Llibertat i quantitat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm 409, 20 d’abril de 1992

En una carta al director que titulen “Reflexions postelectorals”, Josep Ros, des de Les Escaldes d’Andorra, diu, al número anterior: “avui dia, ben bé d’esquerres només hi ha Iniciativa per Catalunya i en aquest sentit em cau molt bé”, i després hi afegeix més consideracions fins a concloure que es queda amb Esquerra Republicana.

És efectivament veritat per a una part, minoritària, de la població -la part que llegeix diaris i revistes- que el Psuc continua tenint la imatge que és més d’esquerres que ningú i, probablement, de ser l’únic partit encara d’esquerra que demana el vot al contribuent -només del Principat.

Per a la part majoritària de la població són els comunistes: out.

Ocupar-se de liquidar els comunistes és feina feta, ja no hi són. Ocupar-se, en canvi, de definir què és allò que fins ahir se’n deia esquerra ja és més interessant. Interesantíssim. I prou, perquè l’essència de l’esquerra, del progressisme, del radicalisme o del que se n’hagi anat dient en el transcurs de la Història no ha variat ni variarà mai de mai, i se’n diu llibertat i punt i prou.

Ara, ¿com es fa progressar, la llibertat? O, per ser més exactes, ¿com es fa perquè la llibertat sigui més present? És aquí on hi ha la feina d’avui i d’ara mateix -i de sempre, concretar en punts exactes, què augmenta la llibertat. Ecologia i llibertat. Economia i llibertat. Feina -i atur- i llibertat. Europa i llibertat. Cultura i llibertat. Llengua i llibertat. Administració i llibertat. Estat i llibertat. Comunicacions i llibertat. Mitjans de comunicació i llibertat. Maastricht i llibertat. Sindicats i llibertat. Escola i llibertat. Jocs Olímpics i llibertat.

¿És aprofitable el Psuc, o si voleu Iniciativa per Catalunya, a l’hora de concretar en punts exactes la cara que ha de fer avui allò que fins ahir se’n deia esquerra, i que sempre té com a única essència la llibertat? Dues coses: l’una, ja s’ho faran, que per això són polítics. I dues: la quantitat, que mai no ha estat imprescindible per a fer un programa, ho és per a guanyar vots.