Anys de neus, anys de redéu

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 87, 17-23 de febrer de 1986

Les companyies elèctriques, segons elles mateixes, han perdut mil milions de pessetes durant les nevades de fa uns dies.

En informació feta pública unes setmanes abans de les nevades, els beneficis obtinguts pel capital de les elèctriques durant l’exercici immediatament anterior pujaven a una dotzena de milers de milions de pessetes.

Si el capitalisme fos allò que diuen els manuals d’economia estrictament informatius, no s’hauria de queixar: segons els manuals, els beneficis del capital es justifiquen pel risc que corren els capitalistes de perdre diners quan emprenen les seves empreses. En el cas de les nevades i les elèctriques, els beneficis de milers de milions de l’exercici anterior es veuen alleugerits d’un simple miler de milions. Han guanyat per endavant molt més que no deixaran de guanyar en l’exercici actual, de manera que, el risc d’emprendre-se-les amb l’electricitat, el tenen cobert amb escreix.

I fa riure parlar de risc en invertir capital en un ram com el de l’electricitat, un servei de primera necessitat per a qualsevol ciutadà de qualsevol classe i condició, fins i tot la dels sensefeina. No és que calgui més electricitat que no pas pa, és que sense electricitat no hi ha pa. El perill que passen els capitalistes de les elèctriques fa riure sense mesura quan es pensa en el perill que els surtin competidors del seu mateix braç: ¿qui, per emprenedor que sigui, pot avui introduir al mercat, lliure, una empresa elèctrica que pugui fer competència a les ja instal·lades?

Davant de les nevades, considerables però en cap cas catastròfiques, que s’han produït al nord del país, les companyies elèctriques han fallat una vegada més, i una vegades més amb estrèpit, en proporcionar el servei pel qual paguem, si et plau per força, cada mes, i sense falles: tant si ens plou com si ens neva, tant si les coses ens van a mal borràs com si la catàstrofe ha caigut damunt l’economia personal. Nosaltres no podem fallar; ells, els capitalistes -capitalistes i no pas empresaris; què més voldrien- fallen cada vegada que els dóna la gana.

Potser en això tampoc no hi hauria res a dir ja que aquesta seva prepotència és sabuda, coneguda i acceptada pel govern que ens controla -el seu cap, don Gonsales, cap d’un partit no solament espanyol sinó que també socialista i obrer per reforçar-lo, va dir que no coneixia millor sistema que el capitalista-, govern suportat amb l’estil del cornut resignat i fins i tot content per les masses votants dels nostres països. Fora de l’atac purament ètic al capital, atac risible, vistes les resistències que el capital troba a les seves fetes, aquí es pretén de fer veure fins a quin punt se les mama dolces, aquest capital; i com, a còpia de no sentir-se xiular cap bala a l’orella, arriba a creure’s que és innocent de tot: el dia que les companyies elèctriques van donar informació oficial sobre la nevada, amb milers i milers de persones dies i dies desproveïdes d’electricitat, van dir que no introduiran millores en les instal·lacions, perquè les consideren “més que suficients”; que no hi havia hagut res a fer, i que a elles, a les companyies subministradores d’energia elèctrica, no se’ls podia exigir cap mena de responsabilitat per la falta de subministrament, ja que aquesta falta era deguda, exclusivament, al mal temps.

No van dir que la falta d’electricitat era un càstig de Déu. Deuen ser ateus.