La Vexil·lologia

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 211, 4-9 d’agost de 1988

Quan l’aparell propagandístic de l’estat va entrar, com és lògic, en les darreres eleccions autonòmiques del Principat, ho va fer, com també és lògic, al costat dels seus. I, lògicament, vist que el que tenen per proposar-nos és poc seductor, com demostren les successives eleccions, lògicament ataquen els que consideren poc seus, o bé contraris.

Dues peces d’aquell aparell, els periòdics El País i l’Avui del PSOE (seria ofensa a la família Brusi qualsevol altre nom), amb la lògica interna de tot xovinisme, en aquest cas l’espanyol, van posar al mateix sac, amb la lògica col·laboració de les seves fonts oficials -la bòfia, vaja- el govern al poder partit al poder, CiU, i el grup més vistent del carrer, la Crida a la Solidaritat: l’un rebia el rei l l’altra li tirava piules, però els diners eren comuns, i els electors ho havien de saber.

Les impecables tècniques dels periodistes de l’aparell han millorat les que solen usar els seus col·legues policies: després d’hàbils interrogatoris, periodístics, als hàbils interrogadors, policials, va resultar que la pantalla per passar diners de la mà dreta a la mà esquerra era una tal Vexil·lologia.

Que els polis pensessin que un nom així ja ho diu tot -com El Guenyo, els cabells llargs, les wambes o Perpinyà- forma part de la seva lògica.

I ha estat lògic, també, que els perdiguers comunicadors de l’aparell, atapeïts de triomfs, arribin a aquest punt: que, el que ells no saben, no és veritat.

La societat catalana de Vexil·lologia té uns quants anys d’existència. Qualsevol que s’hagi fixat en les banderes que pengen dels balcons dels ajuntaments s’haurà adonat que n’hi ha, ja fa uns anyets, de noves: solen tenir els colors separats en diagonal: són una idea fonamentada, justificada històricament, i pel meu gust original i alegre, de la Societat Catalana de Vexil·lologia. Entre els seus fundadors hi ha Armand de Fluvià, el més conegut dels nostres heraldistes, veterà i conegut líder de moviments en pro dels homosexuals. Els vexil·lòlegs han editat un butlletí, d’un dels quals recordo una explicació apassionant sobre com hauria de ser la bandera municipal de l’Ajuntament de Balaguer. L’associació té prestigi a Europa per dos motius: l’un perquè treballa força bé, i l’altre perquè radica en un país, Catalunya, la bandera nacional del qual és la més antiga de les vigents a Europa (la de Dinamarca és la segona). Aquest detall de l’antigor ha estat per força apreciat pels heraldistes, i vexil·lòlegs, de tot el món.

Entre els socis de la S. C. de Vexil·lologia hi ha un ambaixador espanyol, i un ministre també espanyol. Ni en direm noms: no fos cas que els seus, El País i l’Avui del PSOE n’informessin la seva bòfia, i els detinguessin per finançar actes contra el seu, de país, i el seu, de rei. Rere la pantalla de la Vexil·lologia.