Dalí i Moncada

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 197, 28 de març-2 d’abril 1988

Apareix la paraula daliner a Camí de sirga, de Jesús Moncada, editorial La Magrana (se’ls ha acabat als estrictes allò de Solitud, Bearn, Mirall trencat i poca cosa més; en endavant, molta prudència: Solitud, Bearn, Mirall trencat, Camí de sirga i poca cosa més) i la busco als diccionaris perquè la desconec, i perquè em faria gràcia de saber d’on li ve el cognom a Salvador Dalí, cas que sigui el cas.

De primer el Coromines, que de daliner (dalinar) remet a dalí (ep!) adalil. Efectivament, dalí remet a adalil. ¿Adalil? Capdavanter, com si diguéssim, potser. A l’article Adalil surt abans que res “dalí en el català de l’Ebre (precisament l’escenari de l’espaterrant Camí de sirga. Anem bé), on encara s’usa per designar el primer dels peons que tiren la barca de pesca pel camí de sirga (¡meva!)”.

De meva, res. Això es complica, això s’enriqueix: sé que daliner és parenta de dalí, i sé què vol dir dalí segons Coromines, i sé que la novel·la i la paraula corren pel mateix indret.

Vejam què diu l’Alcover-Moll. Anem a l’origen, que és la novel·la, que és daliner. “Daliner: peó que en l’acció de dalinar va davant de tots”. És a dir, que daliner, segons l’Alcover-Moll, és com dalí segons Coromines. A veure ara què és dalí segons l’Alcover-Moll, després de xafardejar un moment dalinar (“Estirar la ségola o sirga…” Entesos). “Dalí: Bastó de crossa molt gruixut i ferm, en què es recolzava el daliner per poder fer més força pel terreny sorrenc i fals de la ribera” (no només Coromines fa literatura, eu!). I “Dalí: peo que treballa en el llagut de transport fluvial, estirant la ségola per a fer-lo anar”.

I “Dalí de primera: el peó que en estirar la ségola va davant de tots quan el llagut en porta dues”. I “Dalí de sarguera: el tercer peó que estira la ségola quan el llagut en porta dues”.

I vejam: tota la informació de l’Alcover-Moll li ve de Móra d’Ebre. I la novel·la de Jesús Moncada se situa a Mequinença, una setantena de quilòmetres Ebre amunt.

En resum, i per al meu ús personal: daliner és el primer dels que tiben la sirga de la barca -riu amunt, és clar. També se’n pot dir dalí. Paraula que, a més, és el nom del bastó que utilitza el daliner (o, també, dalí) per ajudar-se en l’esforç.

Pel que fa a Dalí (Salvador), ja fa estona que l’he mirat al diccionari de noms de persona de l’Alvaigés: “Dalí: nom germànic. D’adalin, i aquest D’adel, noble”.

Llàstima: hi ha un autoretrat de Dalí amb la cara tota apuntalada de bastons gruixuts, forts i amb crossa que un ignorant com jo ha imaginat, per un moment, que podrien ser perfectament tot de dalins. No exagerem.