A la revolució per les majúscules

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 392, 23 de desembre de 1991

Vegeu aquest primer paràgraf, absolutament anodí, ensopit i desproveït del mínim interès, a més de fals: “Ahir es van reunir Jordi Pujol de CDC, Antoni Duran Lleida d’UDC, Àngel Colom d’ERC, Rafael Ribó d’IC, Josep Maria Obiols del PSC (PSC-PSOE), Jorge Fernández Díaz del PP i un representant del CDS per intercanviar opinions sobre la coordinació dels Ferrocarrils de la Generalitat amb els de la RENFE a Catalunya”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Les majúscules serveixen per donar importància. En conseqüència, amb els criteris habituals d’aplicació de les majúscules, es dóna més importància a CDC, UDC, ERC, IC, PSC (PSC-PSOE), el PP, el CDS i la RENFE que no pas a Jordi Pujol, Antoni Duran i Lleida, Àngel Colom, Rafel Ribó, Josep Maria Obiols, Jorge Fernández, un representant i als Ferrocarrils de la Generalitat i Catalunya. Amb la rutina ortogràfica es fa més important l’extinta URSS que no pas els Estats Units, que són més importants que no pas la desarticulada Unió Soviètica.

¿Què són més importants, les persones o bé les organitzacions? A qui consideri més importants les organitzacions que no les persones, la rutina l’afavoreix. Els monàrquics i el personal al seu servei escriuen Rei en majúscules perquè si el Rei és mort visca el Rei, per la mateixa lògica amb què els necessitats de col·lectivisme han d’escriure URSS i no Urss, RENFE i no pas Renfe.

En canvi no sembla lògic que les persones que posen les persones per damunt de tot i que consideren que la persona és la mesura de totes les coses i que les organitzacions, institucions, fins i tot les Institucions, i tots els organismes en general són al servei de la persona en particular i de la Humanitat en general, gastin la mateixa rutina en l’ús de les majúscules. Per lògica hauríem d’escriure: “Ahir en van reunir Jordi Pujol de Cdc, Antoni Duran i Lleida d’Udc, Àngel Colom d’Erc, Rafael Ribó d’Ic, Josep Maria Obiols del Psc (Psc-Psoe), Jorge Fernández Díaz del Pp i un representant del Cds per intercanviar opinions sobre la coordinació dels servei dels Ferrocarrils de la generalitat amb els de la Renfe a Catalunya”.

És igualment fals i ensopit, però, tot i que no és l’ortografia habitual, no fa mal d’ulls. Més i tot, direm: ben rumiat, fa més bonic, sembla més normal, més, com ho diríem, més acceptable, no tan inútil. Com si a la reunió se li hagués afegit una certa dignitat. El diari italià La Reppublica, liberal, progressista, va generalitzar aquest ús de les majúscules en els seus textos, i fins i tot sense posar-se a discutir qui és més important si les persones o bé els organismes, la taca del diari semblava més neta, sense tantes irregularitats, comparada amb la taca d’altres diaris.

És un simple suggeriment als bojos de la llengua. La nostra. La humana.