La informació supera la informació

Ramon Barnils, núm. 433, 5 d’octubre de 1992

Amb motiu de l’Onze de Setembre, al Principat, uns quants ajuntaments van decidir de coordinar allò de posar la bandera, sense més afegitons, al balcó. Ja fa anys que a molts ajuntaments es fa, això tan assenyat -¿qui penja al balcó una bandera de dol, i al costat i reglamentàriament més alta, la de qui el va matar? Lògicament, qui està a favor del vencedor i contra el perdedor. ¡Una mica de seny, gallines! Aquests vint-i-quatre ajuntaments el que volien era animar la resta que adoptessin la mateixa actitud per fer pinya i presentar front comú cas que, com de tant en tant passa, els espanyols, lleis espanyoles en mà, fessin un salt d’armes contra alguns d’ells, com de tant en tant fan. Oferien als commilitons solidaritat jurídica, cas de denúncia, i econòmica, cas d’haver de pagar.

Les informacions generals sobre el nombre d’ajuntament que, l’Onze de Setembre, va penjar la bandera sense més afegitons van dir que, l’Onze de Setembre, el nombre d’ajuntaments que havien penjat la bandera era de poc més d’una vintena. Aquesta informació es va basar en l’anunci fet públic abans de l’Onze i publicat en diversos diaris: van prendre el nombre d’ajuntaments animadors pel total d’ajuntaments animats.

L’alegria amb què locutors, presentadors i redactors van confondre el nucli d’ajuntament promotors amb el total d’ajuntaments que pengen la bandera fa entendre que aquí, a més a més de ganduleria, hi ha por, respecte i llagoteria a l’autoritat -ni que sigui l’autoritat catalana-. ¡Quina misèria!

No tenim, ni ens cal, informació sobre el nombre total d’ajuntaments que van penjar la bandera sense més al balcó. En tenim prou amb aquesta dada, que dóna la Marxa de Catalunya: Només a la comarca d’Osona, els ajuntaments que hi van penjar la bandera i prou van ser trenta-nou; deu no n’hi van posar cap -abans cap que l’espanyola, diu que diuen els de Prats i els de Torelló-, i només a Montesquiu hi van posar l’espanyola -darrere la catalana i la local. ¡Tenen idees pròpies, aquests de Montesquiu!

Així doncs, fent els mateixos, i exactes, números que van fer la generalitat dels nostres col·legues locutors, presentadors i redactors; o bé, com ells, deixant-nos endur per la ganduleria o la prudència, si dels 24 ajuntaments que van promoure la solidaritat entre els semblants, se’n dedueix que només 24 eren els semblants, dels números que dóna la Marxa per Osona, en podem deduir els següents per a tot Catalunya: uns vuit-cents ajuntaments hi van posar la bandera catalana, un centenar no n’hi van posar cap perquè abans cap que l’espanyola, i una vintena es van lluir posant l’espanyola en tercer rengle, després de la catalana i la local. Van complir la llei espanyola: cap. Van incomplir la llei espanyola: tots.

Ens queda un consol: els nostres mitjans de comunicació, a més d’anar a remolc de l’actualitat, i tot i així no veure-la, perden lectors, tant en nombres absoluts com en nombres relatius.