Pim, seny i Estrasburg

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 209, 20-25 de juny de 1988

Dades exactes: el 1984, els pressupostos de l’exèrcit espanyol pujaven a 552.834 milions de pessetes. L’any següent, el 85, van arribar als 956.000 milions, gairebé el doble.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ja s’ho faran, podríem dir egoísticament, si no fos per la humana solidaritat. I perquè aquests milions destinats a la màquina de guerra i ordre espanyols surten, més que solidàriament, de les nostres butxaques.

L’exèrcit espanyol s’està quiet, d’ençà de Tejero. ¿Per què s’hauria de moure? A més a més, és cada vegada més modern: el 1980, les inversions en investigació tecnològica militar eren de 400 milions de pessetes, i l’any 1987 arribaven als 15.000 milions de pessetes: trenta-tres vegades més en set anys de règim social-espanyolista. És el complex militar industrial.

Són dades que copio de la pàgina 229 d’El colpisme espanyol i Catalunya, que edita el Llamp i que se signa amb el semiconegut pseudònim Jordi Martell. J. Martell, deia l’original lliurat semianònimament a l’editor. Martell company de la falç. Les inicials del pseudònim, J.M., coincideixen semicuriosament amb les de Jordi Moners, citat semicuriosament en algunes notes a peu de pàgina.

És un primer llibre, seriós, sobre un aspecte decisiu de la nostra situació de llibertat passada, present i futura: la força de les armes i les nostres forces, i les nostres febleses. És un llibre documentat, senzill, no pas sensacionalista, que enfoca la qüestió amb ulls d’independència.

Hi tenim tot per fer, pràcticament, en el terreny (tret de l’obra de Pompeu Fabra) d’explicar amb veu de llibertat i maneres objectives, científiques si es vol, el conjunt del nostre passat, del nostre present, i del nostre futur.

No sé si quan la gent dorm s’ha de cridar amb pamflets i mots incendiaris (no ho crec). El que sí que és segur és que ara ja és el moment de bastir-nos un coneixement de totes les realitats, de totes les qüestions, de tots els projectes, amb mètode científic i amb intenció alliberadora.

TV3 continua donant la informació meteorològica amb mètode científic, però ara amb intenció nova: la dóna conjuntament de Catalunya, del País Valencià i de les Illes.

Aquesta és la idea: dir la veritat provada amb mala intenció.

Aquesta és la idea: aplicar el seny de sempre amb males intencions. Si ho ha començat a fer TV3, és que ja ho pot fer tothom per molt que valori la prudència.

Dins aquesta mateixa idea: d’aquí a un any hi ha eleccions al Parlament europeu. La llei espanyola ja va permetre de presentar candidatures al gust (una de basco-catalana, una altra de valenciano-basco-no sé què). Em permeto de recordar que tant el Principat com el País Valencià com les Illes disposen de partits -¡amb diputats!- nacionalistes i d’esquerres a qui la llei permet d’ajuntar de cara a Estrasburg.

Que tinguin tant de seny, tanta prudència i tanta intenció com TV3. No és demanar massa.