El dia dels banderres

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 404, 16 de març de 1992

El reportatge, amè, de l’altre número sobre què passaria si els resultats de diumenge 15 canviessin les proporcions de parlamentaris, ha coincidit amb dues amenitats més: amb l’afirmació del president Pujol, que qui no vagi a votar és un bandarra, i amb l’habitual xant de menyspreu, desorganitzat, desafinat, marginal però molt present, entonat contra l’acte de votar.

Per entendre’ns, abans de continuar parlem de bandarra. Segons el diccionari, és bandarra: “1 (femení) Dona perduda, prostituta. 2 (femení i masculí) Persona sense cap mena d’escrúpols, brètol”.

No gosarem pas considerar que quan el president Pujol va qualificar de bandarres els no votants, els qualifiqués de males putes, primer perquè és un home educat i segon perquè, i aquí sí que gosem, basats en la seva fama, aquestes són persones que no ha freqüentat, així que en deu saber poca cosa; per molt que, curiós com és, s’hi hagi fixat molt. Així que als nostres votants, els deu haver dit, en dir-ne bandarres, persones sense cap mena d’escrúpols i/o brètols (“homes sense escrúpols capaços de qualsevol mala acció”). O sigui: agafant-ho per on menys cremi, segons Pujol les persones que no vagin a votar són persones sense escrúpols capaces de qualsevol mala acció.

El president Pujol coincideix doncs, i amb més virior de banda seva, amb els qui prediquen l’abstenció electoral. Que solen dir que anar a votar no serveix de res, com a mínim, i com a màxim que és donar un xec en blanc als malfactors que ens manen, colla de brètols prostituïts al poder.

Tots plegats, Pujol i personal antivot, exageren, hi donen massa importància, a anar a votar o no. Una persona que no sapigués en què consisteix anar a votar, sentint-los es pensaria que bé és Déu, o bé el dimoni. Vés, si un es pren la molèstia diumenge de passar pel forn a comprar el tortell, perquè en principi val més diumenge amb tortell que no pas sense, sembla que val més eleccions amb vot que sense. I si no, tampoc no s’enfonsa el món.

El problema de fons -que hauria de ser el de Pujol també, però vegeu més avall el tortell Otan- no és si compres el tortell o no, sinó si el forn és obert o no, perquè puguis comprar el tortell si ha de fer profit, i si no, no.

Exemple, quan era a la tenda el tortell de l’Otan, el president Pujol va decidir que no calia matar-s’hi gaire, aquell dia, a comprar el tortell, i que si el compraves pse, i si no també. ¿Se li podria dir bandarra, malfactor, capaç de qualsevol cosa per això?

Pse.