Llàstima

Ramon Barnils, núm 340, 24-30 de desembre de 1990 La substitució del director d'El Observador, Alfons Quintà, per Enric Canals, entre dins l'ordre rutinari de les coses: tots dos solets van construir El País a Catalunya, com anys després tots dos van construir TV3 de Catalunya en la qual ja Canals va substituir...

Poca norma per a tant sexe

Ramon Barnils i Quim Monzó, núm. 337, 3-9 de desembre de 1990 Els atacs virulents contra el codi deontològic del diari El Observador demostren, per la seva mateixa virulència, que en aquest sector de les relacions íntimes dins de les empreses alguna cosa s'havia de fer. I, tal com veurem més endavant, encara en queda...

Primera reial relliscada

Ramon Barnils, núm. 334, 12-18 de novembre de 1990 El president de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, havia dit que volia visitar Catalunya. Segons la Constitució espanyola, el màxim representant de l'Estat a Catalunya és, després del rei d'Espanya i del president del seu govern, el president de la Generalitat....

Bestiar menut

Ramon Barnils, núm. 333, 5-11 de novembre de 1990 Segons comunicació de Josep Miró i Ardèvol, ex-conseller de la Generalitat d'Amunt i president del Comitè Olímpic de Catalunya, el diari Avui es va negar a publicar-li un article dels que hi enviava mensualment. Es tracta d'un cas d'inaudit desagraïment: el diari...

¡No fumis, Torras!

Ramon Barnils ,núm. 330, 15-21 d'octubre de 1990 La casa Torras, de paper, informa, mitjançant un anunci pagat a diversos mitjans de comunicació, sobretot als més cars, que no ha contaminat el riu Ter, punt. "És fals que la fàbrica hagi abocat àcid sulfúric al riu". Punt i a part. Amb motiu de les darreres pluges...

‘The Absurder’

Ramon Barnils ,núm. 328, 1-7 d'octubre de 1990 Hi havia una vegada un diari espanyol, de Madrid, que va actualitzar la tàctica innata d'aquestes publicacions respecte de Catalunya en general, i de Barcelona i València en particular. Va tenir èxit, sobretot entre els nostre conciutadans esquizofrènics, mig perquè van...

A la presó

Ramon Barnils, núm. 325, 10-16 de setembre de 1990 De tant en tant els periodistes han d'anar a la presó. O com a mínim a declarar. Normalment, se'ls ha d'obrir algun expedient. I és segur, si es mereixen les pessetes que els paguen, que són en una o altra llista negra. Ens paguen per explicar el que passa, i prou....

Claredat de premsa

Ramon Barnils, núm. 324, 3-9 de setembre de 1990 L'entrevista que en aquesta mateixa publicació es va fer al director del Punt Diari de Girona l'haurien de tenir clavada a la paret i a la vista tots els interessats de veritat a augmentar la nostra premsa. Els interessats de veritat: els altres, que continuïn dient...