¿¿Fontserè??

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 207, 6-12 de juny de 1988

El cartellista Fontserè, d’anomenada internacional, clàssic del gènere, citat a totes les enciclopèdies mínimament modernes com un dels cims del cartellisme ja en l’època pionera -anys trenta i, en propagandística política mitjançant cartells, la revolució i la guerra de 1936-1939- viu tocant a l’estany de Banyoles.

L’estany de Banyoles és un dels escenaris triats pels cervells dels Jocs Olímpics de Barcelona, que se celebraran si Déu vol el 1992. Hi volen fer una classe o altra de regates, es veu.

Bé. El gran Fontserè combatiu com sempre -com Picasso, com Miró, com Casals- pensa que l’estany de Banyoles és exactament això, un estany i no un llac -que és el que diuen els ignorants. Carles Fontserè, setanta-dos anys, gran barba, impressionant melena, bigoti de respecte, ulls i celles de dimoni encès, considera que un estany és un estany, i no el Gran Llac dels esclaus, i que per tant no és assenyat d’afligir-lo amb l’overbooking previst d’atletes, llanxes, jutges, entrenadors i d’altre bestiar de collita del 92; considera que s’ha de tenir mesura en tot, i que l’allau del 92 és desmesurat per al modest, i agradable, estany de Banyoles: considera que l’amor dels organitzadors de Barcelona-92 per l’estany de Banyoles és d’aquests amors que maten.

I va escriure una carta a una alta autoritat olímpica donant-li a conèixer aquesta opinió; contrària a la de l’alta autoritat olímpico-municipal.

Fins aquí, res a dir, són dues opinions.

Però ja ara es pot dir que té raó Fontserè. Que la raó de fons és amb Fontserè. Que qui té cultura, qui sap el que es diu -qui té el mínim de cultura exigible- és Fontserè.

I que l’alta autoritat olímpico-municipal no té raó en allò de situar les regates a Banyoles.

Perquè resulta que, per damunt de l’opinable opinió en favor o en contra de les regates a Banyoles, hi ha un fet comprovable: la carta de l’excel·lent Fontserè, del cèlebre Fontserè, del gran artista Fontserè no li ha estat considerada. Els responsables dels Jocs Olímpics de 1992 no han donat cap raó a Fontserè, ni cap explicació, ni cap excusa.

L’han ignorat. I qui ignora qui és Fontserè, qui menysprea un home de la seva categoria, del seu currículum, de la seva actuació; qui no sap qui és Fontserè i el tracta com si fos un sol vot, aquest tal no és digne de decidir, legítimament, si a Banyoles es poden fer regates o no; tampoc no deu saber diferenciar un estany d’un llac, ni quins guanys i quines pèrdues ens suposaran, a tots, que se celebrin les regates olímpiques a Banyoles.

Ens mana una colla de nens de pis amb carreres aprovades en exàmens dubtosos.