La pau dels serbis (I)

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 485, 4 d’octubre de 1993

De vegades dius ”Tites, tites”, i vénen: La setmana passada amb motiu de la portada del diari espanyol ABC sobre la llengua espanyola no hi havia cap diferència de fons amb el seu germà de cultura El País, i va El País i al cap de quatre dies ens ho torna a demostrar.

El dia 19 d’aquest venturós mes de setembre, el quotidià orteguià ens subministra una encíclica titulada Llengua i pau. Amb el títol ja paga, la ressonància de Guerra i pau és mil·limetrada, aquesta llengua té ressonàncies de guerra.

Cosa que no el priva de començar el tractament de la qüestió amb el mateix tupè. Així: ”Sectors ultradretans de la societat han comès aquests darrers dies un error gegantí”. És la seva manera de dir-ho. Una de diferent seria que qui posa guerra en una qüestió de llengües, és ultradretà. I en aquest punt no ens convé d’oblidar-nos que si el quotidià vestit de seda qualifica l’ABC de ”caverna”, és a dir d’ultradretà, la ”caverna” es refereix a El País com a ”serbi”, que és una altra manera de dir-ho. La perspectiva ens indica que tots plegats i en unió en fan només un, la caverna sèrbia.

Després de qualificar la qüestió de ”delicada”, passen a exigir ”informació solvent”. Exigint informació solvent ells, partidaris histèrics, i històrics, del bilingüisme permanent! Som-hi doncs, informació solvent per a serbo-cavernícoles: segons els manuals de Sociolingüística, el bilingüisme no és, ni ha estat ni pot ésser permanent. Perquè, i segona informació solvent, segons els manuals de Sociolingüística la llengua d’un grup humà és una. I tercer, quan un grup humà es troba amb dues llengües al damunt, això només és amb la finalitat, i el resultat, de substituir l’una per l’altra. Així, el grup humà que parla la llengua A, la parlarà sempre si no hi ha intrusió d’una altra llengua; si hi ha intrusió d’una altra llengua, B, el període de convivència de totes dues llengües serà més o menys llarg però transitori, i mai no permanent; fins que o bé el grup mantindrà com a pròpia la llengua A, o bé el grup es farà pròpia la llengua B. I tornarà a ser, diuen els manuals de Sociolingüística, un grup monolingüe, que és l’estat lingüístic actual, lògic, normal i ”permanent”.

El concepte ”bilingüisme” s’assembla, i no és casualitat, al concepte ”immigrant”: No hi ha immigrants permanents; sinó que un individu de nació A se’n va a viure a la nació B i, després d’un període, més o menys llarg però finit en què és immigrat, o bé continua essent de nació A, i aleshores és un resident A en terra B, o bé es fa seva la nació B, i aleshores és de nacionalitat B -i en un cas i altre ha deixat de ser immigrant-.