De municipals (4)

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 160, 13-18 de juliol de 1987

El gremi dels periodistes, contemplat tot just acabada la campanya electoral, em sembla el més corromput i fàcil de manipular de tots. Més que els mateixos polítics.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El cent per cent dels periodistes, prolongació que som dels mitjans de comunicació, som manipulables. El cent per cent vol dir que, en tota la campanya electoral cap dels mitjans de comunicació, cap dels periodistes, no ha evitat de fer allò que els dirigents de les diverses campanyes han volgut que fessin.

Els casos més sabuts, els de menys consideració, són els del periodisme de partit: algú que es guanya la vida fent de periodista i la consciència militant en un partit, en cas de conflicte entre el periodista i el ciutadà compromès veu la victòria, perfectament lògica, del ciutadà compromès.

A aquesta classe de periodista de carnet no se’l té en compte per a res, a l’hora d’unes eleccions: són faves comptades.

Amb els companys de viatge, s’hi compta una mica més.

El procediment més senzill és el d’espantar-los. A seques: amenaçar-los. Amb qualsevol mala conseqüència: econòmica o de consideració social, política o de calúmnia.

El que m’ha convençut que la influència és tanta com la d’un conductor d’autobús, i no més, l’explicaré amb un cas, que he vist repetit en més de dos partits. Es vol un article favorable al candidat A, escrit per un periodista independent. S’entra en contacte amb un simpatitzant del candidat A, periodista, situat en un diari. Se li diu que busqui un periodista independent que no simpatitzi amb el rival del candidat A, i que li encarregui un article, objectiu, sobre les eleccions en curs, i que l’hi publiqui sense tocar-lo.

El periodista independent escriu un article objectiu sobre les eleccions en curs, en el qual, objectivament, mostra les seves raonades reticències davant del rival del candidat A.

I ja tenim un article objectiu, escrit honestament, per un periodista independent, favorable als interessos del candidat A.

Qui es pensi que un periodista és més que un assalariat, no sap què és un periodista, ni sap què és un assalariat.