¡No fumis, Torras!

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils ,núm. 330, 15-21 d’octubre de 1990

La casa Torras, de paper, informa, mitjançant un anunci pagat a diversos mitjans de comunicació, sobretot als més cars, que no ha contaminat el riu Ter, punt. “És fals que la fàbrica hagi abocat àcid sulfúric al riu”.

Punt i a part. Amb motiu de les darreres pluges la mateixa Generalitat, desproveïda de l’enorme prudència que la caracteritza també en aquest terreny, va haver d’admetre que diverses empreses van abocar a rius i rieres, en aquells moments plenes, diverses menes de substàncies contaminants. D’aquestes diverses empreses la Generalitat, amb l’enorme prudència que la caracteritza, tot i el caràcter suposadament criminal (passeu-me l’anglicisme) d’aquest tirar la pedra i amagar la mà, no en va dir els noms.

Ni la Generalitat ni diversos mitjans de comunicació que van donar notícia dels crims (un altre anglicisme, ¡ep!).

Tret del Punt Diari, de Girona. El Punt Diari va dir que la factoria de Torrespapel, a Sarrià de Ter (Gironès), havia abocat àcid sulfúric al Ter, el dia vint-i-set de setembre, dijous, i parlava d’una explosió en un dipòsit de sulfúric. I de bastants coses més. Ara, Torrespapel informa, és a dir, que paga un anunci. On, a més, assegura que ha comprovat “el perfecte funcionament de tots els seus sistemes de seguretat per a preservar l’equilibri ecològic del riu Ter, previstos per a aquests casos”.

Torras, ecològic.

Reconeix que hi ha va haver incident, però que va ocórrer “sense que es produís cap fuita de substància contaminant”. Tot i així, “la companyia ha obert una investigació per aclarir les causes tècniques que van produir l’incident”. Un cop acabada la investigació, els no interns podrem saber allò que els interns ja saben quan encara no és acabada la investigació: que no va passar res de dolent.

No sé si el lector ja ha ensumat de quina empresa es tracta: es tracta d’aquella empresa que té una fàbrica just al nord de la ciutat de Girona. Una empresa que ja fa anys que anuncia, als milions de nacionals i estrangers que entren per l’autopista d’Europa, la proximitat de la Tres Vegades Immortal ciutat quatre vegades immortal, si hi comptem la seva supervivència a la insuportable pudor de la Torras, als fums i boires, a la pol·lució nocturna i diürna que ha fet famosa Girona, i uns quants quilòmetres a la rodona entre els milions i milions de clients de la Costa Brava, la Costa Daurada, la Costa Blanca, la de Benidorm.

La Torras acaba amenaçant: diu que es reserva accions legals contra els “malinformadors” de l’incident, i per “la tendenciosa mala fe de dites ‘informacions'”. Fa molt bé, la Torras, de confiar en el mateix Cos Legal que li permet fa tants anys fer tossir, encegar i renegar mig Europa.