La societat de l’espectacle

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 74, 18-24 de novembre de 1985

A Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Juan Benegas, sense feina, de vint-i-nou anys, casat, amb un fill, natural de Melilla (Espanya) i resident a Santa Coloma va calar foc a unes quantes oficines municipals. Motiu: cridar l’atenció perquè vol feina. D’un cop de telèfon a una emissora de ràdio havia especificat el caràcter de l’acció: com Rambo.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A tres quarts de deu d’un dia de cada dia, Benegas, a pit descobert, amb una llauna de vint litres de benzina a la mà i una pistola de plàstic del fill en l’altra, va entrar a l’Ajuntament. Entre la selva de funcionaris es va obrir pas cap al departament d’urbanisme i anuncià a crits que cremava l’Ajuntament.

Els funcionaris no li van fer cap cas, com qui sent ploure. De manera que se’n va anar cap a una altra banda més disposada a rebre informació; amb poc èxit, i això que ara ja anava regant el terra amb la benzina. Comminava els funcionaris que abandonessin les instal·lacions municipals, i això ja va fer més efecte, donada la dificultat de trobar feina. Així que un guàrdia municipal se li va acostar, però civilitzadament: va intentar de convèncer-lo que es deixés d’històries. Benegas es va enfilar al taulell d’atenció al ciutadà.

I va encendre l’encenedor. Poc habituat a aquestes pràctiques, se li va encendre la mà, molla de la benzina que havia anat abocant. Però, quan hi ha feina, s’ha de fer, de manera que per arribar a encendre la benzina escampada hi va acostar la mà encesa. El foc ha representat la pèrdua de dos milions de pessetes en material, sense comptar-hi el gros: els milions i milions que costaran els ordinadors afectats, alguns de cremats, d’altres de fregits i algun més de socarrimat.

La mare del Rambo diu que no hi ha dret, i que el seu fill l’única cosa que vol és feina, que no té casa; i que ha de pidolar per criar el fillet. A més de l’avís sobre aquesta acció, el ciutadà ja n’havia engegats d’altres: l’un de fa dos anys, quan es va enfilar a un fanal de la plaça de la vila per demanar feina. I l’altre, que d’aleshores ençà es baralla amb l’ajuntament, perquè vol una paradeta de venda ambulant. “Fixa”, diu, una paradeta de venda ambulant fixa.

El batlle és capellà, comunista, dels moderns; en això, una regidora socialista s’ha vist èticament obligada a criticar el govern de Santa Coloma de Gramenet, perquè no té preses mesures de seguretat per a l’edifici, el material, les instal·lacions i el personal de l’Ajuntament.

El cas ha merescut grans espais als mitjans de comunicació, detalls que ens hauria d’empènyer a rellegir La societat de l’espectacle i d’altres textos del situacionisme, aquell corrent que duia els fets de maig del 68. Corrent que, per cert, no surt a l’Enciclopèdia Britànica; cosa que diu molt a favor de la subtilesa de l’Enciclopèdia Britànica i del situacionisme.