge amb la cara d’una tercera persona sense difuminar mentre que tapaven la cara d’un dels presumptes membres de l’organització armada.

L’entrevista de dilluns de Mònica Terribas al president Montilla no va ser diferent a cap de les que havia fet al programa “La nit al dia” o, posteriorment, com a directora de TV3. Terribas és coneguda pel seu estil incisiu i, sobretot, per utilitzar la repregunta per evitar que l’interpel·lat fugi d’estudi.

En aquest cas però, les crítiques des del PSC li van arribar per terra, mar i aire. Pel portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, es tractava d’un “interrogatori”; pel diputat del PSC-Ciutadans pel Canvi Josep Maria Balcells -periodista, per cert- Terribas feia de “portaveu dels crítics a la gestió de la nevada” i, finalment, la diputada i exconsellera de Benestar, Carme Figueras, va dir que “la Mònica no tenia un bon dia, a tots ens pot passar”.

És curiós que malgrat que el PSC es va desmarcar de les “opinions personals” dels seus tres alts càrrecs, el web del partit va considerar l’apunt de Figueras com l’article del dia -una anotació que va eliminar del bloc-. De la crítica a l’insult va passar el també socialista Miguel Ángel Martín López, vicepresident del districte de Sant Martí i gerent de l’Institut Municipal del Taxi, que al seu compte de Facebook va insultar Terribas -li va dir “mal follada” i “pocavergonya” entre altres-. Quan van transcendir els missatges va esborrar-lo i va demanar disculpes tot i que ha rebutjar dimitir “perquè es tractava d’una xarxa social privada”. CiU ha exigit a l’alcalde Hereu que el destitueixi dels seus càrrecs.

Les respostes no s’han fet esperar. Destaca la del consell de govern i del comitè de direcció de la CCMA que ha rebutjat el to de les crítiques i les desqualificacions i ha demanat respecte pels professionals de la Corporació. A més, “mostren el suport més sincer a Mònica Terribas”. Pel Grup de Periodistes Ramon Barnils “l’entrevista va ser un exercici periodístic impecable: incisiva, insistent, aclaridora, tallant si convé, i sense concessions al lluïment de l’entrevistat”. Malgrat que consideren “legítimes” les crítiques -sempre que no passin al terreny de l’insult- entenen que algunes de les consideracions “reflecteixen clarament quin concepte tenen del que ha de ser una televisió pública determinats representants polítics del nostre país: una televisió al servei del govern i no pas de tota la ciutadania”. Pel Col·legi de Periodistes, les crítiques han constituït “una pressió que traspassa la legítima discrepància i afecta directament el dret a la informació”. Finalment, pel comitè professional de TVC han expressat la seva “perplexitat” pel fet que es demani un “tracte deferent” a la figura del president de la Generalitat.

>> Comunicat Grup de Periodistes Ramon Barnils

>> Comunicat del Comitè Professional de TVC (pdf)

>> Comunicat del Col·legi de Periodistes

>> Comunicat CCMA

>> Reculls de reaccions sobre l’entrevista i les crítiques polítiques (delicious Media.cat)

La Vanguardia

El temporal de neu va sepultar -i va limitar-ne el debat i les reaccions- del demolidor article “És sostenible el model de TV3?” del rotatiu del Grup Godó acompanyat de l’editorial “Els deures de la Corporació”. Una de les més dures ha estat la que signa el col·lectiu Joan Creixell a Tribuna.cat: “La impunitat del Grup Godó: entre l’amnèsia i la barra”. En l’article s’apunta precisament que La Vanguardia aborda TV3 “com si fos una televisió d’un país normal i n’obvia la funció de construcció nacional i imaginari col·lectiu de les emissores de la CCMA”. “Al Grup Godó això no només no li interessa sinó que lluita perquè no existeixi” afegeixen.

En aquest sentit el col·lectiu Joan Creixell ho intenta deixar clar: “TV3 sí que és sostenible, perquè és l’eina imprescindible d’un país que té problemes de supervivència lingüística, cultural i estructural”. I això considera que molesta tant a la “crosta socialista” com a “l’aristocràcia monàrquica del Grup Godó i a certs grups de comunicació espanyols”.

Més d’un feia temps que esperava un article com aquest en algun dels grans diaris editats a Barcelona. I és que amb la decisió de Televisió Espanyola d’eliminar la publicitat -fent que l’Estat hagi d’aportar via pressupostos 550 milions d’euros més en plena crisi- la veda per qüestionar el model de finançament mixt de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio estava oberta. És necessari repetir, tantes vegades com calgui, que la realitat de l’espai televisiu català no té res a veure amb l’espanyol per la manca de la consolidació d’una oferta privada. I en això, el Grup Godó hi té una part important de responsabilitat.

Ho recorda el columnista d’El Punt, Miquel Pairolí, al seu article “Informació interessada”. Explica que 8tv -el canal principal de Godó- “mai no ha acabat de funcionar i que allò sí que és un pou sense fons econòmic. És fàcil atribuir el fracàs a la suposada competència deslleial de TV3. Però la causa real és la incompetència pròpia, el fet que 8tv és una cadena indefinida en tots sentits, en la programació i en la llengua, un estrany híbrid que no ha sabut trobar el seu públic”. Es pot dir més alt però no més clar.

El Col·lectiu Creixell va més enllà i recorden que són el “grup de comunicació privat més subvencionat de Catalunya” i que no fa “ni els deures” ni retorna el seu múltiplex de televisió. En aquest sentit consideren 8tv un “avortí” -va canviar dues vegades de nom sense massa èxit- amb un 70-75% de la programació en castellà. A banda de no crear una veritable televisió privada catalana -tal i com han pogut fer a nivell radiofònic amb RAC1- l’article detalla la situació de la resta del multiplex: un canal de videoclips (RAC105), un subcontractat al Barça (Barça TV) tot i que havia de ser de pel·lícules i un en proves que “repeteix i repeteix sense parar el programa del pobre Fermí Fernández”.

També el directe!cat, en la seva secció Punt de Mira, es va fer ressò del “míssil” de La Vanguardia contra TV3. El diari digital adverteix que el diari del Grup Godó passa per un moment complicat en el marc de la crisi de la premsa de paper que s’agreujaria per tenir “una audiència molt envellida” i amb un producte “amb una barrera lingüística amb el gruix principal del seu públic”. Cal recordar que l’article i l’editorial del diari ha arribat pocs dies després d’un reportatge de la televisió pública catalana que abordava la crisi de la premsa.