Sobre les municipals. 3. La taula del joc

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 158, 29 de juny-4 de juliol de 1987

-Fixat salari -alt-, feina a fer -pensar amb ment publicitària-, i vista la bibliografia auxiliar –Eleccions per ordinador-, es tractava ara de veure com eren, tan exactament com fos possible, els dos productes: d’una banda, Maragall, i, de l’altra, Cullell.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Un parell de prèvies. Primera: hi ha un axioma publicitari, amb el qual estic d’acord, que diu que qui té interès en les vendes és el fabricant, i no pas el publicitari. Traduït al cas que ens ocupa: qui té interès a guanyar són Cullell i Maragall, i no pas jo. Segona: personalment crec que el que importa no és guanyar, sinó participar; com a màxim, tenir el millor equip i realitzar el millor joc. Traduït al cas que ens ocupa: el que importa no és governar sinó que tothom tingui dret a governar (democràcia); com a màxim, ser més demòcrata i més liberal.

Havia de pensar sobre un producte, Maragall, que des de vuit mesos abans del dia de la gran venda tenia damunt la taula de joc un pòquer: els Jocs Olímpics, cromo atractiu per a l’espectador -l’elector- fins al punt que l’altre producte en competència, Cullell, era considerat un perdedor fins i tot pels seus propis partidaris -¿he de dir “sobretot” pels seus propis partidaris? Seria mentida: els partidaris del producte Maragall estaven tan convençuts d’endur-se la clientela com ho estaven els de Cullell de perdre-la; però no més.

La gran basa en favor de Maragall era, com passa sempre, el seu principal enemic: des del 17 d’octubre, diada dels Jocs Olímpics, el producte Maragall tenia un pòquer insuperable… i inamovible. Durant vuit mesos, Maragall no podia fer res més per millorar la seva oferta. Mentre que Cullell, que no tenia res damunt la taula, tenia vuit mesos per jugar: tot sol, ell sol; contra unes cartes boníssimes, sí, però no millorables.

Indiferent davant del resultat – això només interessa l’amo- m’he passat uns mesos apassionats pensant jugades que superessin el pòquer vist, del producte competidor. Millorant el joc del producte Cullell de forma que, el joc, superés el joc del producte Maragall.