Cervera

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 308, 14-20 de maig de 1990

Una de les primeres informacions sobre el país que vaig rebre per tradició oral feia referència a Cervera: explicaven les padrines de la Noguera que una vegada el rei va dir als de Cervera què volien, i els de Cervera van dir que volien el mar; llavors el rei els va donar la Universitat perquè sortissin de tanta ignorància.

Ja a l’adolescència vaig anar identificant els fets: el rei era Felip V de Borbó, el premi era per haver fet costat als Borbons contra els Àustries en la Guerra de Successió, i la Universitat era perquè el mateix rei havia suprimit totes les existents al Principat.

De més gran encara vaig anar posant més nòtules al marge de la llegenda contada a la vora del foc: els de Cervera no van ser els únics borbonistes; la guerra no era per aconseguir més llibertats sinó que, a conseqüència de perdre-la, ens van treure les que ens quedaven després de les que mig ens havien pres, mig havíem abandonades; Casanova, l’heroi, havia acabat de funcionari dels Borbons; a la Universitat de Cervera havia entrat el Romanticisme i amb ell les llavors de la Renaixença intel·lectual i artística; que si al wàter jo n’havia sentit dir el Felip també n’havia sentit dir el Cent (del Consell de Cent austriacista).

Nòtules més recent encara eren que de totes les Passions que es representaven a Catalunya, la de Cervera es feia en castellà; que de Cervera eren Josep Benet, i Duran i Sanpere.

L’últim mes hi ha hagut retocs: un, que durant la tournée del potser borbó vinent, la borbonalla imperant ha fet per manera que ens creguéssim que la visita a Cervera va ser la més borbònica de totes, recolzant en la imatge habitual de Cervera; un altre, que en realitat va ser a Cervera on hi va haver més oposició activa a la visita, on la policia espanyola es va comportar més com a espanyola i en canvi els mossos d’esquadra més com a policia dels catalans.

Tota aquesta feinada individual de construcció, vidual de construcció, reconstrucció, matisació, rectificació i aprofundiment de la nostra Història els l’hauríem d’evitar a les generacions noves de trinca. Però ho tenen tan malament com nosaltres: a les escoles de la Comunitat Autonòmica vigent no hi ha assignatura d’Història de Catalunya.