Sa mare

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 89, 3-9 de març de 1986

“Hora és que la societat deixi de tancar els ulls davant del sagnant escenari del sud de França, que no fa sinó empitjorar el repugnant espectacle del bandolerisme d’ETA. Alguns dels membres del GAL que han estat detinguts i duts davant dels jutges presenten un historial inconfusible dels confidents, agents provocadors i mercenaris reclutats pels serveis parapolicials en el món de la delinqüència i utilitzats per a missions inconfessables.”

És impressionant fins a quin punt El País, el BOE, que és propietari del paràgraf transcrit, pertany al món oficial habitual: el paràgraf correspon a un editorial d’aquest mateix mes de febrer, i d’aquest any, i no pas de desembre de 1983, que és quan va aparèixer el GAL. El País, el Boe ha necessitat més de dos anys -“Hora és que la societat…”- per donar l’ordre de confessar qui hi ha darrere els GAL, qui els paga, qui els dóna les ordres i qui els assenyala els objectius.

Qualsevol persona desproveïda de designis massa concrets, qualsevol observador no del tot limitat, qualsevol mitjà de comunicació no del tot indigne d’aquest nom, va saber immediatament d’aparèixer un grup que matava bascos nacionalistes, qui hi havia darrere del grup, qui el pagava, qui li donava ordres i qui li assenyalava els bascos a matar: sabíem tot això, fins i tot abans de retenir el nom del grup: GAL, que abans es feia dir Batallón Vasco-Español, o bé ATE, i que es dirà qualsevol altra cosa en qualsevol moment -després d’un indignat editorial d’El País, per exemple.

Si considerem que El País, el Boe és un diari amb merescuda fama de ben informat, ¿com és possible que ara no consideri arribada l’hora de saber allò que fa dos anys que sap tothom mitjanament informat?

L’editorial fefaentment burocràtic d’El País, el Boe de l’altre dia duu també preguntes, que afegirem a aquesta. Es pregunta el Boletín Orteguiano del Estado: “¿Qui recluta, organitza, arma, avitualla i paga els mercenaris del GAL? ¿Qui dóna llum verda per als seus assassinats, assenyala les víctimes i dóna l’ordre de foc? ¿Qui protegeix la seva retirada estratègica cap a la frontera amb Espanya?”.

-Ta mare -seria la resposta que podríem entendre. Però com que ara dissimulen i fan veure que són a Europa i que saben fer el francès, en gavatxo es diu així: “Chercher la femme”.