Poca norma per a tant sexe

Ramon Barnils i Quim Monzó, núm. 337, 3-9 de desembre de 1990

Els atacs virulents contra el codi deontològic del diari El Observador demostren, per la seva mateixa virulència, que en aquest sector de les relacions íntimes dins de les empreses alguna cosa s’havia de fer. I, tal com veurem més endavant, encara en queda molta per fer.

L’apartat que el flamant quotidià dedica a l’assumpte diu que dins de l’organigrama de l’empresa no hi haurà cap dependència funcional o orgànica entre persones amb parentiu, inclòs el matrimoni, ni amb relacions estables de convivència. Ni el president ni el conseller-delegat ni el director poden lligar de manera estable amb ningú de l’empresa sense excepció. Tothom que tingui algú a sota laboralment parlant no hi pot tenir accés carnal. Cas que lliguin se’ls canvia de secció, perquè l’accés carnal no interfereixi amb l’accés laboral.

Com era previsible, que un rotatiu no caigués en la rutina ni en l’apatia tradicionals en els costums laborals del gremi ha provocat un munt de rialletes, de cops de colze i d’intents de fer-ne burla. L’habitual fals progressisme.

Ben al contrari. L’encert de la iniciativa queda empal·lidit per l’excés de prudència, producte potser de la por a aquestes reaccions burletes i del fet que s’entrava en un terreny jurídic verge.

La moderació del text queda palesa quan un hom contempla un dels casos més distorsionadors de la feina per motius sentimentals: quan dos membres de l’empresa estan establement relacionats amb una mateixa tercera persona situada fora de l’àmbit de l’empresa. ¿Què fer, llavors? Ningú que conegui aquesta classe de situacions no pot negar que l’odi, la rivalitat, la gelosia, les travetes i els bastons a les rodes que es prodiguen tots dos rivals entorpeixen la marxa de l’empresa de forma incomparablement més perjudicial que els inconvenients laborals que representen les alternatives baralles i reconciliacions de dos enamorats que comparteixin rellotge de marcar.

I parlem només d’un cas evident, de tothom conegut i que es dóna a totes les empreses -inclosa aquesta, capdavantera en la regulació de la líbido del personal. Parlem de dues persones que hi treballen i estan enamorades d’una tercera. Cas senzill i en canvi no sancionable perquè la tercera persona cau fora de la jurisdicció de l’empresa. Sense gaire dificultat la cosa es pot complicar. ¿Com controlar que la persona aliena a l’empresa no sigui casada? Perquè llavors ja són quatre.