Dat i beneït, xicot

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 232, 28 de novembre-4 de desembre de 1988

“Hi ha un pessimisme considerable en el món intel·lectual que es va destil·lant, que es va ensenyant”, diu el president Pujol en un llibre que li recull “paraules per a als joves”.

Té raó, el president Pujol. Vet aquí el que el president Pujol va contestar a un periodista, que li preguntava què li semblava el comentari del ministre espanyol d’Estrangers que va dir que el president Pujol era un espanyol de primera categoria:

-De primera categoria, no; sóc un espanyol de primera categoria A -va contestar el president de la Generalitat de Catalunya.

Al mateix llibre, el president Pujol, en paraules adreçades als joves, diu que han de lluitar per la llibertat dels individus i dels pobles. Que la visió que critica el sistema, després resulta que s’hi apunta.

A propòsit: “simpatiquíssim”, va dir en aquestes pàgines l’escriptor Joan Perucho a Xavier Bru de Sala, apuntat al sistema pel president Pujol. Mai no havia vist o sentit cap insult més gran a un director general: simpatiquíssim.

En declaracions publicades i republicades, l’exdirector general de seguretat ciutadana, Miquel Sellarès, diu que el projecte convergent és mort. A l’esmentat llibre del president Pujol adreçat als joves, el president Pujol hi diu, de la visió dels qui critiquen el sistema però després en la pràctica s’alineen amb el sistema. “Aquesta visió invita al cinisme perquè critica el sistema per una satisfacció intel·lectual i després… deixa pel camí tota una sèrie de xicots immergits en el dubte”. Després de dir que el projecte convergent és mort, en Miquel Sellarès, que només confia en el president Pujol, diu que ell la sortida la veu en Miquel Roca i Junyent.

Mare de Déu Senyor, que diu en Higgins a Magnum, vist i escoltat de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El president Pujol, en llibre publicat per les editorials Edicions 62 i La Magrana, de prestigi sòlid, acaba així la seva crida als joves: “Ara mateix vosaltres em llegiu. No cal que em cregueu, simplement us demano que el que jo us dic sigui un element de reflexió”.

That’s done, man, que diuen els dolents de La cua de palla i La Negra, de les mateixes prestigioses editorials.