Sobre les municipals. 2: Bibliografia

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 157, 22-27 de juny de 1987

Una vegada Miquel Montfort, de la firma MMLB de publicitat, em va proposar un preu, que efectivament va resultar superior al màxim que jo havia imaginat, vaig preguntar quin producte havia d’aportar jo, per aquell preu, a la campanya publicitària de Josep Maria Cullell, de CiU, a l’Ajuntament de Barcelona.

-Limita’t a pensar.

La feina consistia, doncs, a pensar. Als qui no coneguin el món de la publicitat, o als qui no coneixem el món del periodisme de l’era electrònica, els semblarà una feina fàcil.

No “treballar”, “limitar-se” a pensar, significa treballar vint-i-quatre hores al dia, sense distinció de dies feiners o de festa. És sabut, entre els periodistes, que el millor periodista nord-americà dels anys setanta no havia escrit mai ni una ratlla. Es “limitava” a passar informació.

Vaig preparar-me, doncs, per pensar. Vaig tornar-me a llegir el clàssic Com es ven un president, de Joe McGuinnis, un esplèndid reportatge sobre la campanya electoral que va dur a la victòria Richard Nixon, l’invendible.

I sobretot vaig aprendre’m, pràcticament de memòria, l’Eleccions per ordinador, que tot just havia fullejat al seu moment i que ara, per comminació de Vicent Martí, gran cervell sense manetes de la UPV, m’he empassat dos cops: explica les tècniques que van permetre guanyar eleccions a Reagan i Margaret Thatcher; això no és el que em va excitar més del llibre, francament: el més excitant és que demostra que les eleccions ja no les guanya la televisió, com passava d’ençà de Kennedy i com ho demostra el cas Nixon. Sinó les computadores.

No cal que digui que res del que vaig veure en aquest impressionant reportatge no em va servir de res, després: les tècniques que ja permeten de vèncer la televisió només les han incorporades, a tot el món, el partit Republicà dels Estats Units i el Partit Conservador de la Gran Bretanya.

I en canvi no hi ha dubte que, si d’ençà de l’elecció de Kennedy gràcies a la televisió, la televisió ha resultat imprescindible per guanyar eleccions, d’ençà de Reagan la televisió deixa de ser imprescindible, i l’imprescindible és l’ordinador. Sine qua, non.