No res: indicis

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 208, 13-19 de juny de 1988

Quan fa unes setmanes un conseller del govern de les Illes va prendre en consideració l’independentisme, vist el menyspreu de Madrid devers el turisme de les Balears i les Pitiüses, bastant gent es va quedar parada. Hi va haver algunes anàlisis: era impossible que un membre d’Alianza Popular parlés seriosament d’independentisme; aquell home havia tret el papu de l’independentisme com hauria pogut treure, uns anyets abans, el papu de Rússia o el del falangisme.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Bastant gent es va quedar parada però ningú hi va fer broma. Més aviat, si hi va haver cap exageració, va ser per la banda de tocar ferro.

Un cap de setmana llarg a Mallorca m’ha permès, fa pocs dies, de sentir-ne una altra ben bé del mateix calibre i que, si tampoc no em va fer saltar d’entusiasme, em va fer pensar també que hi ha indicis gairebé imperceptibles i certs canvis -res de política: canvis que s’operen en tot allò que no és mort.

La que vaig sentir -i llegir, i endevinar entre línies- és que l’empresariat turístic de Mallorca, tan salvatge com ho ha estat el de la Costa Brava, la Costa de Llevant i la de Migjorn, i com encara ho és el d’Eivissa i el del sud del País Valencià, comença a mostrar sensibilitat d’ecologista.

Es veu que hi ha empresaris turístics mallorquins que comencen a creure en zones verdes i protegides. En urbanitzacions urbanes, urbanístiques i d’interès ciutadà. En una construcció acordada a les edificacions existents. En una expansió harmonitzada amb l’expansió natural d’ocells, plantes i roques. En l’ajut mutu entre el progrés estrictament econòmic i el progrés estrictament sentimental.

En una complementarietat entre la pesseta i el gaudi de la pesseta. Finalment s’han adonat, es veu, que l’axioma que com més turistes més pessetes és un axioma fals, una veritat nascuda de la misèria tan material com cultural. Que massa urbanitzacions no equival a massa pessetes sinó que, ben bé, resulta al revés: si el sector turístic avança massa, el nombre de turistes i les pessetes entren massa modestes.

No ens fem il·lusions: ni el conseller d’Alianza Popular és independentista, ni els empresaris turístics mallorquins comencen a pensar que el volum del sector turístic ha de ser l’assenyalat pel corrent ecologista.

El que es veu que passa és que, conseller i empresaris, empesos per la realitat dels ets comptants i comptables, comencen a fer servir el cap i a posar seny.

I això fa il·lusió.