La qüestió de la publicitat institucional està envoltada de sospites i d’un morbo que, inexplicablement, els successius responsables polítics que se n’han ocupat no sempre s’han esforçat a aclarir. Com alguns lectors deuen saber, parlo amb coneixement de causa perquè, precisament, durant quatre anys en vaig ser el responsable.

‘El País’ legitima moviments populars que empren tàctiques molt més contundents que l’independentisme català mentre que aquest el criminalitza per molt respectuoses i pacífiques que siguin les seves accions.

Els catalans estrictes de l'actual autonomia (per mal que pugui pesar la realitat) celebrem el veritable Cap d'Any per la Diada de l'Onze de Setembre. Els 'catalans estrictes', dit en termes fusterians, siguem sobiranistes o no, segurament notem tants o més canvis el 12 de setembre que l'1 de gener.

Després de tants capítols mediàtics lliurats gràcies a la judicialització de la política, estaria bé destinar esforços a identificar els personatges que van sortint en les imatges i fer-ne una mena de croquis i fitxa robot: noms, cognoms, llinatges, vinculacions familiars, antecedents. Associacions a les quals pertanyen. Sentències dictades. Posicionaments polítics expressats públicament.

Com funciona el repartiment de la publicitat institucional del govern català i qui el controla? Qui ha rebut més diners i en quins anys? Oferim un cercador per consultar quins imports han rebut diversos mitjans catalans des de l'any 2007 i fem una mirada retrospectiva als criteris per atorgar les ajudes, en un debat no resolt.

Les 'stories' d’Instagram introdueixen una nova forma interactiva de narrar les històries. Tot i fer ja tres anys que aquesta xarxa social va incorporar-les al seu repertori, estem a les beceroles del seu ús com a eina periodística.