Fer una televisió

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 384, 28 de juliol de 1991

Bartomeu Bestard, de Ciutat de Mallorca, demana per què no es crea una televisió dels Països Catalans. Resposta: perquè els Països Catalans no existeixen. I una entitat que no existeix mai no pot tenir una televisió pròpia. Se n’adona, de la realitat, el comunicant: “per què no s’arriba a un acord entre les diverses comunitats del país?” És a dir, que els Països Catalans són comunitats encara diverses, i per tant amb lleis diferents; i a més amb partits diferents als governs. Tot i que al primer punt hi hauria una essència a ressaltar: les úniques lleis comunes dels països són les lleis espanyoles, que a més són les úniques digne del nom de lleis i que no depenen dels respectius diguem-ne parlaments. De la creació de televisions, les lleis espanyoles diuen que, si hi ha sort, les comunitats autònomes, cadascuna d’elles per separat i dins estrictament del seu territori, podran tenir televisió. Si hi ha sort, és a dir, si el govern, l’únic, l’espanyol, s’hi avé. De moment el govern espanyol s’ha avingut a permetre una certa televisió a la comunitat autònoma de Catalunya i a la Comunitat Valenciana, però no pas a la Comunitat Balear. Una altra manera de tenir televisió és la televisió privada, les llicències de les quals es van concedir fa dos anys encara no i al concurs de les quals no s’hi va presentar cap grup privat que proposés una televisió comuna per als Països Catalans. Potser perquè, segons les normes del concurs, s’exigia un mínim de territori a cobrir, superior, no cal dir-ho, a les hectàrees nostrades. Sort que en vam tenir, d’aquesta clàusula, perquè ens podem continuar queixant del xovinisme espanyol; sense ella tampoc no s’hi hauria presentat cap grup capitalista nostrat, només cal veure què en fa, dels seus diners, el capitalisme nostrat, a l’hora dels mitjans de comunicació: ni un diari, ni tan sols d’abast regional; ni una emissora, ni tan sols d’abast regional; ni un setmanari, si no és aquest. Molt poc.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Pel que fa a l’acord entre les diverses comunitats, per exemple entre el Principat i el País Valencià que ja disposen de televisió pròpia, encara que sigui oficial, dues coses: la primera, que les governen diferents partits, i si això no fos prou, cap d’ells no té al programa res que s’assembli al reconeixement, la reconstrucció de res que pugui respondre al nom de Països Catalans ni similar. En aquest cas, no donen perquè no prometen. Ni ens en podem escandalitzar. Però, i segona cosa: les lleis, espanyoles, no els ho permeten; les comunitats no poden arribar a acords seriosos pel seu compte, com el que faria falta per al cas. Ho prohibeix la Constitució espanyola en persona. ¿Cap on anem? Cadascú a la seva, com és habitual; i aquest és l’únic punt sobre el qual val la pena de parlar. En aquest tema: ¿cap on va, cadascú? No es pot acusar el PSOE, que controla TVV, de no fer Països Catalans: no els té al programa. Acusarem, amb més o menys convicció als electors que, tenint-los a la Idea, voten aquest partit. I acusarem amb tota la convicció els partits, organitzacions i polítics que tenint-los al programa no saben vendre el programa als electors. Mentrestant, a legalitats: Voltor, Amics de TV3, els mapes del temps, els programes infantils de TVV, el Barça…

Resposta a JMT, de Terrassa: T’he conegut sota el pseudònim. Seràs meva, però no quan tu vulguis.