Els Reis d’en Roca

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 411, 4 de maig de 1992

També aquesta revista reproduïa l’altra setmana les declaracions de Miquel Roca, secretari de Convergència, en favor de la participació del seu partit en un govern de Madrid.

Si el desig de Roca ha resultat una mica excèntric ha estat, exclusivament, perquè encara ressona el resultat de les darreres eleccions al parlament del Principat, amb el progrés dels nacionalismes. Perquè de fet Roca no ha dit res que no hagués dit en anteriors ocasions. I demostrat contundentment: recordem la inoblidable experiència del PRD, partit d’àmbit estatal, tan pagat per nosaltres, i pels Garrigues, i encapçalat per Roca i que concorregué a les eleccions espanyoles, amb la finalitat, doncs, de governar a Madrid.

Que els resultats de l’excentricitat fossin igualment contundents, zero diputats i centenars i centenars de milions de pessetes de pèrdues, preciosíssim tema per a una investigació sòcio-político-econòmica, no treu que existís: Miquel Roca ja fa anys que ho vol, això de governar de Madrid estant. Qui no ho volia era Pujol, i no es va deixar ensarronar fins a l’estiu abans d’aquelles eleccions, tampoc ell no és perfecte.

¿Ho vol, ara, Pujol això de CiU governant a Madrid del bracet del Psoe? Depèn del que paguin, és clar: els números reals de la Generalitat, de qualsevol autonomia que vulgui fer res, deuen posar els pèls drets al més flamenc dels comptables. I no només del que paguin en diners. Estrafent la cançó anglesa:

If you give me half a crown,
Will I take my knickers down?

Calces avall per mitja corona, ¿seria prou negoci?

Seria negoci segur per al nacionalisme progressista, és a dir el radical i directament europeista; serien els reis que li duria el somni realitzat de Miquel Roca: amb Convergència remant ni que sigui per conveniència a la mateixa banda que el xovinisme espanyol, els progressistes no tindrien francament bé.

¿Està preparat el nacionalisme progressista per a aprofitar l’avinentesa? De preparació, no se sap gaire si ja n’hi ha. De sacseig, déu n’hi do: en el mateix número anterior es parla del compromís de Sueca d’Upv per a treballar en un cert sentit; dels joves i altres dins els Psm que volen mantenir els acords amb els joves d’Erc i Upv; de la sentència que nega autoritat gramatical als ajuntaments; de l’Entesa de l’Esquerra de Menorca com a tercera força de l’illa; de la sintonia entre els pagesos de tota la nació; del comunista Joan Ribó que malgrat voler integrar Upv a Izquierda Unida creu en la unitat cultural i lingüística; de l’assemblea per l’autodeterminació del País Valencià i de l’Aplec de Xàtiva, del primer congrés del Partit Valencià Nacionalista, de la regata Ruta de la Sal, del Tirant del Rock a València…

¿Qui és capaç d’estudiar tot aquest sacseig, i només d’una setmana; d’aprofitar-lo; i de transformar-lo en progressió?

Se’n diuen polítics, i cobren per a fer feines com ara aquestes.