I toros i Jònecs

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 231, 21-27 de novembre de 1988

Aquest paper és simple sucursal del que va publicar Quim Monzó a La Vanguardia el dia 8, amb el títol “Hi ha canals i Canals”. Llegit el de l’autor de “La carta”, aquest és sobrer.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A EL TEMPS del 31 d’octubre, un tal Vicenç Villatoro, pseudònim augmentatiu de Vicenç Vilajònec, va escriure-hi un bitllet titulat “Llibres i televisió, una reincidència”. Vilajònec, considerat l’home de la cultura a TV3 i que va sonar com a conseller de la Generalitat de dalt abans que el conseller Pujol fos substituït pel conseller Soley, escriu a EL TEMPS que TV3 no és seva, i que per tant no és responsable de si s’hi parla de llibres i literatura o no.

Té raó. Ni ell ni ningú de TV3 no és responsable de res del que s’hi programa; ni tan sols no hi pinta res, el director general Joan Granados en època d’eleccions (segons confessió privada i davant de testimonis que, cas de judici, es posarien a favor de Granados i contra meu, i ben fet que farien, són polítics acceptablement professionals).

Si Vilajònec hagués posat punt final després de reconèixer que el director dels espais culturals Trossos i Crònica 3 no té poder sobre la informació que dóna TV3 li hauríem reconegut la raó, i ens hi hauríem sentit solidaris tots els qui treballem en mitjans de comunicació dels quals no som propietaris.

Però Vilajònec s’està fent, com el seu cognom indica, i la seva tendra ambició no sap quan cal fer un pas enrere, o com a mínim aturar-se, per després fer-ne un parell endavant.

I va i justifica, amb informació deficient i indicacions non sanctes, el tractament que els amos de TV3 donen al llibre, al escriptor i al lector.

Vilajònec ens diu que ell no ens ha pres la joguina, que ha sigut el papà, però que s’explica que ens l’hagi presa. ¿En què quedem, Vilajònec? ¿Ets el nostre germanet en l’amor als llibres, o ets el fill, creient del papà?

Aquest paper meu, com el de Monzó, com algun altre que n’ha sortit i que en sortirà sobre el lloc de la literatura a TV3 forma part d’una campanya orquestrada per uns quants folls de la literatura i el llibre fa uns mesos, per aconseguir que el motor de tantes coses, TV3, posés als seus aparadors el llibre, l’escriptor i el lector, és a dir la literatura.

I això que afegiré ara m’ho hauria de callar perquè podria estroncar la polèmica, és a dir la campanya orquestrada en favor de la literatura a TV3. Però, com a Pla, de vegades la literatura m’arrossega. Ve-t’ho aquí: vigila com respons, Villatoro; perquè ni el Monzó al seu article ni jo en aquest no diem tot el que sabem de tu, víctima i dacoi dels amos de TV3, pel que fa a les teves responsabilitats sobre la presència i impresència del llibre, de l’escriptor i del lector a TV3.

No és cap advertència. La campanya orquestrada ha de continuar. Afegeix-t’hi, lector, mallarmeanament germà.