Anàlisi

Franco lives on

Edicions Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils editen en anglès, amb el títol 'Franco Lives On', el llibre 'El franquisme que no marxa' de Lluc Salellas. L'edició anglesa, amb pròlegs d'Henry Ettinghausen i David Bassa i epíleg de Toni Strubell, ja es pot reservar i serà a les llibreries a partir de la setmana vinent. N'oferim un capítol en exclusiva.
Ariadna Oltra, Jordi Borràs i Mariola Dinarès al debat sobre periodisme després de l'1 d'octubre, on també hi van intervenir Neus Tomàs i Quico Sallés. Foto: Catosfera.
Opinió

El periodisme abans i després de l’1-O

Ja no ens comuniquem per Whatsapp amb les fonts; Telegram, Signal o els SMS han esdevingut les nostres corretges de transmissió. Ja no diem segons què en alguns contextos, prenem més precaucions. No és autocensura, és autoprotecció.
Assemblea del diari Jornada, que ha decidit tancar portes. Foto: Jornada.
Opinió

Periodisme sense periodistes

A aquestes alçades ja sabem que el col·lapse (des)informatiu que ens bombardeja cada dia per tots els canals possibles també és una forma de censura. Que cal fer un esforç per separar el gra de la palla i que el bon periodisme necessita ciutadans actius que busquin, valorin i donin suport a la informació de qualitat. A les companyes de la Jornada: gràcies per haver-ho intentat.
El periodisme després de l'1 d'octubre, debat a la Catosfera. Imatge: Catosfera.
Vídeos

El periodisme després de l’1 d’octubre

Els periodistes Ariadna Oltra (TV3), Jordi Borràs (fotoperiodista), Neus Tomàs (eldiario.es) i Quico Sallés (ElMón.cat), moderats per Mariola Dinarès, debaten sobre la tasca del periodisme al voltant de l'1 d'octubre i els esdeveniments polítics de la tardor passada.
TVE es va disculpar a La Falange pels comentaris crítics que van fer sobre la formació d'extrema dreta un concursant d'Operación Triunfo i la directora de l'Acadèmia, Noemí Galera. Imatge: TVE.
Opinió

Dir les coses pel seu nom

Se’m posen els pèls de punta quan veig que Televisió Espanyola ha de demanar perdó perquè un personatge d’un programa d’entreteniment decideix cagar-se en un partit feixista. Em frego els ulls quan veig Santiago Abascal, líder d’un partit obertament franquista, comentant partits de la selecció espanyola convidat per una ràdio d’ampli abast estatal com és Radio Marca.
Agents de policia de paisà davant la seu de la CUP, el 20 de setembre de 2017. Foto: ACN / Andrea Zamorano
Anàlisi

Il·legalitzar la CUP: la violència com a excusa

Les declaracions del president Quim Torra, emplaçant els CDR a “empènyer i pressionar per fer possible la República”, han revifat el debat mediàtic sobre la il·legalització de la CUP. Fa alguns anys que la dreta reaccionària i els mitjans que li són afins alimenten l’imaginari que l’independentisme conté expressions violentes que demanen una acció contundent de l’Estat.
Cuixart i Sànchez, dirigint-se als manifestants des de sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil, la nit del 20 de setembre de 2017. Foto: ACN / Àlex Recolons.
Opinió

Un any de l’empresonament dels Jordis: la innocència tramposa del relat

L’article de La Vanguardia dibuixa un passat distòpic, en el qual Cuixart i Sànchez van comminar “el poble català” no a sortir al carrer a defensar les institucions –les seus de les quals eren, el 20 de setembre de 2017, dia dels fets, regirades per la Guàrdia Civil espanyola–, ni a votar l’1 d’octubre, sinó a “proclamar la independència de Catalunya”.