De porc i de senyor

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 321, 13-19 d’agost de 1990

El Sistema dominant al Principat s’ha sentit d’allò més ofès, després de la incredulitat inicial, per la decisió de Pedrolo de sostraure el seu cadàver a la competència dels morro-de-vaques de l’esmentat Sistema.

Després del mutisme inicial general, alguns indocumentats van dir-ne alguna, i alguns funcionaris, alguns palanganes independents i fins i tot algun documentat (Pere Calders).

Un dels papers seriosos l’ha escrit Josep Maria Huertas Claveria a 3/4 de 15, la revista de Sant Guim de Freixenet, un miler d’habitants, a la Segarra. Huertas hi escriu un article sentit sobre Pedrolo, la seva mort i algunes de les reaccions que ha produït. Com alguna escadussera carta al director de lectors a diaris, s’indigna amb un article que un escriptor, B. Porcel, va destinar a enterrar Pedrolo pel seu compte.

Com gairebé sempre, B. Porcel hi és mal comprès, i massa fàcilment interpretat; imitant-lo, els seus detractors es limiten: els falten dades pròpies, els sobren metàfores.

Entre altres dades i en el cas que ens ocupa, aquestes dues. La primera que si Pedrolo, ajudat pel col·lectiu de mestres d’ensenyament secundari, ha venut més de dos-cents mil exemplars de Mecanoscrit del segon origen, B. Porcel, ajudat pel president de la Generalitat, (“És el millor escriptor que tenim”) i pels dos-cents mil lectors diaris de La Vanguardia que la hi va publicar en fulletó, ha aconseguit amb Berta Barca un dels més sonats fracassos comercials de la dècada. ¿Qui, en aquest increïble cas, no hauria reaccionat amb el mateix explicable ressentiment?

La segona dada: Pedrolo era de nissaga aristocràtica, Senyor de l’Aranyó (la Segarra). I a Mallorca expliquen, ja fa temps, que la il·lusió més o menys tàcita de l’anarquista Porcel és aconseguir algun títol del seu Borbó, especialment després del marquesat del republicà Tarradellas. Però el poble, bèstia com sempre, i a més de dreta, assegura que “de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena”. Traduït a la raó, això vol dir que Pedrolo ha hagut d’esperar segles perquè s’ennoblís l’origen innoble de la noblesa: assassinat, traïció, cogúcia, transport de palangana, premsa i propaganda, pirateria, nepotisme. ¿I qui hauria pogut reaccionar amb noblesa sabent que, per a ser notable com el difunt, hauria d’esperar segles, i encara vés a saber?

Com diu el noble motto universitari escocès: “No el que escriu, sinó per què ho escriu”.