Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Tots els mitjans catalans –excepte Vilaweb- van caure en primera instància en la trampa de repicar els comunicats de les agències com Reuters o EFE en les informacions que van donar sobre el terratrèmol succeït diumenge a “l’est de Turquia”. En realitat, i com ràpidament es podia comprovar –o com a mínim sospitar- als mapes que oferien la majoria de mitjans, la sacsejada va ser al Kurdistan sota administració turca.

L’existència del Kurdistan –la nació sense estat més gran del món- i la seva lluita pel reconeixement internacional és prou coneguda com per a exigir als periodistes un cert grau de precisió a l’hora d’ubicar les seves informacions. La notícia del terratrèmol ha coincidit, a més, amb els combats entre l’exèrcit turc i els guerrillers independentistes del Partit dels Treballadors Kurds (PKK en les seves sigles kurdes) a les localitats Cukurca i Iusekova, a sols 140 quilòmetres de distància de Van, la ciutat més gran afectada pel terratrèmol. Tot i que molts mitjans han donat ambdós fets, molt pocs els han relacionat.

L’oblit a l’hora de situar la notícia a Kurdistan és encara més greu en mitjans amb sensibilitat nacional, com poden ser El Punt Avui, Ara o TV3. Dels tres citats, sols el primer ha rectificat, gràcies a les advertències realitzades per lectors a través de les xarxes socials o el servei de comentaris de les edicions digitals.

L’excessiva dependència d’agències internacionals i sense cap tipus de sensibilitat per les nacions sense estat podria ser al darrera de l’errada –el que resulta obvi, ja que cap notícia ve signada per corresponsals-, encara que aquesta vegada, l’existència d’una agència catalana pròpia tampoc els hauria permès evitar-lo, tal i com li va passar a Nació Digital. I és que l’ACN també ha ubicat el terratrèmol a Turquia.

Ahir se celebrava el judici als responsables de l’agressió als diputats de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) durant la presentació de la coalició a València el gener passat. No va caldre esperar el final de la vista per saber-ne el més que probable resultat, ja que la pròpia fiscalia va retirar l’acusació. El ministeri públic ho va justificar per que els acusats van assegurar que sols havien insultat Joan Laporta i que com aquest no era al judici no podia mantenir una acusació per unes simples faltes. Així doncs, la versió dels acusats va passar per sobre de la de les víctimes, que també van denunciar insults i amenaces i van reconèixer Juan García Sentandreu, dirigent ‘blaver’, instigador públic del boicot. I tot i que l’acusació particular, exercida per SI, va mantenir la demanda, és bastant improbable que el jutge l’atengui.

Es signava, així, un altre capítol de la impunitat habitual de l’extrema dreta al País Valencià des de la transició i ahir mateix continuaven els atacs amb amenaces, danys i pintades amb esvàstiques contra un regidor independent a Nàquera. Una impunitat que ha sobreviscut, en gran part, gràcies al desinterès de bona part dels mitjans de comunicació i el d’ahir en va ser un nou exemple. Si bé els dos grans diaris de València han publicat cròniques força extenses aquestes es van centrar en el fet de la no compareixença de Laporta i han deixat a un segon pla les declaracions de la resta de víctimes, avalant així la decisió de la fiscalia. Però més greu ha estat encara el silenci dels diaris barcelonins, dels quals sols El Punt Avui, –entre els impresos- Vilaweb i Racó Català –entre els digitals- han fet menció als fets. L’única editorial –i l’únic article d’opinió que ha trobat Mèdia.cat- ha estat el de Vicent Partal a Vilaweb.

Ha faltat, doncs, una decidida defensa de la dignitat i inviolabilitat dels diputats catalans, no sols per part de la fiscalia espanyola sinó també per la mateixa premsa del país i que destaca –per la proximitat temporal- amb l’allau de crítiques i condemnes que van ploure als indignats per uns fets similars, almenys en la forma. Uns fets, per cert –el dels 15 de juny,- que seran jutjats per l’Audiència Nacional espanyola i no es limitaran precisament a una simple vista per faltes.

Des de La Gaceta fins a Vilaweb, un fantasma recorre els mitjans de comunicació… es podria escriure parafrasejant barroerament el manifest comunista. Encara que ara el fantasma és els dels “indignats”, que han aconseguit una estranya unanimitat als mitjans del país i d’arreu de l’Estat espanyol. Naturalment els arguments són diferents, a vegades fins i tot antagònics –es pot ser al mateix temps una institució espanyola i el símbol de la sobirania catalana?- i hi ha un alt grau de matisos entre, per posar un exemple, El Periódico i La Vanguardia, que per cert apareixen amb els titulars canviats. Read the full text

“El govern espanyol diu que no pagarà els diners que reclama la Generalitat per al 2011” és el titular d’obertura de Vilaweb d’aquest matí. Una notícia prou contundent com per encapçalar tots els diaris del Principat a grans caràcters. Enmig de les pitjors retallades en serveis socials mai vistes en l’era autonòmica, en ple debat sobre les balances fiscals i el concert econòmic i davant les contínues exigències de Madrid per a la contenció del dèficit, la ministra espanyol d’economia, Elena Salgado, ha “comunicat formalment al govern de la Generalitat que no pagaria els diners previstos per al 2011, pel pla d’equilibrament econòmic i financer”. Uns 1.400 milions d’euros. Read the full text

El 29 de març començarà el judici contra Vilaweb i el seu director, Vicent Partal per les notícies publicades al voltant de l’anomenat “cas Vilaró”. Tant l’Ajuntament de Barcelona com com el cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, acusen el diari digital d’injúries i en demanen una multa de 180.000 euros, una quantitat que per Vilaweb és “desproporcionada” i respon a un intent de “coartar” el diari a base d’ofegar-lo econòmicament. En un primer moment fins i tot van demanar penes de presó per al mateix Partal. Read the full text

Avui viatja una delegació oficial del Congrés espanyol a Guinea Equatorial sense que el tema hagi transcendit especialment. El fet no seria d’estranyar si el viatge no hagués estat precedit de certa polèmica política per la crítica que n’han fet diputats de diferents grups, el destí no fos una de les pitjors dictadures africanes, especialment mimada pel Regne d’Espanya, i els mitjans no acabessin de descobrir –fa sols unes setmanes- que les plàcides democràcies socialdemòcrates àrabs eren en realitat terribles dictadures.

Read the full text

Zapatero ha esperat a que haguessin passat les eleccions autonòmiques del Principat per anunciar la privatització del 49% de l’aeroport del Prat. Una decisió emmarcada en la manca de liquiditat del Govern espanyol, ofegat pel deute, i per les “recomanacions” d’organismes internacionals com el FMI o la UE, però que a Catalunya s’ha llegit, sovint de forma forçada, en clau de la reivindicació d’una descentralització de la gestió d’aquesta infraestructura. Pràcticament ningú ha caigut en que una gestió privada anirà en benefici d’una empresa concreta i no dels interessos catalans en el seu conjunt.

Read the full text

Poc a poc, els mitjans de comunicació catalans van donant a la revolta de l’Estat francès el tractament que es mereix. Els ha costat, però al llarg d’aquesta setmana la majoria de seccions d’internacional han obert amb les imatges de les massives manifestacions, bloqueigs i batalles campals que han creuat “l’hexàgon” de punta a punta.

Read the full text