Felipe, ¿per què?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 305, 22-29 d’abril de 1990

Entre la dotzena de noms de marca borbònics, al de moment hereu de la corona d’Espanya li van triar el de Felipe.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El de Felipe, no és un nom com un altre. La borbonalla, més o menys dotada per la Naturalesa, per Déu i per la Història en d’altres camps, en aquest del simbolisme en canvi no sol actuar mai amb inconsciència, i molt menys encara per instint.

De fet, el primer Felipe borbó va ser el darrer: actuant conscientment, deixant de banda els instints, els successors de Felip V de Castella i IV d’Aragó van evitar curosament el nom que a bona part de la Corona d’Aragó i a conseqüència d’algunes circumstàncies de la Guerra de Successió, va ser sinònim propi de Felip amb el nom comú (vid. Coromines, vol. III, pàg. 937).

Dos segles i mig Borbons i companyia han evitat curosament de recordar el nom de Felip a socarrats i vigatans, maulets i ciutadania en general. No per bondat és clar: perquè, al mateix temps, oblidéssim els noms de socarrats, maulets, vigatans. En mauleries com aquesta, els borbons són reis.

I llavors, de cop i volta, fa una vintena d’anys i en plena dictadura, van i ressusciten “l’avorrible nom de persona Felip”, i l’apliquen a l’hereu i successor de Juan Carlos I.

¿Per què?

Podríem especular, és clar. I podríem recordar que, no fa ni quatre anys, durant un àpat privat entre el matrimoni Borbó-Grècia i Pujol-Ferrusola a ca l’Isidre del Paral·lel, la reina d’Espanya va voler saber de la presidenta de la Generalitat d’Amunt si durant el franquisme es parlava català en família, aquí a Catalunya. Amb aquesta absència d’idees al cap, s’explicaria que ressuscitessin, sense pensar-hi tampoc, el nom de Felip.

Però ep, recordem que es tracta d’un Grècia, i no pas d’un Borbó.

Els borbons en aquestes coses d’ofendre sempre que poden i d’afalagar sempre que no poden no han fallat mai. Hi havia a més pel mig l’avi, Don Juan. I aquest home, que va comptar entre els seus tutors el canonge Cardí durant l’exili suís, ja sabem què va decidir, i no pas per casualitat de les múltiples etiquetes disponibles, va triar la de comte de Barcelona. I d’entre els molts vasos a la seva disposició per ser-hi enterrat, va triar-ne un al monestir de Poblet.

El Felip renovat visitarà, si Déu vol, Girona. El batlle d’aquesta ciutat, un Nadal, amb una mà rep Felip renovat, amb l’altra, setmanes abans, fa aprovar pel seu consistori una moció en favor del dret de l’autodeterminació. En Nadal, en sap molt: pujoleja. I en la vida civil és historiador de professió. ¿Per què Felip, Nadal?

-Au ves, i que t’ho contesti el Porcel.