Fraga i Companys

Ramon Barnils, núm. 356, 15 d’abril de 1991

L’altre dia, Manuel Fraga Iribarne va fer una ofrena floral a la tomba del president Companys, al Fossar de la Pedrera.

Que la invitació a l’acte fos iniciativa de Pasqual Maragall, batlle PSC-PSOE de Barcelona, indica fins a quin punt els socialistes estan histèrics per les properes eleccions municipals. És comprensible: entre la decisió de desactivar l’activisme ciutadà ingènuament pro-olímpic i altres serrells del mateix negoci, les explosions de gas, l’autopista del Maresme, l’afer Guerra, el no de González al Tren de Gran Velocitat per Barcelona, l’atac psoeista a la ufana igualment psoeista pels tres ministres catalans, els sondeigs d’intenció de vot (on, si PSC-PSOE i CiU es mantenen, no en desapareixen ni comunistes ni PP, i hi treuen el nas Esquerra Republicana i els Verds) tots els números que faci Maragall o que li facin els seus venedors d’imatge han de semblar pocs. Ni que sigui un número tant pudent com que un psoeista convidi un llarg ministre franquista a oferir flors a Companys, atacat pels psoeistes (Prieto, Negrín) i afusellat pels franquistes perquè era dels nostres.

Atrevida, doncs, i potser per a ell fatalment inevitable l’operació de Maragall de fer-se retratar acotant Fraga als peus de Companys. (Hi ha més de desesperació encara en Maragall: segons que informa algun diari barceloní del dia dels fets, va demanar a Fraga que intercedís davant del ministre espanyol de Cultura perquè durant els Jocs Olímpics es pogués traslladar a Barcelona el Gernika de Picasso. Per calibrar el gruix de la desesperació tingueu en compte que el ministre al·ludit és un dels tres catalans que, segons el partit del batlle, tant de fàcils ens posa les coses a Madrid).

Però, ¿i Fraga? Algunes persones, més companyistes que Companys, s’han escandalitzat del fet que un home tants anys enemic de Catalunya digui ara flors a qui va ser afusellat precisament per ser el nostre president. ¿S’ho haurien estimat més al revés, que un il·lustre correligionari de Companys anés a oferir flors a la tomba del seu assassí, al Valle de los Caídos?

Durant la diada a Barcelona, Fraga es va reunir amb Pujol a fi de lluitar plegats per obtenir més diners de Madrid per a les autonomies. Va dir, agafeu-vos, que la llengua gallega “és allò més sagrat amb què compta l’ésser gallec”.

¿Menteix, Fraga? No en té fama. Sempre ha tingut fama de dir el que realment pensava en aquell moment. Diu la premsa gallega que l’home, d’ençà que és president de Galícia, no para de plorar i de fer treballar tothom en bé de Galícia. Fraga i Maragall: mentre l’un, tocant per fi de peus a terra, ens ve, l’altre continua anant-se’ns-en.