El Borbó torna a tremolar

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 395, 13 de gener de 1992

“No va ser cap imprudència meva, sinó per la mala ‘pata’ de l’altre esquiador”. D’aquesta mena d’acusacions, quan anàvem a estudi en dèiem, de l’acusador “llenga”, amb tot el respecte degut del personatge i la llibertat pròpia del règim actual, ha estat el rei d’Espanya.

Immediatament de l’accident d’esquí a la Vall d’Aran la borbonalla es va esgarrifar i, per abrigar l’infantó, va decidir d’avisar-lo: no hi va haver diari que no dugués la llista d’accidents soferts pel rei d’Espanya en els darrers anys: més de mitja dotzena, i tots per la pràctica de diversos esports.

Es veu que la imatge reial començava a esquerdar-se en el següent punt: si el rei d’Espanya té tants accidents és perquè tant li fa la feina que fa i no li faria res perdre-la. O bé no dóna cap importància a la seva feina actual i la considera poca cosa. O bé, i en podríem continuar inventant mitja dotzena més, és que en el fons, i de tan demòcrata, s’ha tornat republicà i fa perquè els reis es perdin.

I va i diu aquesta per salvar l’esquerdada imatge: que no va ser ell el dolent, sinó un company de pista. Per acabar-ho d’adobar afegeix que el company acusat “ni s’havia adonat que era jo”. És a dir, que totes dues coses: un rei que els súbdits no reconeixen després de trenta anys -trenta!- de sortir retratat per premsa, ràdio i televisió més que no pas l’anunci de cocacola -i de franc i per força-; i un rei que en les vigílies del terrible 92 -ETA, Grapo, Terra Lliure, ecologistes, colombians, Solé Tura, Esquerra Republicana, espontanis- pot ser abordat fàcilment i sense que els seus serveis de seguretat hi facin res.

Ja ha fet santament, ja, la borbonalla d’escridassar, pel bé seu, la seva ídola. Sense exagerar: a la llista dels accidents previs del rei d’Espanya no hi ha posat el que, segons els entesos, va ser el més perillós: quan va anar a provar una llanxa de plaer en un llac italià i va dir “Tira, tira” sense fer cas dels meteoròlegs i confonent un llac alpí amb una bassa carpetovènica i en doblar un cap es va trobar de cap amb una tempesta normal: alpina. I cametes ajudeu-me.

Tot plegat poca cosa en ella mateixa. Si no fos que entre els esbarats retrets de la borbonalla hem trobat a faltar el del futur baró de Porcell. Mala negada! Per un cop que se’n va de vacances… Però no hi patim pas, ja se’n rescabalarà, com a bon escolta: sense apunt -els han despertats, a ells mateixos i a tothom en general, els records de tants anys de riure’s del mateix personatge. Repassar, ara, el que de Juan Carlos, “successor en la Jefatura de l’Estat amb títol de Rei”, segons paraules i ordres del dictador, es deia de l’oposició estant, realment ha de posar els pèls de punta a la borbonalla: composta, en bona part, de membres de l’esmentada oposició i per tant deutors, abans dels actuals elogis i renys, dels insults i, pitjor, de les bromes i menyspreus al mateix personatge.

El passat, sobretot quan ha estat tan espès, pot retornar. És la vida, noi.