Oques amb bec

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 424, 3 d’agost de 1992

El premier britànic, John Major, no ha acceptat de cap manera la dimissió del seu secretari per al Patrimoni, David Mellor, de qui la premsa havia divulgat una relació extramarital.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Quina vergonya, que hagi hagut de ser la dreta, ni que sigui democràtica, la primera que hagi deixat les coses al seu lloc. I el lloc d’aquesta mena de coses és el que segueix: Que sempre n’han tingut, de bec, les oques.

Entre les proves aportades per la premsa britànica sobre la infidelitat de David Mellor hi ha una gravació telefònica, en la qual Mellor, l’endemà d’una trobada amb la seva amant, li diu a aquesta que es troba “agradablement exhaurit”. Que en anglès devia ser, si l’argot de la matèria es manté, shaked out, ‘sacsejar fins a buidar-se’.

Bé. Aquí un ciutadà normal i corrent, amant de pagar impostos i no gens refiat dels polítics, ni tan sols dels seus, diu: que es refia molt més d’un polítics que la nit anterior ha estat sacsejat fins a vessar en actes d’amor, que no pas d’un polític amb ressaca. O d’un polític que ha passat la nit reunit. O d’un polític que se n’ha anat a dormir de matinada perquè el dia abans ha anat de gira inaugural. O d’un polític que s’ha passat la nit resant. O d’un polític que…

A veure, per pura experiència de la vida, curta o llarga, pròpia o de coneguts: ¿hi ha cap moment en la vida en què una persona sigui més persona, és a dir “és dominada per la naturalesa positiva, que el moment que segueix un acte, o uns actes, d’amor que l’han duta a sentir-se agradablement sacsejada fins a vessar?

“El dia de la Primera Comunió”, diuen que va contestar Napoleó quan li van preguntar quin havia estat el dia més feliç de la seva vida. És clar -qualsevol persona mitjanament interessada en política sap que Napoleó la tenia petita i que això el va dur a una obsessió: primer per fer-ho bé, cosa a la qual no es va saber mai si va arribar; i segona, a considerar els seus dos fills, el de Maria Walevska i el de la vaca austríaca, sobretot com a senyal evident que, malgrat la modèstia de la mida i la deficient tècnica, servia.

Un home, com una dona, ben servit no pot ser tan dolent com això. Dit d’una manera: Corcuera “agradablement exhaurit”, un Garzón “feliçment exhaust”, un Josep Maria Sala “completament vessat”, el duo Popò Costa-Garcia Soler cordialment escorregut, ni haurien fet el que han fet, ni haurien declarat el que han declarat, ni haurien denunciat el que han denunciat.

S’ha de tenir molt clar que l’única política acceptable és la de l’administració de les coses, per exemple el subministrament de semen; i no pas el comerç de persones, per exemple una amant, o un locutor, a canvi d’un lloc a la propera llista electoral.

I és que no anirem bé fins que no ens adonem que hi ha coses massa importants en la vida de les persones per a deixar-les a les mans dels traficants de persones.