Ni un pam de net

Ramon Barnils, núm. 175, 26-31 d’octubre de 1987

Els Jocs Florals de Lo Rat Penat van començar el 1879, els de Barcelona el 1859, reprenent la tradició medieval barcelonina iniciada el 1393 a imitació dels primers Jocs Florals que se celebraven a primer del segle XIV a Tolosa i a París.

¿Els primers? Hi havia a Roma una gran dama, Flora de nom, que havia estat casada amb el noble i ric Fanici, que en morir li ho va deixar tot.

Quan li va tocar el torn a ella, de morir-se, i vist que no havia tingut fills, i volent deixar bon record, Flora va designar hereu el poble romà. Una part dels diners va decidir que s’usessin a fer jocs públics en la data del seu aniversari. I ja se sap com és, la gent: aquests jocs aviat es convertiren en mitja bacanal, i a estones en bacanal sencera; hi havia, entre d’altres números, el d’unes prostitutes que feien el seu número en pantomima, a la vista del vulgus, que n’estava ben encisat. Mercès a aquesta part de l’espectacle, els jocs instituïts per la benèfica Flora tenien tanta prèdica que el poble, sempre disposat a tot, va decidir que eren jocs sagrats i que l’erari públic els havia de pagar. Cada any, doncs, i independentment de si els diners deixats per Flora eren suficients, el govern de Roma subvencionava aquests jocs sagrats, aquests jocs públics, aquests jocs orgiàstics que, en honor de la seva primera patrocinadora, rebien el nom de Jocs Florals.

Amb tot plegat, la imatge de la creadora dels Jocs Florals quedava un punt desenfocada. Enfoquem-la: en realitat, la noble dama, abans de casar-se amb Fanici, havia estat una prostituta d’upa, concretament una prostituta del temple d’Hèrcules. Amb el qual, segons assegurava ella mateixa, havia dormit una nit, dormida que Hèrcules li va pagar dient-li que l’endemà matí sortís del temple i es casés amb el primer home que trobés: va resultar ser l’agraciat, el jove, noble i ric Fanici.

Tenint en compte que els Jocs Florals de Tolosa van començar a la primera meitat del segle XIV, i que la història de Flora i els seus jocs l’explica Boccaccio a De claris mulieribus, escrit entre 1350 i 1360, a veure si resulta que el primer a riure’s dels Jocs Florals, i immediatament, va ser el gran Boccaccio.