Crist i Mahoma, fills de Marx

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 365, 17 de juny de 1991

Qui ho diu, que amb la caiguda de les dictadures comunistes se’ns ha acabat la feina? A Algèria l’integrisme ho posa difícil al successor de Boumedienne. Tot i que als nostres veïns de migdia, dins el fanatisme generalitzat del sud, no sabem massa bé per què, els fèiem més prop de la modestíssima democràcia nostra que no als altres. Als altres, els formen allò que els ingenus ara en diuen el Sud, com abans en dèiem el Tercer Món: com si el Sud, i abans el Tercer Món, no pogués aparèixer en qualsevol punt de la rosa dels vents.

Per exemple al nord, a Polònia. Pel nord ha circulat aquests dies el papa de Roma, polonès. Un personatge que ha fetes bones les carretades de papes italians, bescantats per monopolitzar el tron de sant Pere per tota mena de progressistes.

Aquest personatge, no se sap si més sinistre o més primari, de sobte ens ha fet adonar que el sud pot ser perfectament al nord: amb un integrisme que no és superior, no exagerem, però tampoc inferior -no perdonem l’integrisme islàmic-, vol que l’Església i l’estat no se separin.

Vol instaurar a Polònia, o bé reinstaurar-hi, el sistema político-religiós que el franquisme resumia en aquella dita estampada a totes les monedes: “Cabdill d’Espanya per la gràcia de Déu”. No per la gràcia de les urnes, o de la força, o de les circumstàncies, sinó per la gràcia del mateix, propi i personal Déu: directament de Déu a la presidència. Va dir el cabdill dels catòlics, a Polònia, no fa ni quinze dies: “La neutralitat ideològica entesa com a eliminació de la dimensió del sagrat en la vida social i pública equival a convertir en ateus l’estat i la vida social”. És força matussera, força polonesa en el sentit racista de l’expressió, la identificació de l’Estat amb la cosa social i pública; tant, que fins el menys primfilat veu com elimina la possibilitat dels estats dits democràtics: aquells que, en haver-se declarat neutrals en la qüestió d’aquest o aquell Déu, fan possible que en la vida social i pública dels seus ciutadans pugui haver tota mena de déus, de Marx a Jesús passant per Mahoma, del Comunisme al Consumisme passant per l’Ecologia, de l’Estat providència a la supressió de l’Estat.

Aquest Khomeïni romano-polonès, aquest cabdill de Déu per la gràcia de Déu, com que s’ha cregut que les dictadures comunistes han caigut només gràcies a ell, és a dir a Déu, es pensa tenir dret a instal·lar-hi el seu Déu i a substituir-hi Marx per Jesús.

D’aquesta mena d’operacions els cristians amb dos dits de coneixement ja fa segles que en diuen desvestir un sant per vestir-ne un altre.