Moll i els bons costums

Ramon Barnils, núm. 350, 4-10 de març de 1991

La mort del senyor Moll deu haver fet pensar en la seva filla, Aina Moll, i en els temps que era alta funcionària de la Generalitat d’Amunt. En els temps que una mallorquina, una ciutadana de la Comunitat Autonòmica de les Balears, era alta funcionària i amb un càrrec important de la Comunitat Autonòmica de Catalunya.

I sobretot, hauria de fer pensar en si ens en sembla, d’estrany, això, ara, i si ens en sembla, d’agosarat, i fins potser ens fa témer i tot que potser es tractava d’una posició inconstitucional: revolucionària.

Ja que era un reconeixement de fet que qualsevol ciutadà de les Illes Balears i Pitiüses i, per extensió, del País Valencià, podia ser nomenat pels nostres poders alt funcionari del Principat de Catalunya. I, també per extensió, viceversa i més viceversa.

Va ser una manifestació oficial, burocràtica, administrativa, que són les que ens faltaven de la “normalitat” d’uns drets i deures comuns als ciutadans dels països esmentats.

¿S’ha perdut, aquest fefaent indici lent però “administratiu” camí cap a la normalització de tota una nació? Com que les lleis segurament no han canviat (no es pot saber mai, qui fa les lleis són els recòndits reglaments i les imperceptibles normatives) pot ser molt bé que es pogués repetir, amb tota normalitat, un acte administratiu de la mateixa mena.

El fet és que no s’ha repetit. I quan s’ha repetit, que sí, ha estat sense “mala intenció”: en graons del funcionariat que no tenen prou embalum com per fer-los servir de bandera: com per fer-ne una manifestació pública i evident per a tothom de voluntat de progrés en el camí cap a la normalitat d’això: de tota una nació.

Les majories fan prudents els qui les posseeixen, les majories absolutes els fan absolutament prudents. S’acostumen a les eleccions, municipals i aviat autonòmiques. Diuen els savis en prospecció de mercat que les majories absolutes de què fins ara han gaudit algunes polítiques s’han acabat. Si és veritat, és una prospecció esperançadora. Aleshores les majories prudents hauran de fer tractes, si volen continuar governant. Si els fan amb organitzacions més decidides, podríem recuperar aquell esperit que com qui res va dur Aina Moll de Mallorca a la Generalitat. Fins i tot si els tractes els fan amb segons quines organitzacions d’obediència vergonyantment espanyola: els uns pels altres, a veure qui és més obedient al país. Obedient, si més no, fins al límit ja experimentat amb Aina Moll.