El ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, entrevistat al programa "Hardtalk" de la BBC, una conversa emesa l'11 de setembre de 2018.
Opinió

Entrevistes: Heredia, Sackur, Crick

El periodisme té moltes formes i l’entrevista n'és una, i serveix per entretenir, per opinar i per informar. No la perdem, i fixem-nos en casos com els d’Heredia, Crick i Sackur: es pot fer bé.
Carta de Jordi Cuixart als membres de Crític, escrita des de la Presó de Lledoners, el setembre de 2018. Foto: Crític.
Opinió

El ‘Crític’ de Jordi Cuixart

Crític és un dels projectes periodístics més interessants que han aparegut darrerament al nostre país. Fa periodisme d'investigació. Com diria Ramon Barnils, que n'hi ha cap altre? Entre els reportatges més recents que es poden trobar al seu web n'hi ha sobre la sanitat pública, els efectes del 155, el setge a la...
TV3 va anunciar al juliol que vol reobrir la corresponsalia a l'Amèrica Llatina, a càrrec de Joan Biosca.
Opinió

Explicar el món en català

La manca de recursos econòmics fa que les corresponsalies o els enviats especials siguin vistos com una despesa innecessària. L’obsessió per explicar Catalunya com si l’actualitat catalana fos un bolet aïllat en el món contemporani alimenta la sobreinformació de l’interior, deixant en un segon pla o silenciant el context internacional.
Rescat de migrants al vaixell Aquarius, la matinada del 9 al 10 de juny del 2018. Foto: Kenny Karpov / SOS MEDITERRANEE (ACN).
Anàlisi

Allau o vides humanes: com explicar l’arribada de persones migrants?

Els tres països del món que més persones refugiades acullen són Turquia, Uganda i el Pakistan, però la tendència general dels mitjans de comunicació a casa nostra reforça la idea d'un creixement desmesurat i sense precedents d'arribades de persones migrants al continent europeu. Per exemple, amb l'ús continuat de paraules com ‘allau’, 'onada', 'caos' o ‘crisi’.
L'àgora Juan Andrés Benítez, al barri del Raval de Barcelona. Foto: r2hox / Wikimedia Commons.
Anàlisi

Val més que no en parlin

Això no vol dir que no haguem de parlar de les fronteres, de qui i com i perquè les controla i de perquè hem normalitzat el fet de tenir una llei d’estrangeria –profundament racista, masclista i classista, per cert. Dels tempos de les ciutats refugi i dels programes d’acollida.
Mapa del Principat de Catalunya d'aproximadament el 1696, publicat a Amsterdam per Cornelis Danckerts. Imatge: Viquipèdia.
Opinió

Un llibret per recomanar

"Els catalans jutjats pels altres", publicat el 1927, és un recull d’opinions d’autors no catalans sobre el caràcter català. Ara mateix, en un moment excepcional, en un segle de canvis i acollida de gent d’arreu, sorprèn trobar referències que se segueixen publicant per tots els que estan discutint sobre el nostre present i futur.
La publicació ecologista EcoDiari fa deu anys aquest 2018.
Opinió

Deu anys d’EcoDiari, l’única publicació independent ecologista dels Països Catalans

Tot i que l'ecologisme sembla assumit actualment per la majoria dels mitjans i entitats i organitzacions polítiques, no deixa de ser, malauradament en moltes ocasions, un pintat de verd que no va més enllà de les protestes i lluites del «pati del darrere», però que aprofundeix molt poc sobre el model de societat que mena la humanitat a la seva pròpia extinció.
Dos homes víctimes d'un linxament originat per rumors falsos a les xarxes socials són enterrats a Mèxic. Imatge: AJ+
Vídeos

Les ‘fake news’ maten?

Dos homes innocents van ser assassinats a Mèxic, després que s'escampessin rumors falsos a les xarxes socials que els acusaven de ser segrestadors de nens. El debat als mitjans de comunicació del país segueix: les "fake news" van matar dues persones innocents?