Més Xammar

Ramon Barnils, núm. 282, 13-19 de novembre de 1989

“A les persones prou ingènues per a creure que La nacionalitat catalana i el Compendi de doctrina catalanista són, amb alguns dels seus articles polítics a La Veu de Catalunya, els escrits essencials de Prat de la Riba, el senyor Solé-Tura, graduat summa cum laude de la Universitat Castellana de Barcelona, els traurà amablement de l’ull el pa que hi tenen i els explicarà que les obres bàsiques del President Prat, reveladores del seu tenebrós pensament ‘reaccionari’ són uns assaigs sobre ‘La Ley Jurídica de la Industria’ i sobre ‘Los Jurados Mixtos’, escrits en castellà quan el seu autor encara portava la closca universitària enganxada al darrera…”.

A part de recordar-nos que per a Solé-Tura el temps no passa i avui és sempre com si fos ahir, aquest fragment d’Eugeni Xammar, datat el 1968, és un dels més suaus de l’autor, un recull de treballs del qual s’acaba de publicar amb el títol prou auster de Periodisme.

El volum no té pèrdua (tret de les darreres vint pàgines, que formen la Quarta Part del volum i que amb el títol, “Periodisme literari”, ja paguen i es delaten). Recull un impressionant reportatge sobre el viatge a la Unió Soviètica que, en companyia de Josep Pla, Xammar va fer el 1925, molt d’hora doncs.

Per als periodistes en formació, vet aquí un exercici que val per un curs, o per tots cinc, de la carrera: comparar els reportatges de Xammar amb els molt més extensos de Pla, fets alhora.

Hi ha molt més, al recull del periodisme de Xammar. Hi ha una polèmica, ¡dels anys vint!, sobre el mal que fa el periodisme a la cultura a Catalunya segons Manuel de Montoliu (aleshores; segons Jordi Pujol ara) i les rèpliques d’Eugeni Xammar acompanyat de… Josep Pla: el nostre prosista més gran, segons es constata seixanta anys després.

Xammar era temible, com a polemista. Tan temible que l’actual president del Col·legi de Periodistes de Catalunya va haver d’esperar que es morís (1973) per dir-li mentider i desmentir les repetides informacions de Xammar sobre el pas de Sentís al franquisme per mèrits de guerra (espionatge de la Generalitat estant; informació més extensa a Seixanta anys d’anar pel món, Eugeni Xammar, Pòrtic, 1974).

(Nota Bene In Memoriam Eugeni Xammar. I ja que parlem del doctor Solé-Tura: la carrerassa d’aquest noi no sembla tenir límits: després d’enfonsar Prat de la Riba, Bandera Roja i el Psuc-Pce, ara es presenta per diputat del Psoe a Barcelona, ell treu l’escó i el seu partit perd per primer cop a la capital. Sembla pagat pels Monjos de Montserrat. Avui com ahir.)

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019