Arròs cada dia, ves

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ramon Barnils, núm. 490, 8 de novembre de 1993

“El president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha…”. La ”notícia” no falla en cap noticiari de TV3. L’única incògnita és si serà al començament, al mig o al final.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En diverses de les reconstruccions dels noticiaris de l’emissora ha aparegut la qüestió: què convé més al poder controlador de la televisió oficial: que el seu president sigui notícia cada dia, o només quan en faci alguna. Deixem de banda la qüestió de si, a un govern, li convé més que sigui notícia el seu cap o que ho siguin tots plegats, cap i consellers i directors generals i tot.

A TV3 aquesta qüestió té fàcil sortida, el govern que la controla en té una de sola, de cara, que és la del seu President, perquè el partit que forma aquest govern només n’ha tingut sempre una, de cara, que és la de Jordi Pujol.

Aquesta és la raó principal de la irritació que els produeix Duran i Lleida, independentment de les seves idees, ideologies, estratègies, tàctiques i declaracions. Duran i Lleida, en provocar la notícia tan sovint, sovint dóna la cara, una altra cara, i posa en perill el Sistema Unifacial, tant de CiU com de l’actual govern.

Així, doncs: convé més que el president surti cada dia i, si aquell dia no ha estat notícia, se’n fabrica una. O bé convé més que surti tan sols en notícies d’importància. La primera conveniència té l’inconvenient que el consumidor de televisió se’n pot atipar, d’arròs cada dia; i l’avantatge de ser-hi sempre present. La de no aparèixer cada dia té l’inconvenient que es facin populars altres cares; i l’avantatge de fer l’efecte a l’espectador que quan surt aquest home és que hi ha cosa important, i que només ell les fa.

Lligar el rostre del president només amb coses importants que el consumidor, per distret que sigui, sap que no passen cada dia, faria creure que la Generalitat, és a dir Pujol, sí que governa de veritat, i que la Generalitat és un govern amb tots els ets i uts. L’aparició diària, en canvi, fa l’efecte que el president s’entreté amb qualsevol cosa, pentinant el gat.

Vist el poder real de la Generalitat, que surti cada dia atipa i avorreix, certament, i fins i tot fa riure. Però si només sortís en ocasions importants, només faria riure; i un cop l’any: encara pitjor, la clientela potencial no solament no sabria qui és, sinó que no sabria que és l’únic. I doncs: quin remei!