L’Humanisme, ai las

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 473, 12 de juliol de 1993

L’únic defecte que fins ara tenen les Ongs, organitzacions no governamentals, és el nom, la maleïda mania de deixar que s’infiltri la negació al títol.

I el mèrit més gran d’aquestes organitzacions és que finalment han fet perdre els nervis dels sàtrapes del Tercer Món, d’aquells qui, aprofitant-se del fet de ser pobres per comparació amb Occident; de no tenir tantes armes com Occident; de gastar xino-xano la vida per comparació amb la frenètica histèria occidental; de tenir un color de pell diferent del més comú a Occident; d’haver patit religions, supersticions i místiques diferents de les d’Occident, aprofiten l’ocasió i neguen als seus súbdits, homes i dones al cap i a la fi no pas diferents en drets i deures a la resta de la Humanitat -Occident-, la consideració de persones com qualsevol altra del món. Els sàtrapes del ”Tercer Món”, del ”Sud”, acaben de dir a Viena, en una reunió oficial de les Nacions Unides sobre els drets humans, que aquests drets són un simple tipisme occidental, essent així que el tipisme oriental, tan bo com l’occidental, és la massa humana indiferenciada.

Suposem que, la culpa, la té el fet que el grup humà que va personalitzar i detallar els drets i deures comuns a tota la humanitat va ser un grup humà blanc, i situat a Occident. Els grecs. Amb l’excusa que l’Humanisme va néixer a Occident, i de pares blancs, els sàtrapes orientals i del sud neguen valor per als seus coterranis als drets humans, tant col·lectius, per cert, com individuals, atribuint-los valor exclusivament occidental. Sense voler reconèixer que ells, sàtrapes orientals i del sud, precisament a Occident han tingut eminentíssims, insuperables col·legues i predecessors, com els prístins occidentals, i practicants del més pur ”orientalisme” segons classificació d’aquests sàtrapes de Viena: el vell Marx i Mussolini, Hitler i Stalin, Franco i una cabassada de papes de Roma i d’altres ambaixadors de l’Absolut.

Obliden que a Occident hi ha hagut sàtrapes de la mateixa categoria que ells. Obliden que si Occident ha vist florir els drets humans, comuns a tota la Humanitat també Occident ha vist florir sàtrapes no pas inferiors als sàtrapes de la resta del món.

Negar els drets humans amb l’argument que són drets occidentals els hauria de fer negar amb el mateix argument, que ha estat i pot tornar a ser un fet igualment occidental el totalitarisme de què ells presumeixen com a fet diferencial. Tan ”occidental” és l’humanisme com el totalitarisme. Tan ”oriental” el totalitarisme com l’humanisme.

El primer gran pas endavant de les Ongs devers l’esperança en una nova llum progressista l’acaben de fer a Viena, amb motiu de la Conferència dels Drets Humans de les Nacions Unides: han obligat a definir-se com a totalitaris idèntics els totalitaris occidentals, els sàtrapes que empobreixen el ”Tercer Món”, els polítics del ”Sud”, que han negat participació en la Conferència a les Ongs, les que més fan pels drets humans.

Un dia o altre els polítics de tot pelatge es veuran empesos pels electors a dur a la pràctica l’única política digna d’aquest nom, i que es basa en un sol principi: que l’única pàtria de cadascú és el món, i que la sola família de tothom és la humanitat en pes.

La resta -per una banda el ramat, per una altra l’ovella negra- és utopia.