Iberia se’n va: bon vent

Ramon Barnils, núm. 463, 3 de maig de 1993

Ens sap greu pel batlle de Barcelona, el volàtil Maragall, que vol fer de la ciutat comtal la segona ciutat d’Espanya, però les coses estan així: l’empresa oficial de l’aviació espanyola, Iberia, ha decidit de suprimir tants vols com li ha calgut de l’aeroport de Barcelona, i de reduir-los a Madrid.

No l’ajuden, doncs, els centres oficials espanyols, a Maragall -¿o ja es fa dir Maragal, en un indici de coherència?-, a veure realitzat el seu somni. El màxim somni d’un provincià perquè, ¿quin pot ser el màxim somni d’un provincià si no de ser el segon d’un primer acceptat? Parafrasejant el que va dir Fabra de Companys, mai Barcelona no hauria pogut caure tan avall: aspirar a ser menys que el ”poblachón manchego”; ni Maragall haver somiat d’arribar tan amunt: batlle d’una capital.

I la qüestió de fons aquesta vegada no és política. No és que els espanyols, per política una vegada més, hagin escurçat la volada de Catalunya. La qüestió és que la companyia Iberia fa aigües davant la competència, està tocada de l’ala per la reorganització, el creixement, la internacionalització del trànsit aeri. Iberia és petita per a un món cada cop més gran. Així que ha d’estrènyer el cenyidor, deixar de fer els gegants i reduir-se a una companyieta corresponent a l’estat de tercer ordre al qual serveix.

Lògicament, posats a estalviar, estalvien en tot allò que no els és essencial: estalvien en Barcelona, la maragalliana segona ciutat.

El món és molt gran: en canvi, no han rebaixat serveis, de Barcelona al món ni del món a Barcelona, les companyies internacionals, nord-americanes i altres.

De manera que, si cap passatger de l’aeroport barceloní vol anar a una banda o altra del món, o algú d’allà on sigui del món vol anar a Barcelona, hi pot continuar anant. Amb les habituals companyies aèries internacionals.

Una colla de conciutadans nostres: botiguers, yuppies tacats de bolígraf, gallines espantades, polítics de vol gallinaci, s’han espantat davant aquesta reducció d’Iberia. Imbècils: la reducció és d’Iberia, no pas de l’atenció internacional envers Barcelona. La reducció és d’Espanya i de la grapa espanyola damunt nostre. Imbècils: se’ls ha d’explicar tot, fins i tot d’on ens ve, i els ve, la bonança.