Bestiar menut

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 333, 5-11 de novembre de 1990

Segons comunicació de Josep Miró i Ardèvol, ex-conseller de la Generalitat d’Amunt i president del Comitè Olímpic de Catalunya, el diari Avui es va negar a publicar-li un article dels que hi enviava mensualment.

Es tracta d’un cas d’inaudit desagraïment: el diari Avui deu el seu únic èxit periodístic seriós precisament a Miró, quan aquest era conseller d’Agricultura i Ramaderia: a Espanya hi havia pesta porcina, i el conseller Miró va establir frontera sanitària entre ells i nosaltres per privar que se’ns encomanés. L’Avui ho va titular així: “Prohibida l’entrada de porcs espanyols a Catalunya”.

Segons la mateixa comunicació de l’ara president del COC, qui li va dir que no li publicaria l’article va ser Salvador Cardús, encarregat d’Opinió. Aquest Cardús, perquè en tinguin una idea, és una mena de Filosop Maimoneda (al qual, per cert, hauríem de donar el pèsam per la mort del seu pare, el filòsof Althusser, aquell que als matins ensenyava marxisme i als vespres visitava les monges, de tal manera que quan va matar la dona, l’esquerra francesa, invocant la caritat cristiana, va aconseguir estalviar-li la presó i que continués en llibertat: una crueltat que l’ha dut a la mort).

Quan Vicent Partal, un servidor i alguns altres vam acceptar d’escriure a La Vanguardia (després que en un consell de redacció de l’Avui es desestimessin els noms d’algú altre i de qui signa per col·laborar-hi), el sòlid Cardús va parlar de desertors. Ja no vull ni saber què deu haver dit en saber que Quim Monzó va decidir d’escriure (de tornar a escriure, exactament) en juleio.

Unint la no publicació de l’article de Miró (informatiu, però d’una prudència ramonedo-cardusiana, perdona’m si pots, Miró) i l’opinió de Cardús sobre els qui, després de deu anys de govern convergent, tornen a escriure en juleio, potser s’enceta una interessant línia de reflexió filosòfica: ¿com és que, després de deu anys de poder convergent, persones de provada dignitat personal i col·lectiva com Partal, Monzó i algun altre tornen a escriure en juleio: tal com havien de fer a la Dictadura?