Sentenciats

Ramon Barnils, núm. 352, 19 de març de 1991

La veritat sigui dita, em pensava que anàvem més avançats. Per això m’ha sorprès la sentència del Tribunal Constitucional que dóna per constitucional un incís de l’article 34 de la Llei de la Funció Pública de la Generalitat d’Amunt, recorregut pel govern del PSOE i adlàters (¡el 1985!) i que deia, i que ara tornarà a dir, que “caldrà acreditar el coneixement de la llengua catalana en la seva expressió oral i escrita”.

Així que encara érem més endarrere que no pas em pensava: fins ara, doncs, els qui aspiraven a funcionaris de la Generalitat no calia que acreditessin el coneixement d’una de les seves dues llengües oficials, i que, per a més paradoxa, resultava ser l’única pròpia segons les Lleis constitucionals.

¿Estem mig salvats, doncs?

I un bé. Negre. Amb potes rosses.

Vejam la lletra menuda que ha acompanyat la sentència, perquè no s’ha d’oblidar, mai de mai, que als qui al final tenen la paella pel mànec són compatriotes del comte del Romanones. Aquell que va dir que ja li estava bé que “ells” fessin les lleis mentre a ell li deixessin fer els reglaments d’aplicació d’aquelles lleis.

Acompanyant la sentència, el Tribunal Constitucional espanyol s’explica gairebé tant bé com Romanones. Comenta, textualment, que resulta imprescindible “exigir en tot cas un cert nivell de coneixement de la llengua catalana”. O sigui, l’imprescindible no és sinó “un cert nivell de coneixement”. Fins a quin nivell, això, lògicament, és cosa del reglament. De zero coma u a cent, un cert nivell pot ser 0’1 o potser 99’99. ¿Qui ho determinarà? Romanones, és clar. Potser no serà Romanones, i potser serà un alt funcionari de la Generalitat, cosa que en principi podria elevar el nivell enllà del “previsible” 0’1 romanonesc. ¿Fins a quin nivell? L’alt funcionari ja ha parlat, és el director de Política Lingüística, es diu Miquel Reniu i diu, també textualment: “Tot funcionari ha de tenir obligatòriament un coneixement mínim, oral i escrit, del català”.

Afortunadament com si diguéssim, afegeix un nou indici del futur reglament: aquest mínim de nivell variarà “segons el servei que haurà de prestar el funcionari”. Tenim sentència, comentari del Tribunal Constitucional sentenciador i comentari d’alt funcionari encarregat potser del reglament. Només ens falta un antecedent. Aquest: quan fa uns anys la Generalitat d’Amunt va constituir un organisme encarregat de comprovar el nivell de coneixement de català dels membres amb plaça a Catalunya, els més seriosos (entre ells el professor Joan Solà) competents de l’organisme van dimitir, vist el nivell de coneixement del català que l’alt funcionariat exigia als mestres. Potser no, que no estem tan avançats com ens pensem.