La construcció de la sort

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils ,núm. 289, 1-7 de gener de 1990

A l’aprovació del text sobre autodeterminació del Parlament d’Amunt s’hi va arribar, exactament, d’aquesta manera. Exactament, és a dir, segons que em vaig fer explicar per Àngel Colom, en persona, en vistes de la confusió general.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

1. Fa mesos, i essent secretari general d’ERC Joan Hortalà, el partit va presentar a admissió del Parlament una proposta no de llei a favor de l’autodeterminació de Catalunya. No cal dir que el text no el va redactar Joan Hortalà. Va ser cosa de Josep Lluís Carod-Rovira.

2. L’organisme parlamentari corresponent va acceptar a tràmit la proposta no de llei, i va posar el paper a la cua.

3. Mesos després, va arribar el torn a aquest paper de si es mereixia passar o no al ple del Parlament. El dia que tocava discutir això, Àngel Colom, no en sabia res. Ho va descobrir quan anava rutinàriament al Parlament, i per distreure el viatge fullejava els papers oficials. Arriba al Parlament i pregunta com és que no s’havia avisat als diputats d’ERC; el convergent a càrrec de la qüestió diu que se’ls havia enviat un telegrama. Àngel Colom no l’havia rebut, i comprova que els altres dos diputats d’ERC, Carod-Rovira i Pueyo, tampoc. Però ja era allà, de manera que ocupa el seu lloc a la comissió que discutia el paper. L’autoritat convergent de guàrdia li diu que nanai, que el diputat d’ERC habitual és un altre. Colom li recorda que és habitualíssim, admès i establert, que es puguin substituir els uns als altres, i que ho acaba de comunicar per escrit. L’autoritat convergent de guàrdia torna a la càrrega i diu que molt bé, però que, vist que dels sis diputats d’ERC que hi havia quan van presentar la proposta, tres són tres i els altres tres són Hortalà, Sabanza i Casanovas, ¿quin dels dos grups ha heretat la proposta? Colom s’indigna i li diu que la proposta la va presentar ERC, i que per tant se’n fa càrrec ERC. El convergent de guàrdia baixa la guàrdia, i es reuneixen a part Colom, ERC, i Cahner, CiU; modifiquen el text de la proposta: en comptes de ser afirmatiu -en favor del dret a l’autodeterminació- es redacta en negatiu -no es renuncia al dret d’autodeterminació-. És manté el mot autodeterminació, tot i que fins a l’últim moment Cahner volia canviar-lo per “dret a decidir per ells mateixos” o qualsevol palanganada semblant.

Colom em va començar a explicar els fets afirmant:

-Tinc sort, tinc molta sort -referint-se a haver descobert per casualitat que al cap de mitja hora s’havia de decidir en comissió el que després ha resultat una bomba situada en els fonaments de l’ordre establert, del règim actual i de la Pax Autonomica.

No dic que no. Però la sort és de qui la busquen. Dit d’una altra manera: treballem i preguem, perquè no se sap mai ni el dia ni l’hora, ni el com. Que els ho preguntin, sinó, a Estònia i Ceaucescu, a Letònia i Hoenecker, a Noriega i els alemanys, a Carrero Blanco i els saharauis.