L’auto del poble

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 70, 21-27 d’octubre de 1985

La casa d’automòbils Volskwagen, d’origen alemany, ha de comprar la casa d’automòbils SEAT, d’origen italià.

La casa SEAT viu i treballa a Catalunya, i ningú no s’estranyarà que, tot i així, es dirigeixi de Madrid estant; Catalunya és situada a l’Estat espanyol, que, per damunt de tot, és estat. És lògic, doncs, que una empresa situada en un estat químicament pur sigui dirigida segons criteris químicament polítics, deixant-se de punyetes economicistes.

Ara ve que els alemanys de la Volkswagen, empresa tan capitalista com europea i per tant amb idees clares de fins a on arriba el capital; de fins a on arriba l’estat; de quan els convé que es barregi, i de quan convé separar-los; ara ve que la Volkswagen entra en contacte amb una empresa que es pensa que és de la mateixa espècie, la SEAT.

Però situada en un estat químicament pur, i ja hi som: per a l’empresa Volkswagen, que la casa SEAT, situada tocant a Barcelona, sigui dirigida de Madrid estant té dos inconvenients objectivament monstruosos: l’un, la separació entre la política de l’empresa i la política de la producció. L’altre, que per anar de Catalunya a Alemanya s’hagi de fer l’antieconòmica volta per Madrid.

I amb aquestes que la Volkswagen es troba que la UGT, sindicat al servei del treballador espanyol, s’oposa a reunir la direcció de la SEAT amb l’empresa globalment considerada. Diu la UGT que tornar les oficines de la SEAT a Catalunya vol dir que se suprimiran llocs de treball a Madrid, i no diu res de la creació, pel mateix moviment, de llocs de treball a Barcelona.

El primer que deu haver fet la Volkswagen és decidir-se a aprendre espanyol, perquè és evident que no els entén. El segon que deu haver fet la Volkswagen, segurament creguda que Catalunya és Espanya, és dur-se’n les mans al cap en veure que un sindicat espanyol s’oposa, rabiosament i enllà de la protesta formal, a una modificació positiva de l’estructura, espanyolament absurda, dels òrgans d’una empresa.

El tercer que deu haver fet la Volkswagen ha estat de deixar per a més endavant la maniobra de comprar SEAT.

De moment; ens hauria d’importar poc el que ha fet la Volkswagen. El que fa la UGT encara ens hauria d’importar menys, ja que nosaltres sí que sabem, tant com la UGT; com resulta d’intolerable a un sindicat espanyol que, en la mateixa jugada, Madrid perdi llocs de treball i en guanyi Barcelona.

Allò que més ens hauria d’importar, i molt, és què s’ha fet dels nostres sindicats: on són els nostres, de sindicats; i com organitzar la defensa dels nostres treballadors. Encara que sigui una defensa de nivell europeu.