Els nostres homes a Europa

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 151, 11-16 de maig de 1987

Una altra ocasió perduda: les eleccions europees. Amb la infal·lible vista a curt termini que els caracteritza, els espanyols van decidir que a Europa anava només l’estat, i com a tal estat. ¿Eleccions europees? Llista única, doncs, sense distinció d’autonomies. Ens vàrem distreure molt llegint les meravelles de llengua amb què els espanyolistes perifèrics intentaven demostrar, com amb la LOAPA, que el millor per a nosaltres, per a Euskadi, per a Galícia, per a les Canàries i per a Andalusia, era passar tots pel túrmix de Madrid.

Potser distrets amb els números d’equilibrista els hispano-catalans no ens vam adonar que, si els espanyols són infal·libles a curt termini, són sempre de plàstic a mitjà i llarg termini. I que si ells utilitzaven tot l’estat en favor de la part espanyola, ¿per què no podíem nosaltres utilitzar tot l’estat a favor de la nostra part? Un diputat europeu són 300.000 vots, i 300.000 vots i moltíssims més, els podríem aconseguir en favor d’una llista nostra: una llista dels Països Catalans, tal com Herri Batasuna ha fet una llista d’Euskadi. Els bascos utilitzaran el seu diputat per dir a Europa qui són, com són, què els fan i què volen fer ells.

N’hauríem pogut treure més d’un de diputat europeu, nosaltres, si en comptes de perdre el temps indignant-nos per la intolerància espanyola tan sabuda ens haguéssim aprofitat d’aquesta mateixa cega intolerància, tal com ha fet immediatament Herri Batasuna.

De tota manera, entre una llista i altra algun dels nostres bé sortirà. A veure si l’obliguen a ser qui és i a representar el que representa.